Com ha evolucionat Coòpolis des dels seus orígens a Can Batlló fins a esdevenir una infraestructura pública de referència per a l’Economia Social i Solidària? Com s’ha desplegat pel territori i quines estratègies ha seguit per fer arribar el cooperativisme als barris de Barcelona?

Dues noves publicacions de l’Observatori de Coòpolis permeten resseguir aquest recorregut, recuperar-ne la memòria col·lectiva i analitzar els canvis que han marcat la trajectòria de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Es tracta de “Coòpolis 2016-2026. D’iniciativa local cooperativa a infraestructura pública d’Economia Social i Solidària” i “La dimensió territorial de Coòpolis. Un recorregut pel procés de territorialització de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona”.

Les dues recerques ofereixen mirades complementàries sobre la construcció i consolidació del projecte: la primera reconstrueix la seva genealogia i evolució al llarg de deu anys, mentre que la segona analitza com s’ha anat transformant la seva estratègia d’arrelament i desplegament territorial entre el 2016 i el 2025.

L’informe “Coòpolis 2016-2026. D’iniciativa local cooperativa a infraestructura pública d’Economia Social i Solidària”, reconstrueix els processos socials, comunitaris, cooperatius i institucionals que han fet possible el naixement i la consolidació de Coòpolis.

La publicació situa els orígens del projecte en la recuperació veïnal de Can Batlló i en les iniciatives de promoció del cooperativisme que, des de Sants, van començar a articular una alternativa econòmica arrelada al territori. Un procés col·lectiu que va confluir amb la creació del programa dels Ateneus Cooperatius el 2016 i que va permetre que Coòpolis esdevingués l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Més de 700 projectes acompanyats, més de 160 cooperatives constituïdes, més de 600 llocs de feina digna creats i més de 12.000 persones participants en activitats formatives i de sensibilització.

El recorregut aborda les diferents etapes del projecte: els primers anys de desplegament i acompanyament a la ciutat, l’impacte de la pandèmia, la creació de l’Associació Coòpolis, l’obertura del Bloc4BCN i el salt d’escala que ha suposat la consolidació d’una infraestructura pública, cooperativa i comunitària al servei de l’ESS.

L’estudi també recull l’impacte socioeconòmic acumulat durant aquesta trajectòria: més de 700 projectes acompanyats, més de 160 cooperatives constituïdes, més de 600 llocs de feina digna creats i més de 12.000 persones participants en activitats formatives i de sensibilització.

Més enllà de les dades, la publicació posa en valor la capacitat de Coòpolis per articular una política pública de foment de l’ESS que connecta l’impuls comunitari, el moviment cooperatiu i les administracions públiques, i planteja els reptes estratègics del projecte de cara al nou horitzó 2030.

La publicació posa en valor la capacitat de Coòpolis per articular una política pública de foment de l’ESS que connecta l’impuls comunitari, el moviment cooperatiu i les administracions públiques.

La segona publicació, “La dimensió territorial de Coòpolis. Un recorregut pel procés de territorialització de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona”, aprofundeix en una de les dimensions que han definit el projecte des dels seus inicis: la voluntat d’impulsar l’economia cooperativa i solidària arreu de la ciutat, més enllà de la ubicació física de l’equipament.

A partir de l’anàlisi de documentació i memòries d’activitat, l’informe reconstrueix l’evolució de les estratègies territorials entre el 2016 i el 2025. En una primera etapa, Coòpolis va impulsar un model de nodes de barri i taules territorials per establir punts de referència, identificar necessitats i enfortir les xarxes locals. Posteriorment, aquest model va evolucionar cap a una estratègia organitzada al voltant de sectors econòmics estratègics, articulada a través dels Cercles temàtics.

L’estudi també analitza com el trasllat al Bloc4BCN, el 2024, i l’aprovació del Pla Estratègic 2024-2027 han reconfigurat aquesta dimensió territorial. Entre els reptes identificats hi ha la necessitat de reforçar l’equilibri territorial, ampliar la presència de l’ESS als diferents barris i redistribuir recursos i infraestructures per sostenir els ecosistemes cooperatius locals.

La recerca no es limita a reconstruir les estratègies desplegades, sinó que també examina els seus resultats i les desigualtats territorials que encara persisteixen, i apunta possibles vies per aprofundir en l’arrelament de Coòpolis a la ciutat.

Ambdues publicacions contribueixen a documentar el recorregut de Coòpolis, reconèixer els agents i processos col·lectius que l’han fet possible i aportar elements per comprendre els reptes actuals de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Mirar enrere permet entendre que Coòpolis no és només un servei d’acompanyament a projectes cooperatius, sinó el resultat d’un procés sostingut d’articulació comunitària, construcció de política pública i transformació socioeconòmica. Una trajectòria que continua oberta i que planteja nous desafiaments per consolidar l’ESS, enfortir les xarxes territorials i avançar cap a una economia al servei de les necessitats col·lectives. Les dues publicacions ja es poden consultar i descarregar en línia.