La iniciativa, impulsada per BATEC, Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la Sobirania Energètica, CICrA Justícia Ambiental, l’Associació SEBA i la FAVB, demana a l’Ajuntament un compromís polític estructural amb les comunitats energètiques

Les comunitats energètiques ja són una realitat a Barcelona. Diversos barris de la ciutat compten amb projectes que avancen cap a un model energètic més democràtic, compartit i arrelat al territori. Ara, però, la Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona reclama que aquest model faci un pas endavant i compti amb una política pública municipal clara que en garanteixi la consolidació i permeti ampliar-lo a més barris i més persones.

La reivindicació es concreta en el document Compromisos per a l’impuls de les comunitats energètiques a Barcelona, adreçat als grups municipals i als membres de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. La proposta busca situar les comunitats energètiques al centre de l’agenda política municipal i reclama un full de ruta compartit, amb objectius concrets i recursos estables, que permeti superar la situació actual de creixement lent i desigual.

Cinc compromisos per impulsar les comunitats energètiques

El document planteja cinc àmbits d’actuació perquè l’Ajuntament assumeixi un paper més decidit en la consolidació d’aquest model:

• Un Pla Integral que situï les comunitats energètiques al centre de les polítiques municipals de transició energètica.
• Una vinculació estable entre els serveis socials i els Punts d’Assessorament Energètic, per garantir que la pobresa energètica no es converteixi en una barrera d’accés a les comunitats.
• Un Fons Municipal específic que permeti finançar tant les infraestructures com l’acompanyament tècnic i les mesures d’inclusió.
• Una revisió de les bonificacions de l’IBI, actualment orientades principalment a la inversió individual i que no incorporen adequadament les particularitats de la propietat compartida dels projectes comunitaris.
• Una Oficina Tècnica municipal que actuï com a finestra única i faciliti la interlocució amb l’Ajuntament davant l’actual dispersió entre departaments.

Un model que necessita suport estructural

La petició arriba després que diversos estudis hagin posat de manifest les dificultats que encara troben les comunitats energètiques per consolidar-se i créixer a Barcelona. Els estudis elaborats per CICrA Justícia Ambiental i la FAVB, entre d’altres, assenyalen que, tot i els compromisos adquirits per la ciutat amb l’Acord climàtic de 2023 i el Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030, el desplegament de les comunitats energètiques continua sent lent i desigual.

Per a la Xarxa, el principal repte és passar de projectes puntuals a una política pública estructural que doni continuïtat i estabilitat al model. Això implica facilitar el desplegament de les iniciatives que ja existeixen, però també eliminar les barreres que dificulten que noves comunitats puguin sorgir i que més persones hi puguin participar.

En aquest sentit, el marc normatiu també ha experimentat canvis. El Decret llei 22/2025 ha declarat les comunitats d’energies renovables entitats d’utilitat pública i d’interès general, un reconeixement que, segons la Xarxa, obre noves possibilitats perquè les administracions locals assumeixin un paper més actiu en el seu impuls.

Cap a un model energètic més democràtic

La proposta està impulsada per BATEC, Pol Cooperatiu per a la Transició Energètica, Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la Sobirania Energètica, CICrA Justícia Ambiental, l’Associació SEBA i la FAVB, i compta ja amb el suport de 15 entitats adherides.

Amb la presentació dels compromisos, la Xarxa fa una crida als grups municipals i a les organitzacions interessades a sumar-s’hi i contribuir a situar les comunitats energètiques en les polítiques municipals de Barcelona.

L’objectiu és avançar cap a un model energètic més democràtic, just i arrelat als barris, en què la ciutadania no sigui només consumidora d’energia, sinó també part activa de les decisions sobre com es produeix, es gestiona i es comparteix.