Àrea personal
Àrea personal

FAQ’s PER A LA CREACIÓ I GESTIÓ D’UNA COOPERATIVA

Totes

Finançament

Gestió econòmica

Laboral

Societari

Obligacions

Repensem el model
de negoci

Finançament propi
Aportació al capital social

  • El capital social està constituït per les aportacions dels socis, obligatòries i voluntàries que s’acreditaran per mitjà de títols o llibretes de participació nominatius.
  • El seu mínim legal és de 3.000 euros i ha d’estar desemborsat íntegrament en el moment de la constitució.
  • Les aportacions poden ser dineràries o no dineràries. En el darrer cas han de ser en béns susceptibles de valoració econòmica el valor dels quals serà fixat pel consell rector.

Tipologia aportacions de capital

  • Obligatòries:
  • Els estatuts socials han de fixar l’aportació obligatòria per adquirir la condició de soci que pot ser igual o proporcional a l’activitat cooperativitzada duta a terme o compromesa per cada soci.
  • També hauran de fixar la quantitat mínima obligatòria pels socis de treball i pels socis col·laboradors.
  • En el moment de la seva incorporació els socis han de desemborsar almenys el 25% de llur aportació obligatòria i la resta conforme al que disposin els estatuts o l’assemblea.
  • L’Assemblea General per majoria de 2/3 dels assistents pot exigir noves aportacions obligatòries.
  • Voluntàries:
  • L’assemblea General, o ell consell rector, poden acordar l’admissió d’aportacions voluntàries al capital social segons s’estableixi en l’acord d’incorporació.
  • Si els estatuts ho contemplen i ho sol·licita el soci titular, el C.R. pot decidir la conversió d’aportació voluntàries en obligatòries.
  • Per adequar l’activitat cooperativitzada al capital es pot decidir la conversió d’aportacions obligatòries en voluntàries, sempre que els estatuts ho estableixin.
  • Aportacions de sòcies col·laboradores:
  • Els estatuts determinen les aportacions de les sòcies col·laboradores, que es comptabilitzen separadament de la resta de socis.
  • No se’ls pot obligar a subscriure noves aportacions.
  • Aportacions de sòcies temporals:
  • L’aportació del soci temporal no pot excedir el 50% de l’exigida per la resta de socis.
  • Devolució immediata del capital o en un màxim d‘1 any si així ho estableixen els estatuts.
  • Quotes d’ingrés:
  • Es poden/solen fer servir per a persones que s’incorporen a una cooperativa que ja porta temps en funcionament. Aquesta quota d’ingrés, en algunes ocasions, pretén equiparar els esforços realitzats en el passat dels actuals socis (econòmics, inversió, treball, …) amb una quantitat que aporta la nova persona sòcia.
Finançament Aliè

Capitalització prestació d’atur

Veure apartat corresponent.

Subvencions per incorporació de sòcies treballadores

Té com a objectiu subvencionar la incorporació de sòcies treballadores o sòcies de treball a una cooperativa, per persones desocupades o vinculades a l’empresa amb un contracte previ.

Requisits:

Les persones desocupades que s'incorporin com a  sòcies treballadores inscrites a la corresponent oficina d'ocupació com a demandant d'ocupació.

La incorporació de la persona sòcia haurà de suposar el manteniment o un increment d'ocupació respecte de la mitjana dels dotze mesos anteriors a la data d'incorporació dels nous socis o sòcies pels quals es percep la subvenció. Als efectes del càlcul de l'increment d'ocupació, seran considerats el nombre de persones sòcies treballadores o de treball i el nombre de persones treballadores amb contracte indefinit.

No es podran concedir aquestes subvencions les sòcies que hagin gaudit d'aquesta condició en la mateixa empresa en els dos anys anteriors a la seva incorporació.

Aquestes subvencions poden ser per creació (12 mesos) o per consolidació (segons edad, gènere, discapacitat, …)

Incentius a la incorporació de treballadores a entitats de l’economia social.

  • Bonificacions  Règim General (menors de 30 anys)
  • Bonificacions règ autònoms (aplicació de la tarifa plana)

Subvencions per la capitalització de cooperatives. Línia Capitalcoop.

Impulsar la capitalització mitjançant subvencions a les persones físiques o jurídiques sòcies de cooperatives i societats laborals, que facin aportacions destinades al capital social de la seva empresa.

Subvencions per a la creació de cooperatives. Projectes Singulars

  • Suport orientat al desenvolupament i la posada en marxa de nous projectes singulars en el marc de l'economia social, amb la voluntat que puguin esdevenir posteriorment projectes consolidats. Per aquest motiu, els projectes han de tenir en compte tots els elements necessaris que garanteixin més bé el seu enfortiment posterior i la consolidació a mitjà i llarg termini.
  • Es consideren projectes singulars els projectes integrals dirigits a fomentar la reactivació econòmica, la competitivitat de l'economia i dinamitzar l'ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials o empreses, noves línies de negoci, nous mercats, aprofitant oportunitats estratègiques del mateix sector d'activitat, o del territori, i que permetin reactivar l'economia social.
  • L'objectiu és incentivar la realització de projectes i actuacions estratègiques, sectorials i singulars innovadores que estimulin i reforcin l'ocupació en les cooperatives o societats laborals, així com potenciar les de nova creació.
  • Eix A) Projectes singulars integrals, de promoció de l'economia social, d'alt impacte territorial i sectorial que abastin tot el territori de Catalunya en els diversos àmbits: agrari, habitatges, cultura i mitjans de comunicació, inserció laboral a través de centres especials de treball i/o empreses d'inserció, consum, cooperatives de serveis, així com d'altres àmbits (com ara les cooperatives d'ensenyament, de treball, sanitàries, o integrals, el cooperativisme de plataforma, entre d'altres).
  • Eix B) Projectes singulars de reactivació territorial, generadors d'ocupació en l'economia social.
  • Entitats beneficiàries
    • Ens locals
    • Empreses cooperatives o societats laborals
    • Associacions i fundacions
    • Agrupacions sense personalitat jurídica
  • Despeses subvencionables
    • Despeses d’elaboració d’estudis de viabilitat tècnica i econòmica del projecte
    • Remuneracions personal que elabori projecte fins la posada en marxa de l’activitat, a no ser que siguin despeses seguiment, tutorització o assessorament.
    • Despeses de desplaçaments
    • Despeses vinculades creació nous mercats
    • Despeses de publicitat
    • Despeses de formació

Import: en funció de la valoració de la proposta

Micromecenatge - Crowdfunding

Captació de recursos financers per a projectes concrets: Recursos de finançament a curt termini – per a tensions de tresoreria i liquiditat. Vinculats a projectes concrets.

  • Fundació Goteo
  • Verkami
  • …

Títols participatius: Captació de recursos financers com a inversió

  • Les emissions de títols participatius són una modalitat de valors mobiliaris que tenen per finalitat captar diners per finançar una entitat.
  • Cada títol participatiu incorpora un dret de crèdit a favor del seu titular. Aquest crèdit comporta una correlativa obligació de l’entitat emissora d’acomplir unes obligacions. Les obligacions bàsiques contingudes en els títols participatius són :
    • i) Reemborsar el capital obtingut en préstec al seu venciment.
    • ii) Abonar els interessos estipulats (variable en funció evolució cooperativa i, si s’escau, fixe)

Cooperativa de crèdit COOP57 i Fundació Seira:

Ofereixen la possibilitat, entre les seves sòcies, de crèdits per circulant, per grans projectes, negociació de subvencions, pòlisses de crèdit i altres productes per millorar la liquiditat.

Altres Subvencions i finançament públic i privat:

A banda de les subvencions concretes per la creació de cooperatives o incorporació de persones sòcies, les Administracions públiques ofereixen línies de subvencions de tot tipus, on les organitzacions poden aplicar per obtenir finançament.

Eines de seguiment comptable
  • Pla de Finançament:
En cas d’haver de fer una inversió (obres, creixement, noves línies de negoci, …) , o en començar una activitat econòmica que requereixi d’una inversió inicial, es fa el Pla d’Inversió, que en síntesi és una llista que descriu els recursos necessaris (inversió) i d’on i com s’aconseguiran els fons.
  • Pla de Tresoreria:
És un document que dibuixa els fluxes de liquiditat previstos en un periode concret. Es tracta d’una extrapolació coherent del pressupost comptable, però focalitzant la mirada en el comportament de la tresoreria, per tal de preveure el fluxe i detectar possibles mancances (descoberts), amb el màxim de temps possible.
  • Pressupost:
Es tracta d’un document que dibuixa numèricament la previsió d’ingressos i despeses que es produiran en un exercici comptable (1 any), a partir d’una previsió del que pensem que succeirà.
  • Estat de Comptes:
És un document igual o similar al pressupost, amb la diferència que les xifres que reflecteix són les ja executades (en comptes de les previstes). A l’estat de comptes es sol posar la xifra pressupostada al costat de la realment gastada o ingressada i la diferència entre ambdúes (numèrica i percentual, per exemple), de cada partida pressupostada.
  • Balanç de Situació:
El balanç de situació és un document comptable que ens permet visualitzar els bens, drets, obligacions i capital que té una organització en un moment donat  (dona una imatge fidel de la salut econòmica
Capitalització de l'atur
La capitalització de la prestació d’atur és una mesura dirigida a fomentar i facilitar  iniciatives d’ocupació autònoma, que consisteix a abonar la prestació d’atur de nivell contributiu a les beneficiàries que tinguin la intenció d’iniciar una nova activitat com a persones treballadores autònomes, que vulguin constituir una cooperativa, o que s’incorporin, de manera estable, com a sòcies treballadores de cooperatives o de societats laborals. Les persones treballadores aturades beneficiàries d’una prestació per desocupació de nivell contributiu poden sol·licitar un percentatge de la seva prestació d’atur per tal de poder finançar la inversió inicial i d’altres despeses posteriors. Els requisits per poder-hi optar són:
  • Tenir dret a rebre una prestació contributiva per desocupació.
  • Disposar, almenys, de tres mesos de dret de prestació a percebre.
  • No haver obtingut el reconeixement del pagament únic durant els 4 anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.
  • Acreditar la constitució d’una cooperativa com a persona sòcia fundadora o la incorporació com a persona sòcia treballadora o de treball, i l’aportació de l’import del pagament únic al capital social.
  • Iniciar l’activitat i donar-se d’alta a la Seguretat Social en el termini d’un mes des del cobrament de la capitalització, i en tot cas, amb data posterior a la presentació de la sol·licitud.
  • En cas d’haver impugnat el cessament de la relació laboral origen de la prestació per desocupació, la sol·licitud de capitalització s’ha depresentar després que s’hagi resolt el procediment corresponent..
Hi ha 3 modalitats possibles:
  • Pagament únic.
  • Subvenció de les quotes de la persona treballadora a la Seguretat Social ja sigui cotització (RGSS) com Autònoms.
  • Fraccionament del pagament en les dues modalitats. * La modalitat sol·licitada, o qualsevol modificació dels termes de la sol·licitud, només es poden realitzar abans de rebre la notificació del dret sol·licitat
INFORMACIÓ ÚTIL Poden sol·licitar la capitalització les persones treballadores de les cooperatives, amb contracte indefinit que esdevinguin sòcies treballadores o de treball, que reuneixi tots els requisits per ser beneficiari de la prestació contributiva per desocupació menys trobar-se en situació legal de desocupació. En aquest supòsit, la data de sol·licitud de la capitalització s’assimila a la data de situació legal de desocupació. També poden sol·licitar la capitalització, les persones que reuneixi tots els requisits per ser beneficiari de la prestació contributiva per desocupació menys trobar-se en situació legal de desocupació que pretenguin adquirir les accions o participacions d’una societat mercantil en concurs on presten serveis retribuïts com a treballadores amb contracte de treball per temps indefinit i amb aquesta adquisició individual o col·lectiva es reunint els requisits per adquirir la condició de societat laboral o transformar-se en cooperativa. També es pot sol·licitar la capitalització per incorporar-se a una societat ja existent. Recomanem aquesta via ja que estalvia molt de temps i volum de documentació a presentar. Això és possible si en primer lloc la cooperativa ja esta constituïda i la persona que vol capitalitzar l’atur s’incorpora amb posterioritat. Es recomana optar per la modalitat de pagament únic de la prestació, ja que és una manera de capitalitzar l’empresa. La sol·licitud l’ha d’efectuar cada persona sòcia treballadora a l’Oficina de Treball que li correspon pel seu domicili personal. En cas de cooperatives, on diferents persones treballadores presenten la mateixa documentació, ho pot fer una única persona, en nom i representació de totes les persones sòcies fundadores que capitalitzin, a l’Oficina de Treball que correspongui pel domicili social de la cooperativa. La persona sol·licitant sempre ha de continuar renovant la demanda d’ocupació a l’Oficina de Treball fins que es doni d’alta a la Seguretat Social. LOC DE TRAMITACIÓ Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya Cost: gratuït PASSOS PER CAPITALITZAR L’ATUR 1 - Sol·licitud d’alta inicial o represa de la prestació contributiva per desocupació. Presentar la sol·licitud d’alta inicial o represa de la prestació contributiva per desocupació, o en qualsevol moment posterior, sempre que no s’hagi iniciat una activitat o alta a la Seguretat Social. En el supòsit d’incorporació a una cooperativa ja existent des de la situació de treballador amb contracte de treball indefinit la sol·licitud d’atur i capitalització es simultània ja que la persona no es troba en situació legal de desocupació. Sol·licitud d’alta inicial o represa de la prestació contributiva per desocupació. Presentar la sol·licitud d’alta inicial o represa de la prestació contributiva per desocupació, o en qualsevol moment posterior, sempre qu 2 - Sol·licitud de capitalització de l’atur. Presentar la sol·licitud de capitalització de l’atur, juntament amb la documentació complementaria. Sol·licitud de capitalització de l’atur. Presentar la sol·licitud de capitalitza 3 - Un cop reconegut el dret de pagament únic, i havent efectuat el SEPE el desemborsament de l’import corresponent al compte bancari titular del sol·licitant, transferir la quantitat al compte obert en nom de la cooperativa “en constitució”. 4 - Constitució de la societat, i inscripció al registre de cooperatives. 5 - Justificació del cobrament (en el termini d’un mes d’haver cobrat la capitalització).
  • Escrit per duplicat amb les dades personals i la documentació que s’aporta.
  • Escriptura de constitució de la societat (original i fotocòpia).
  • Document de la inscripció efectiva de la societat en el Registre de Cooperatives del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (original i fotocopia).
  • En el cas de no haver capitalitzat la totalitat de la prestació d’atur: o en el cas d’estar inclòs al Règim d’Autònoms, còpia del primer rebut pagat, o en el cas d’estar inclòs en el règim general, copia de la nómina o TC2 del mes d’inici de l’activitat.
TERMINIS 1- Presentació de la sol·licitud: en cas de constitució de la cooperativa, es sol·licita abans de la formalització davant la notaria. En els supòsits d’incorporació a cooperativa ja existents, es sol·licita sempre abans que es produeixi la incorporació efectiva com a persona sòcia treballadora o de treball. 2- Inici de l’activitat: termini màxim d’un mes des de la concessió del dret de capitalització, és a dir, des de l’ingrés dels diners al compte bancari titular de la persona sol·licitant. 3- Justificació de la resolució: presentació de la documentació dins del termini d’un mes des de l’abonament de la capitalització, és a dir, des que ingressen els diners al compte de la persona sol·licitant; per tant, es recomana presentar al més aviat possible la documentació al Registre per constituir la cooperativa, amb l’objectiu de disposar de marge per portar a terme els tràmits posteriors dins del termini esmentat. Enllaços a arxius d’interès -    Simulador d’autocalcul prestació d’atur. https://sede.sepe.gob.es/dgsimulador/introSimulador.do -  Sol·licitud pagament únic prestació contributiva https://www.sepe.es/dam/jcr:a391f9c1-4ef9-4c52-91c8-6b6e8598d122/impreso_solicitud_pago_unico.pdf -  Contingut mínim d’informació a incloure en la memòria explicativa del projecte https://www.sepe.es/dam/jcr:7ea9b6eb-549a-4e2f-bb49-84c338caf914/memoria%20explicativa.pdf -    Seu electrònica SEPE https://sede.sepe.gob.es/portalSede/ca/procedimientos-y-servicios/personas/proteccion-por-desempleo/solicitud-de-prestaciones.html
Governança
Un dels aspectes fonamentals de les cooperatives és la governança, entesa com el sistema per mitjà del qual una organització pren decisions i les aplica per tal d’assolir els seus objectius. Les cooperatives, i en concret,  les de  treball són organitzacions que ofereixen a la societat productes i serveis i entre d’altres, han d’assolir l’objectiu de viabilitat que permeti la seva permanència i la sostenibilitat material del seus membres. La propietat col·lectiva de la cooperativa afegeix a la seva governança una forta dimensió social, en la definició dels processos de participació i decisió (tipus de decisions, espais i mètodes). És molt important fomentar coneixements i competències per participar als òrgans de govern o de direcció de les cooperatives, així com dissenyar sistemes de governança eficient d’acord amb els principis cooperatius. Per aquest motiu us facilitem la següent documentació -Governança i organització interna de les entitats de ESS de Alquimia Social SCCL: https://barrifutur.org/sites/default/files/2024-03/autoorganitzacio-digital_1.pdf -Guia per impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de la confederació. https://laconfederacio.org/wp-content/uploads/2020/10/La-Confederacio-Guia-Govern-Democratica.pdf -Com promoure la participació digital a la vostra organització? De la confederació https://laconfederacio.org/document/com-promoure-la-participacio-digital-a-la-vostra-organitzacio/?wpdmdl=30875&refresh=680766c1e60c71745315521 -Funcions i responsabilitats del consell rectors: https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/eines_formacio_funcions_i_responsabilitats_del_cr_0.pdf   Les cooperatives organitzen la seva governança orientades pel principi cooperatiu de “gestió democràtica”, o com també se sol dir: una persona, un vot. Així, l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) defineix aquest principi de la següent manera: <<Les cooperatives són organitzacions democràtiques controlades pels seus membres, que participen activament en l’establiment de les seves polítiques i en la presa de decisions. Totes les persones que desenvolupen una funció de representants seleccionats són responsables davant la resta de membres. En les cooperatives “primàries” tots els membres tenen el mateix dret a vot (un membre, un vot). En altres nivells, les cooperatives també s’organitzen de manera democràtica.>>   ACI: principis cooperatius   La Llei 12/2015, de Cooperatives de Catalunya, informada per aquest principi cooperatiu, estableix que les cooperatives han de tenir, com a mínim, els següents òrgans socials per estructurar el govern de l’entitat:
  1. a) L'assemblea general, formada per totes les sòcies
  2. b) El consell rector
  A més a més, els estatuts socials poden preveure l'existència d'altres òrgans socials i determinar-ne les funcions, sense que, en cap cas, se'ls puguin atribuir les competències la pròpia llei atribueix amb caràcter exclusiu a l'assemblea general, al consell rector i, si escau, al comitè de recursos. D’altra banda, les cooperatives poden tenir altres òrgans de manera potestativa, com són el comitè de recursos, la intervenció de comptes, o altres òrgans delegats del consell rector; així mateix, també poden instituir, si ho preveuen els estatuts una figura de coordinació, direcció o gerència, que pot ser unipersonal o bé col·legiada.
Què és l’assemblea general i com funciona?
És l’òrgan sobirà de l’expressió de la voluntat col·lectiva. Els seus acords són obligatoris per a totes les sòcies, fins i tot les persones dissidents que no hagin assistit a la reunió que els ha adoptat. Les assemblees generals poden ser ordinàries o extraordinàries::
  • Assemblea Ordinària: la que s’ha de convocar de forma obligatòria almenys un cop l’any dins els 6 mesos següents al tancament de l’exercici econòmic de la cooperativa, amb l’objecte d’examinar la gestió del consell rector i sotmetre a votació els comptes anuals i l’aplicació del resultat econòmic. També pot incloure en l'ordre del dia qualsevol altre assumpte propi de la competència de l'assemblea.
  • Assemblea Extraordinària: la resta d’assemblees que no tinguin la finalitat anteriorment citada, però que tenen la mateixa validesa i caràcter vinculant dels seus acords.
L'assemblea general pot debatre i decidir sobre qualsevol matèria de la cooperativa que li hagi estat atribuïda expressament per la Llei o pels estatuts socials. En tot cas, el seu acord és necessari en els actes següents:
  • L'examen de la gestió social i l'aprovació dels comptes anuals, de l'informe de gestió i de l'aplicació dels resultats.
  • El nomenament i la revocació de tots els tipus de membres del consell rector, de les membres de la intervenció de comptes, de les auditores de comptes, i, si escau, de les membres del comitè de recursos i altres òrgans facultatius.
  • La modificació dels estatuts i l'aprovació o la modificació dels reglaments de règim intern de la cooperativa.
  • L'aprovació de noves aportacions obligatòries al capital social; l'admissió d'aportacions de les sòcies col·laboradores, si n'hi ha; l'actualització del valor de les aportacions al capital social; la fixació de les aportacions de les noves sòcies; l'establiment de quotes d'ingrés o periòdiques, i també, si escau, el tipus o la base de determinació de l'interès que s'ha d'abonar per les aportacions al capital social.
  • La transformació obligatòria de les aportacions amb dret de reemborsament en cas de baixa, si es tracta d'aportacions el reemborsament de les quals pot ser refusat incondicionalment pel consell rector, o la transformació inversa.
  • L'emissió d'obligacions, títols participatius o altres formes de finançament mitjançant emissions de valors negociables.
  • La fusió, l'escissió, la transformació, la dissolució i la reactivació de la cooperativa.
  • La creació i la dissolució de seccions, i, especialment, les seccions de crèdit, d'acord amb la normativa específica.
  • L'exercici de l'acció de responsabilitat contra les membres del consell rector, de la intervenció de comptes, auditores de comptes i liquidadores.
  • Tota decisió que, segons els estatuts, impliqui una modificació substancial de l'estructura econòmica, social, organitzativa o funcional de la cooperativa.
  • Tota la resta d'actes en què així ho indiqui una norma legal o estatutària.
Tots els acords pels quals calgui l’acord preceptiu de l’assemblea general són indelegables. No obstant, els estatuts socials poden establir la delegació de competències al consell rector pel que fa a:
  • La creació, la incorporació o la separació d'una cooperativa de segon grau.
  • La creació, la incorporació o la separació d'una societat cooperativa europea
Més informació: Guia de suport a la gestió societària de les cooperatives de consumidores i usuàries de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya   La convocatòria El consell rector ha de convocar l'assemblea general, tant ordinària com extraordinària, mitjançant una comunicació a les sòcies, de la manera que determinin els estatuts socials, que pot ser per mitjans telemàtics, amb una antelació mínima de quinze dies i màxima de trenta de la data prevista de la reunió. En substitució de la convocatòria individualitzada els estatuts poden establir que l'assemblea pugui ser convocada mitjançant anunci publicat al web corporatiu, sempre que aquest web hagi estat inscrit al al Registre de Cooperatives tal i com estableix la llei. En tot cas s'ha de publicar un anunci en el domicili social. La convocatòria de l'assemblea general ha d'expressar amb claredat els assumptes a tractar, el lloc, el dia i l'hora de la reunió. Si no figura el lloc de celebració, s'entén que l'assemblea ha estat convocada en el domicili social. També s'hi ha d'indicar, si escau, la data i l'hora de reunió de l'assemblea en segona convocatòria. Els estatuts poden preveure que l’assemblea es pugui celebrar en un lloc diferent al del domicili social. El consell rector està obligat a incloure en l'ordre del dia de la següent assemblea que s'hagi de convocar els assumptes que hagi sol·licitat per escrit un grup de sòcies que representi, com a mínim, un 10% de les sòcies.   Assemblea Universal S’entén com a assemblea constituïda vàlidament amb caràcter universal si hi són presents o representades totes les sòcies i no n'hi ha cap que s'oposi a la seva celebració. En aquest cas, no és necessària la convocatòria prèvia en els termes exposats en l’apartat anterior.   Constitució de l’assemblea L'assemblea general queda vàlidament constituïda quan hi ha el quòrum suficient: en primera convocatòria, si les persones assistents representen més de la meitat dels vots socials; i en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre de vots socials de les sòcies que hi assisteixen. L'assemblea general o el consell rector poden autoritzar l'assistència a l'assemblea, sense dret de vot, de qualsevol persona la presència de la qual sigui d'interès per al bon funcionament de la cooperativa.   Assemblees telemàtiques Els estatuts poden contemplar la possibilitat de realitzar assemblees de forma telemàtica. És a dir, que l'assemblea general es pugui reunir mitjançant videoconferència o altres mitjans de comunicació. En aquest cas, caldrà establir el procediment, les condicions i els requisits per a fer les votacions mitjançant procediments telemàtics, que, en qualsevol cas, han de garantir la confidencialitat del vot. D’altra banda, també ha de quedar garantida la identificació de les assistents, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d'intervenció en les deliberacions i l'emissió de vot. A efectes d’acta, s'entén que la reunió s’ha dut a terme en el lloc on es troba la persona que la presideix.   Adopció d’acords Més enllà que la cooperativa tingui integrada la cerca del màxim consens en la presa de decisions, és un dret inalienable de cada sòcia poder exercir el vot en el sentit que cregui convenient. De vegades sentit col·lectiu ens fa donar per sabut el sentit del vot, però cal complir amb els procediments democràtics establerts i donar comptes del resultat de les votacions, encara que siguin per unanimitat. Cal tenir present que, els acords en assemblea es prenen principalment per majoria simple, encara que, en determinades matèries, la llei o els propis estatuts socials estableixin una majoria reforçada que mai pot superar els 2/3 dels vots socials. Els tipus de majories que es poden donar són:
  • Majoria simple: quan els vots a favor superen els vots en contra, sense comptar les abstencions, vots en blanc i vots nuls, si n’hi ha.
  • Majoria qualificada o reforçada: quan les matèries sotmeses a votació requereixen d’una majoria d’almenys 2/3 dels vots socials, com són les que tenen a veure amb ampliació o transformació de les aportacions al capital,  l’aprovació del Reglament de Règim Intern, fusió, escissió, transformació o dissolució, integració a una cooperativa de segon grau i, en general, qualsevol acord que suposi una modificació dels estatuts socials.
  • Majoria absoluta: quan els vots a favor superen la meitat del total dels vots presents i representats
  • Unanimitat: quan l’acord és pres en el mateix sentit per totes les persones presents i representades a l’assemblea.
L'acció de responsabilitat contra membres del consell rector i la revocació d'algun càrrec social requereixen la votació secreta i la majoria favorable de la meitat més un dels vots de les assistents, si constava a l'ordre del dia de la convocatòria, o la majoria de la meitat més un dels vots socials, si no hi constava. Les persones afectades per aquestes decisions s'han d'abstenir de votar en la sessió en què es pren la decisió, si bé se n'ha de tenir en compte l'assistència a l'efecte de determinar la majoria exigida per a prendre l'acord. Llevat que s'hagi constituït amb caràcter universal, l'assemblea general no pot adoptar acords sobre assumptes que no consten en l'ordre del dia, tret dels referents a la convocatòria d'una nova assemblea general, a la censura de comptes pels membres de la cooperativa o per una persona externa, a l'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres del consell rector o a la revocació d'algun càrrec social.   Sobre el vot Una de les màximes cooperatives postula: una sòcia, un vot. Així, les cooperatives de manera general apliquen aquest principi al peu de la lletra. No obstant això, excepte en les cooperatives de treball associat i de consumidores i usuàries, les altres cooperatives de primer grau -sempre que tinguin més de dos sòcies- poden establir en els estatuts un sistema que reconegui un vot plural ponderat en funció de l’activitat cooperativitzada. En aquest supòsit els estatuts han de fixar amb claredat els criteris de proporcionalitat, sense que el nombre de vots d'una sòcia pugui ser superior al 20 % del total dels vots socials. En les cooperatives formades únicament per dues persones els acords s'han d'adoptar per unanimitat. En el cas de cooperatives amb diferents tipus de sòcies, el nombre total de vots de les sòcies col·laboradores i de les temporals no pot superar el 40% de la totalitat dels vots socials. En les cooperatives de segon grau els estatuts poden establir que el vot de les sòcies es ponderi segons la seva participació en l'activitat cooperativitzada o en funció del nombre de sòcies de cada persona jurídica, sense que, en cap cas, cap d’elles pugui disposar de més del 50% dels vots socials. El conjunt de sòcies que no siguin cooperatives no poden, en cap cas, tenir la majoria dels vots socials.   El vot per representació La cooperativa pot fixar en estatuts l’acceptació del vot per representant. Cada representant només pot tenir dos vots delegats i la representació, que ha de ser escrita i expressa per a una sessió concreta, ha de ser admesa per la presidència de l'assemblea general al començament de la sessió. Les persones jurídiques només poden tenir un representant per a exercir el dret de vot. La representació legal de les persones jurídiques i de les persones menors o incapacitades s'ha d'ajustar a les normes de dret comú.
Què és el consell rector i quines son les funcions?
El consell rector és l'òrgan de gestió i administració de la cooperativa. Està format per la presidència, la secretaria i les vocalies i/o, si escau, altres càrrecs. Les persones membres són elegides per l’assemblea general. Les funcions principals del consell rector són:
  • La representació i el govern de la cooperativa.
  • El control permanent i directe de la gestió de la direcció, quan escau.
  • La competència per a establir les directrius generals d'actuació de la cooperativa, amb subordinació a la política fixada per l'assemblea general.
El consell rector ha d'actuar d'acord amb el que estableix la Llei, els estatuts de la cooperativa, el reglament de règim intern, si n’hi ha, i la política general fixada per l'assemblea general.   Composició del consell rector El consell rector pot estar format tant persones físiques com persones jurídiques. No obstant això, la major part de llurs membres han de ser sòcies que duguin a terme l'activitat cooperativitzada principal, pel que, per exemple, en una cooperativa de treball associat, aquestes seran persones físiques. En cas que hi hagi persones jurídiques, aquestes actuen per mitjà de la persona física que n'exerceixi la representació legal davant la cooperativa. El nombre mínim de membre no pot ser inferior a tres, excepte en el cas de les cooperatives de dues sòcies, en què estarà format per aquestes dues membres. Les cooperatives en que la seva activitat s'estén a diverses zones o es projecta sobre objectius, fases o seccions clarament diferenciades, els estatuts socials poden establir la possibilitat que la composició del consell rector reflecteixi aquesta diversitat. En les cooperatives que no són de treball associat, però tenen sòcies de treball, els estatuts socials poden garantir que les sòcies de treball siguin representades en el consell rector.   Vigència del càrrec de membre del consell rector Les persones membres del consell rector són elegides per l'assemblea general per un període que no pot superar els cinc anys, pel procediment que fixin els estatuts socials, i poden ser reelegides consecutivament una sola vegada, llevat que l'assemblea general en decideixi la reelecció per més períodes. Excepcionalment, el consell rector pot designar amb caràcter provisional una persona substituts d'una membre quan aquesta hagi de cessar per causa de força major i no hi hagués cap suplència. En tot cas, en la primera assemblea que es convoqui cal que es ratifiqui el nomenament de la persona substituta. Les membres del consell rector continuen exercint el càrrec provisionalment fins que se'n produeixi la renovació a l'assemblea general següent, encara que hagi finit el període per al qual van ésser elegides. Així mateix, l'exercici del càrrec de membre del consell rector produeix efectes des que ha estat acceptat i se n'ha de fer la inscripció en el Registre de Cooperatives.   La presidència La presidència de la cooperativa en té atribuïda, en nom del consell rector, la representació legal, i en presideix les reunions dels òrgans, tal com estableix la Llei i de la manera com ho estableixin els estatuts. Només poden ocupar la presidència les sòcies que duen a terme l'activitat cooperativitzada.   Funcionament del consell rector Els estatuts socials han de regular el funcionament intern del consell rector atenint-se a les normes següents:
  1. a) La presidència del consell rector és l'encarregada de fer la convocatòria de la reunió del consell, a iniciativa pròpia o a iniciativa de qualsevol membre del consell; si la sol·licitud no és atesa en el termini de deu dies, la reunió convocar-se directament per la membre del consell rector que ho demani sempre que s'hi adhereixi un terç de les membres del consell rector.
  2. b) Les deliberacions només són vàlides si hi assisteixen més de la meitat de les components. Els estatuts poden reforçar aquest quòrum.
  3. c) Les membres del consell rector poden concedir la representació, si no hi assisteixen, a un altra membre. Cada membre del consell rector només en pot representar una altra.
  4. d) Els acords, que s'han de recollir en una acta signada per la presidència i la secretaria, s'adopten per la majoria absoluta de les membres presents o representades. Els estatuts poden reforçar aquest quòrum, i també disposar que el vot de la presidència sigui diriment en cas d'empat en les votacions, excepte en el cas que la cooperativa tingui només dues sòcies.
  5. e) El consell rector es pot reunir per videoconferència o per altres mitjans de comunicació, sempre que quedin garantides la identificació de les assistents, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d'intervenir en les deliberacions i l'emissió del vot. En aquest cas, s'entén que la reunió es duu a terme en el lloc on es troba la persona que la presideix.
  6. f) El consell rector s'ha de reunir, com a mínim, un cop al trimestre, llevat que l'assemblea determini una periodicitat més llarga en els estatuts, que, en qualsevol cas, ha de ser sempre inferior a un any.
L'exercici del càrrec de membre del consell rector, quan és exercit per una sòcia, no dóna dret a cap retribució, excepte, si ho estableixen els estatuts o l'assemblea, en el cas que compleixi tasques de gestió directa. Això no obstant, s'han de compensar les despeses i els perjudicis ocasionats per l'exercici del càrrec.   Facultats del consell rector El consell rector té les següents facultats que són indelegables:
  1. a) Fixar les directrius generals d'actuació en la gestió de la cooperativa, amb subjecció a la política general establerta per l'assemblea general.
  2. b) Controlar permanentment i directament la gestió empresarial, encara que hagi estat estat delegada.
  3. c) Presentar a l'assemblea general la memòria explicativa de la gestió, la rendició de comptes i la proposta d'aplicació de resultats.
  4. d) Autoritzar la prestació d'avals o fiances a favor d'altres persones.
  5. e) Nomenar i destituir la persona que ocupa la direcció o la gerència.
  6. f) Distribuir els càrrecs del consell rector, en el cas que els estatuts no estableixin que és responsabilitat de l’assemblea general.
  7. g) Decidir el trasllat del domicili dins del terme municipal.
  Delegació de facultats El consell rector pot delegar les facultats relatives al tràfic empresarial ordinari de la cooperativa en una o més de les seves membres, o també pot acordar d'atorgar apoderaments a favor d'una tercera no membre. Encara que hagi delegat facultats o atorgat apoderaments, el consell rector continua sent el titular de les facultats delegades, i és responsable davant la cooperativa, les sòcies i terceres de la gestió portada a terme per les membres delegades. Això no obstant, la persona o persones en qui es deleguin les facultats són responsables davant la cooperativa i les sòcies, en els termes que estableix el Codi civil. Les delegacions de facultats i els apoderaments, com les seves revocacions, s'han d'inscriure en el Registre de Cooperatives mitjançant escriptura pública notarial.   Responsabilitat de les membres del consell rector Les persones que formen part del consell rector han d'exercir el càrrec amb diligència i lleialtat a les sòcies representades i han de dur una gestió empresarial ordenada. Responen solidàriament, davant la cooperativa, davant les sòcies i davant les creditores de la societat, dels danys que causin per actes contraris a la Llei o als estatuts o per actes duts a terme sense la diligència amb què han d'exercir el càrrec. No responen pels actes aquelles sòcies que no hi han participat o si han votat en contra de l'acord i han fet constar en l'acta que s'hi oposen (o mitjançant un document fefaent comunicat al consell rector dins els deu dies següents a l'acord). L'acció de responsabilitat contra els membres del consell rector pot ser exercida pels membres de la cooperativa (mínim 5%) o per un acord de l'assemblea general encara que no consti en l'ordre del dia.   Òrgans potestatius
Què és el Reglament de Règim Intern i què cal tenir en compte?
El reglament de règim intern és, d’acord al art. 2 de la Llei de Cooperatives 12/2015 són les normes de funcionament intern o organització funcional de la cooperativa, de caràcter potestatiu i que no requereixen escriptura pública ni inscripció en el Registre de Cooperatives. És un document per tant, que no és obligatori ni la seva existència ni el seu registre, però resulta importantíssim desenvolupar-ho com a eina de foment de cohesió d’equip, de democràcia interna, de transparència i de prevenció de conflictes entre d’altres funcions. L’art. art. 132.1 estableix que en el cas de les cooperatives de treball o cooperatives en les que es defineixi la tipologia del soci o sòcia de treball els criteris bàsics del règim de la prestació del treball han d'ésser determinats o bé en els estatuts o bé en un reglament de règim intern. Les matèries regulades d’aplicació al socis i sòcies serà: -L’organització del treball, les jornades, el descans setmanal. -Les festes laborals, les vacances, els permisos, la classificació professional. -Els criteris retributius -especialment les bestretes laborals–, la mobilitat funcional i geogràfica. -Les excedències o qualsevol altra causa de suspensió o extinció de la relació de treball cooperatiu. -Altres aspectes relacionats amb els drets i obligacions laborals. Limitacions a l’autoregulació: no tot pot ser autoregulable i hem de posar atenció a la normativa aplicable al tractar-se d’ordre públic d’acord al art. 132.4 Llei 12/2015, en els casos de:
  1. a) Les relatives a treballs nocturns, insalubres, penosos, nocius o perillosos.
  2. b) Les normes reguladores del règim de seguretat social.
  3. c) Les normes sobre prevenció de riscos laborals.
  4. d) Les causes legals de suspensió i excedència”.
Per ampliar coneixements: -Què és el RRI? Coòpolis. https://www.bcn.coop/wp-content/uploads/2024/11/Que_Es_el_RRI_Coopolis.pdf -Procés per a l’elaboració del reglament de règim  intern. FCTC https://bcn.coop/wp-content/uploads/2018/02/RRI_adaptat_llei_2015.pdf -Eina per elaborar reglaments de règim intern amb perspectiva feminista. Almena Feminista https://www.bcn.coop/wp-content/uploads/2022/04/Eina-feminista-RRI-Almena2021.pdf -Guia de conciliació a les empreses d’ESS. Tangente https://bcn.coop/wp-content/uploads/2018/02/guia_conciliacion.pdf
Resolució de Conflictes
El conflicte forma part de la vida de la cooperativa, i com a qualsevol conflicte, és una oportunitat de millora, quelcom que està generant malestar i no està funcionant de manera correcte, resulta una oportunitat per millorar la nostra organització. Disposar d’eines que afavoreixin una gestió positiva del conflictes, a minorant les tensions internes i allargant la vida de la cooperativa i la qualitat de vida dels seus i les seves sòcies i treballadores. Per aquest motiu podem trobar diferents materials que ampliar coneixements: -La gestió de conflictes a les cooperatives. FTCT Fil a l’Agulla https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/guia_per_a_la_gestio_de_conflictes.pdf -La gestió positiva del conflicte a les associacions: https://tjussana.cat/wp-content/uploads/2022/02/UP_16.pdf - Empoderament col·lectiu per a l’autogestió de conflictes a la XES https://nextcloud.pangea.org/s/EAoLJGc83ecEirC
Eina de recompte de seguiment d’hores
Un dels recursos més valorats en l’organització d’una cooperativa, com en altres espais de la vida, és el recurs del temps. I fer-ne un bona gestió del temps, és a dir, ser conscients del malbaratament del temps per poder planificar, organitzar i controlar el temps dedicat a activitats. Ens ajudarà a manegar l’estrès, a millorar la qualitat de vida i a fer servir el temps que tenim en un dia de manera productiva i eficaç i assolir els nostres objectius. Per altra banda, els sobresforços allargats en el temps, resten qualitat de vida a els socis i sòcies treballadores de la cooperativa i resta a la sostenibilitat de la cooperativa al llarg del temps, per aquest motiu disposar d’eines de recomptes d’hores serà important per treballar la qualitat de vida, l’eficàcia i l’eficiència de la iniciativa. Podem fer servir mecanismes manuals com fulles d’excel o taules de seguiment amb diferents indicadors (hora d’entrada, hora de sortida, hores per projectes, hores estructurals, etc.) Software de Gestió de Projectes: Eines com Asana, Trello i Monday.com ofereixen funcionalitats per crear i actualitzar fulles de ruta per fer seguiment en l’execució. Aplicacions de seguiment del temps: Eines com Toggl, Timenet, rescueTiment o Harvest per monitoritzar com es fa servir el temps, oferint informació valuosa sobre la productivitat i l’eficiència i la sobrecàrrega de treball. També ens permetrà fer feina de comptabilitat analítica, i ajudar-nos Fer servir calendaris digitals, temporitzadors com Focus Booster, Be Focuses o Pomodone o pomofocus que integren la Tècnica de Pomodoro amb llistes de tasques, ajuden a prendre consicència sobre la gestió del temps i com afavorir la concentració. Per altra banda, en el cas dels i les treballadores, a partir del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball. Entre altres qüestions, aquesta norma incorpora l’obligació de registrar la jornada dels seus treballadors, és a dir, la cooperativa haurà de realitzar un registre diari de la jornada de tots els seus empleats incloent l’hora concreta d’inici i de final de la jornada i guardar-ho durant quatre anys.
Jornades temps parcial de les sòcies
Com funciona la jornada parcial de les sòcies treballadores de les cooperatives. https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/recurs.pdf
Incorporació sòcies
Quan s’incorporen noves sòcies a la cooperativa (una vegada ja ha estat constituïda) la persona que vol esdevenir sòcia fa una sol·licitud per escrit al consell rector, mitjançant un model de sol·licitud. El Consell Rector aprova (o no) la seva incorporació, i n’informa d’aquesta decisió a la persona interessada i a l’assemblea general. La decisió ha de quedar recollida a l’acta del Consell Rector i s’emet un certificat, mitjançant un model de certificat. La persona desemborsa l’aportació obligatòria al capital (mínim el 25%; la resta es pacta amb el Consell Rector, tot i que hi ha un període màxim de 18 mesos d’ençà de l’acord d’admissió per fer el desemborsament de les quantitats pendents). Per altra banda, cal incloure la nova sòcia i el seu capital obligatori al llibre de sòcies. Hi ha de constar: data de l’acord d’acceptació de sol·licitud al Consell Rector, nom i cognoms, DNI i l’import i data de l’aportació subscrita amb la sol·licitud d’alta. Caldrà arxivar tota la documentació generada: la sol·licitud d’alta, l’acta del Consell Rector on s’hagi pres la decisió, el certificat i l’escanejat del document d’identitat de la sòcia. L’aportació obligatòria al capital es comptabilitza amb un compte específic a nom de la persona sòcia. Recursos: Guia per a la incorporació de persones sòcies a la cooperativa https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/2024-11/guia_incorporacio_persones_socies_cooperativa_FCTC%20%28002%29.pdf
Estatuts socials
Els Estatuts esdevenen un document que marca les normes de funcionament bàsiques a una cooperativa, i que és necessari elaborar i ser aprovats pel Registre de Cooperatives de Catalunya per poder constituir una cooperativa. Els estatuts socials en cap cas poden contradir amb la Llei 12/2015, actual Llei de cooperatives de Catalunya. Aquests Estatuts regulen l’estructura social, les regles del «joc» de la cooperativa i també la vida exterior de l’entitat. Són aprovats per l’assemblea general i representa el document que dona fe de la personalitat jurídica de la cooperativa. Existeixen dos procediments diferents pel registre dels Estatuts. Procediment Express. Aquest procediment implica un Model d’Estatuts Express amb un contingut taxat per la Generalitat de Catalunya. Són uns models que permeten introduir pocs aspectes com el nom de la cooperativa, l’objecte social entesa com les activitats de la cooperativa, el capital social que s’ha d’aportar obligatòriament per esdevenir socis i el règim laboral dels socis treballadors. Aquest procediment només permet la constitució de cooperatives amb ànim de lucre. L’avantatge d’aquests Estatuts és que, una vegada inscrits al Registre de Cooperatives, aquest es compromet a emetre resolució en 2 dies hàbils. Existeix models d’Estatuts Express per cooperatives de treball, de serveis, de consum i agràries sempre i quan no superin els 10 socis. Procediment Ordinari. Aquest procediment implica un Model d’Estatuts Socials. A Coòpolis, compten amb Models d’Estatuts Socials Propis. Aquests permeten incloure més aspectes, tipologies de socis i matisos que els Estatuts Express. A més, els Estatuts Socials permeten la constitució de cooperatives SENSE ÀNIM DE LUCRE, que després tractarem. L’elaboració dels Estatuts Socials permeten un debat democràtic i una reflexió molt més profunda del que implica constituir i formar-hi part d’una cooperativa. El desavantatge és que els Estatuts Socials, una vegada inscrits al Registre de Cooperatives, aquesta administració posseeix legalment fins a 3 mesos per aprovar-los o requerir una modificació dels mateixos; encara que a la pràctica triga entre un a dos mesos en donar-hi una resposta. Els Estatuts socials s’ordenen per capítols i articles: CAPÍTOL I. BASES DE LA SOCIETAT Estableix la denominació social, l’objecte i les activitats, la durada i el domicili social i àmbit territorial. CAPÍTOL II. DE LES PERSONES SÒCIES Defineix les diferents tipologies de sòcies així com els requisits d’adminissió, drets i obligacions, responsabilitats, dret de reemborsament, tipologies de baixes i faltes i el règim sancionador. CAPÍTOL III. RÈGIM ECONÒMIC Estableix el capital social obligatori per a les diferents tipologies de sòcies, els tipus d’aportacions, el procediment de transmissió, l’aplicació dels excedents i la imputació de les pèrdues, així com les tipologies de quotes i el tancament de l’exercici. CAPÍTOL IV. ORGANITZACIÓ FUNCIONAL INTERNA Fa referència als criteris bàsics del règim de la prestació del treball CAPÍTOL V. GOVERN, GESTIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA COOPERATIVA Detalla els diferents tipus d’assemblea, la convocatòria de la mateixa, els vots delegats, l’adopció dels acords, així com la conformació del Consell Rector, la seva duració i funcionament i la figura de la intervenció de comptes. CAPÍTOL VI. DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ Llista les causes de dissolució de la cooperativa CAPÍTOL VII. COMPROMÍS DE PARTICIPACIÓ INTERCOOPERATIVA I DE FOMENT DE LA FORMACIÓ I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES   https://www.cooperativestreball.coop/recursos/model-destatuts-duna-cooperativa https://economiasocial.coop/wp-content/uploads/Guia_practica_constitucio_cooperativa.pdf Model d’Estatuts: https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/recursos/formularis/documentacio_cooperatives/models_actes_estatuts/
Tributàries
Les cooperatives, com qualsevol empresa mercantil, té obligacions tributàries. Trimestralment ha de presentar declaracions d’impostos davant l’Agència Tributària Espanyola. Els models més habituals són els següents:
  • Model 303. Impost de Valor Afegit (IVA)
  • Model 111. Retencions professionals (inclou tant les retencions de les factures de proveïdors com les del rendiment del treball associades a la contractació de personal)
  • Model 115. Retencions i ingresos a compte, rentes o rendiments procedents de  l’arrendament o subarrendament d’immobles.
  • Model 123. Retencions de préstecs o determinats rendiments del capital mobiliari o determinades rendes (retorns cooperatius, remuneració del capital, actualització de les aportacions, ..)
  • Model 349. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (aquelles que es porten a terme entre països de la Unió Europea)
Així mateix, anualment cal presentar les següents  declaracions:
  • Model 390. Impost de Valor Afegit (IVA)
  • Model 190. Retencions professionals
  • Model 180. Retencions i ingressos a compte, rentes o rendiments procedents de  l’arrendament o subarrendament d’immobles.
  • Model 193.  Retencions de préstecs o determinats rendiments del capital mobiliari o determinades rendes
  • Model 347. Declaració anual d'operacions amb tercers superiors a 3.005,06€ (iva inclòs), proveïdors, clients i subvencions ingressades en l’exercici.
  • Model 200. Impost de Societats
La no presentació dins de termini de les declaracions anteriorment descrites pot ser motiu de multes i recàrrecs. Es recomana contractar una gestoria que doni resposta a les obligacions tributàries en nom de la cooperativa per assegurar-se del seu correcte compliment.
Documentals
Les cooperatives també estan obligades a presentar anualment la següent documentació al Registre de Cooperatives de Catalunya:
  • Llibre d’actes d’Assemblea i de Consell Rector
  • Llibre de sòcies (sempre i quan hagi hagut alguna alta o baixa de persones sòcies en l’exercici)
Comptes Anuals, que comprèn:
  • Memòria abreujada dels comptes anuals
  • Compte de Resultats
  • Balanç de Situació
  • Estat de Comptes del Patrimoni Net
  • Llibre Diari
  • Llibre de Balanç de Sumes i Saldos
Es recomana contractar una gestoria que doni resposta a les obligacions documentals en nom de la cooperativa per assegurar-se del seu correcte compliment.
Registrals
Ja tenim la cooperativa constituïda, ara què? Què hem de comunicar al Registre de Cooperatives de forma regular? Ja tenim la cooperativa constituïda, ara què? Què hem de comunicar al Registre de Cooperatives de forma regular?

Comunicacions periòdiques obligatòries:

  1. Renovació de càrrecs
  2. Comptes anuals
  3. Llibres comptables
  4. Llibre de persones sòcies
  5. Llibres d’actes d’Assemblea General i de Consell Rector

Altres comunicacions puntuals

que també s’han de fer si ens hi trobem al llarg de la vida de la nostra cooperativa:
  • Els canvis de domicili.
  • Les delegacions dels òrgans rectors.
  • La creació, supressió, modificació i trasllat del web corporatiu.
  • Els poders generals i les delegacions de facultats, entre d’altres.
  • La creació i baixa de les seccions de crèdit.
  • La fusió, escissió i transformació.
  • La dissolució i liquidació de la cooperativa.

Altres informacions útils:

  • Si canviem la persona que ocupa el càrrec de presidència també ho hem de comunicar a Hisenda (AEAT), mitjançant model 036, i revocat i tornar a generar el certificat digital de representant-
  • Si modifiquem el domicili social de la cooperativa al mateix municipi, caldrà que ho notifiqueu al Registre de Cooperatives amb un certificat de l’acord pres per Assemblea, segons marquin els Estatuts. En el cas que el trasllat es faci a un altre municipi la comunicació al Registre haurà de ser mitjançant escriptura de modificació d’Estatuts. A banda de comunicar el canvi de domicili al Registre de Cooperatives, també s’haurà de comunicar a l’AEAT, Seguretat Social, Generalitat i Ajuntament.
  • Des del 09/05/2024 el Registre de Cooperatives no accepta escriptures en suport de paper, totes hauran de ser en suport electrònic, que incorpori CSV (codi segur de verificació).
Recursos: Des d’aquest enllaç trobareu formularis i models proporcionats pel Registre de Cooperatives, per a les obligacions documentals indicades: https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/recursos/formularis/documentacio_cooperatives/
Disseny de model de negoci
Font: REAS Aragón - Canvas Social Nota:
  • la informació volcada en aquestes FAQs respecte del Canvas Social es basa en la guia de REAS Aragón sobre el mateix, aprofitant, com compartit en claustre, les fonts ja existents.
  • El que es volca és una síntesi del document de REAS deixant pendent la decisió de si cal entrar en més profunditat recollint més informacions de REAS
El disseny d’un model de negoci consisteix a estructurar com l’organització crearà, oferirà i capturarà valor. El Canvas Social és una eina molt útil per fer aquest exercici, ja que permet integrar no només aspectes econòmics, sinó també socials i ambientals. Aquest model ajuda a reflexionar sobre:
  • La proposta de valor, és a dir, què ofereixes al mercat i per què hauria d'interessar a la teva comunitat o clientela.
  • Les activitats i recursos clau necessaris per fer realitat el projecte.
  • Les aliances estratègiques que poden contribuir al desenvolupament i sostenibilitat del projecte.
  • El flux d’ingressos i la estructura de costos, analitzant la viabilitat econòmica de manera sostenible, permetent analitzar quin és el teu punt d’equilibri.
  • Els impactes socials i mediambientals de la teva activitat, aspectes essencials en qualsevol projecte de l’economia social i solidària (ESS).
Identificació de clientes
El segment de clients i usuàries és un dels elements centrals del Canvas Social. Cal definir a qui volem oferir els nostres productes o serveis i conèixer bé aquestes persones o col·lectius. El Canvas proposa:
  • Entendre bé les necessitats i motivacions dels segments de clientela.
  • Posar-se en el seu lloc per adaptar la resta de dimensions del projecte.
  • Distingir entre diferents segments i subsegments per oferir propostes més ajustades i rellevants.
Una bona identificació de la clientela permet una millor comunicació, una oferta més adequada i, alhora, pot potenciar l’impacte social del projecte.
Disseny de productes i serveis
La proposta de valor és el nucli del disseny de productes i serveis. Al Canvas Social es defineix com el motiu pel qual els clients escullen una opció i no una altra. Cosa que ens permetrà analitzar quin és el nostre valor diferencial versus a altes iniciatives que tenen una proposta de valor semblant. Algunes claus per al disseny:
  • Considerar factors com la innovació, la personalització, el preu, la qualitat, la usabilitat o l'impacte positiu.
  • Alinear el producte o servei amb les necessitats detectades dels segments de clientela.
  • Valorar si el producte ajuda a reduir costos, riscos, o millora la vida de les persones.
  • En l’àmbit de l’ESS, també és rellevant que el producte o servei aporti un valor afegit social o ambiental.
El disseny del producte ha d’anar de la mà del seu context social i del propòsit transformador de la iniciativa.
Prototipatge
Com passar de la idea a l’acció validant hipòtesis de manera àgil, creativa i col·lectiva. Guia introductòria. FONT: Calidoscoop. “Hipòtesis i validacions. Com passar de la idea a l’acció validant hipòtesis de manera àgil, creativa i col·lectiva. Guia introductòria.” Per què aquesta guia? Quan parlem d’hipòtesis i validacions, parlem del “mètode científic” pel qual s’investiguen “fenòmens”, s’adquireixen coneixements i es resolen problemes. Serveix per assegurar que les conclusions a què s’arriba siguin fiables, repetibles i basades en proves. Aquest mateix mètode s’aplica, per exemple, en emprenedoria o quan pensem en una nova línia d’activitat i seguint les fases del “mètode científic”, és a dir d’observació (detecció de necessitats), formulació de preguntes a partir de l’observació, elaboració d’hipòtesis, realització de proves per comprovar si les hipòtesis son correctes, i, finalment, de conclusions, o, més concretament, de la concreció d’accions específiques a realitzar. Sovint, quan endeguem un projecte o pensem en una nova línia d’activitat, ens convencem de que tenim una gran idea o projecte, un producte o servei fantàstics, però tenir una idea no és garantia d’èxit. Cal ser curoses, aplicant el “mètode científic”, assegurant-nos de que allò que volem oferir respon a una necessitat real, que les persones destinatàries de la idea valoraran la solució (producte o servei) i que aquesta sigui ajustada i oportuna al que necessiten. És en aquests moments en el que el prototipatge, esdevé fonamental per minimitzar riscos, especialment de creació i comercialització d’allò que potser no es necessita o que es necessita entregar d’una altra manera. Cal doncs validar les hipòtesis i desenvolupar des de certeses i experiències reals. Què són les hipòtesis? Les hipòtesis son suposicions, explicacions provisionals que es fan a partir d’una observació. En altres paraules, una hipòtesi és una resposta possible (que encara no s’ha confirmat però que es pot comprovar) a una pregunta. Característiques d’una hipòtesi:
  • Ha d’explicar un fenòmen observat.
  • Ha de ser clara i precisa.
  • Ha de ser verificable o falsable (es pot comprovar si és certa o falsa).
Quines hipòtesis ens podem formular? Quan emprenem o pensem en una nova línia d’activitat, se solen formular hipòtesis relacionades amb:
Tipus d’hipòtesi Preguntes
De problema Quin és el problema o necessitat? Quan important és? Qui el té?
De context i moment En quin context i/o moment es té la necessitat?
De solució La solució, el que proposem, realment resol el problema?
De producte o servei Les destinatàries farien servir el producte o servei? Quines característiques hauria de tenir?
De model econòmic Les destinatàries estarien disposades a pagar o aportar?
  Com  deiem, aquests supòsits són hipòtesis, i cal validar-les abans d’invertir temps i recursos. Com? Prototipant. Què és el prototipatge? Prototipar és el procés de fer tangibles les idees de manera ràpida, senzilla i econòmica. És una eina per aprendre, equivocar-se ràpid i barat, i iterar (provar, millorar i tornar a provar). L’objectiu de prototipar és ajudar a validar les idees abans de llançar-les al mercat, permetent estalviar temps i recursos, per així evitar errors i sobretot evitar cometre’ls més endavant, en fases més avançades del desenvolupament del projecte emprenedor, quan possiblement sigui tard i per tant costos. Prototipar no és només fer maquetes o versions simples d’un producte. És una manera de pensar i aprendre: una eina per experimentar, validar i millorar les idees abans de llençar-les al “món”. Prototipar permet reduir riscos, ajustar la proposta de valor i garantir que realment es dona resposta a les necessitats de les persones o del territori.Prototipar és “pensar amb les mans”. És passar de l’abstracció a l’acció. Objectius específics dels prototips:
  • Explorar diferents opcions i alternatives
  • Descartar idees que no funcionen abans d’arribar massa lluny (dedicació de temps, recursos i, segurament, diners)
  • Validar que allò que proposem té sentit per a les persones usuàries, pagadores, inclús prescriptores.
  • Despertar la creativitat, disseny i participació col·lectives.
Tipus de prototips i quan fer-los servir Reviseu l’apartat de recomanacions.
Per validar… Exemples Tipus de prototip
Interès, relat, atenció Dissenyar un “flyer” de taller fictici i veure si desperta interès Cartell/test visual
Recorregut usuari/usuària Traçar la vivència d’una persona en un servei de cuina compartida Mapa d’experiència
Interaccions, dinamisme Disseny d’un taller, dinàmica o entrevista de venda Roleplay
Disseny, distribució, usabilitat Maqueta d’un punt d’intercanvi Prototip físic simple
Funcionament real i resposta Fer un primer taller per veure si funciona la dinàmica MVP (producte mínim viable), com per exemple un webinar
Comportaments reals i usos Provar aplicatiu de comandes agroecològiques i observar Entrevista + test d’ús amb esboços de l’aplicactiu
Principis essencials del prototipat Cal recordar que el prototipatge és, sobretot, un camí d’exploració i aprenentatge amb les persones usuàries a través de la prova i l’error, per desenvolupar les millors solucions possibles que aquestes puguin necessitar o desitjar.
  1. El prototipat també és per a tu i l’equipTant si treballem amb productes com amb serveis, podem prototipar. Fins i tot podem recrear experiències.
  2. Construeix per pensarQuan donem forma a una idea, comencem a veure els seus punts forts i dèbils, els punts de millora. Cal començar amb allò que tenim, no cal que sigui perfecte. De fet la perfecció és l’antítesi del prototipatge.
  3. Pensar en gran, prototipar en petitComença amb la versió més simple que et permeti aprendre. No cal fer grans inversions per validar. És molt recomanable evita gastar massa temps i energia en un prototip “espectacular”. És preferible començar amb versions simples, petites. De fet la clau està en prototipar ràpid i barat (tendint a “cost zero”), per arribar ràpidament a descartar allò que no és oportú i més important encara, trobar allò que si és interessant: avançar per descobrir, aprendre allò que “funciona” i el que no.
  4. No t’enamoris del teu prototipEl prototip és un mitjà, no un fi. Si no funciona, canvia’l. Si funciona a mitges, millora’l.
Empatitza, escolta, aprènCal obrir-se a les percepcions, emocions i necessitats de les persones usuàries. A vegades, la clau està en el que no diuen directament.L’observació i escolta activa són clau: quan alguna cosa no agradi a les usuàries, no intenteu convèncer-les: pregunta més aviat què és el que no els agrad i perquè, quines funcionalitats, per exemple, els serien més útils/oportunes. Les innovacions sovint es troben en allò que no s’expressa amb paraules. Recomanacions per prototipar
  • No esperar a tenir-ho tot llest. Començar amb el més senzill que es pugui fer “avui”.
  • Implicar les usuàries, destinatàries, col·lectius i comunitats des del principi. El valor col·lectiu es construeix des de l’inici.
  • Acceptar que equivocar-se és part del procés. “Equivoca’t ràpid, aviat i barat” (Eric Ries)
  • Observar i escoltar, parlar poc. Escoltar, observar i preguntar. El que les persones fem sovint diu més que el que diem.
  • Iterar (repeteix millorant). Un prototip serveix per fer-ne un de millor.
  • Pensar en gran i acciona en molt petit (iterant)
✕

Add a new location

Edit Location

✕