Hi ha una pregunta que cada vegada més persones es fan: com pot ser que, tot i treballar, no arribin a final de mes? El lloguer s’endú una part enorme dels ingressos, les cures ocupen hores que sovint no es reconeixen i trobar temps per descansar sembla gairebé un luxe. Aquesta realitat no és individual: ens parla de com hem organitzat l’economia i de qui n’assumeix els costos, així com qui concentra els beneficis d’una economia que ens diuen que creix.
L’11 de novembre, la Vaga General ens convida a posar aquesta situació al centre i a fer sentir una demanda compartida: volem viure amb dignitat. Des de Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona, animem les persones, cooperatives i entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) a sumar-se a les mobilitzacions i donar-hi suport. La lluita per l’habitatge, pels salaris dignes i pel dret a cuidar i ser cuidada és també una lluita per una economia que estigui al servei de la vida.
Comencem per l’habitatge. Una llar no pot ser un actiu per especular, sinó un lloc on viure i fer comunitat. Cal abaixar els preus dels lloguers, ampliar el parc públic i social i frenar l’acaparament d’habitatges. També cal protegir el sòl públic: que serveixi per crear habitatge assequible i estable, no per generar beneficis privats. Per això reclamem ampliar el conveni ESAL, que no es finalitzi la protecció dels habitatges al cap de 25 anys i que s’estableixin polítiques estables de creixement del parc públic d’habitatge social.
Aquest canvi necessita una col·laboració sòlida entre allò públic, les cooperatives i les comunitats. Les administracions han de ser garants de drets i posar els recursos necessaris; les cooperatives i entitats de l’ESS poden impulsar projectes arrelats, democràtics i orientats al bé comú; i les comunitats han de poder participar en les decisions que afecten la seva vida quotidiana. Treballar plegades permet construir respostes més properes i duradores, sense deixar de banda la responsabilitat pública de garantir els drets de tothom.
La mateixa mirada ens ajuda a parlar de les cures. Cuidar és una tasca imprescindible per a sosteniment de la vida, però massa sovint continua sent una responsabilitat privada i desigual, assumida sobretot per dones, moltes d’elles migrants i racialitzades. Cal un sistema públic, universal i suficient de cures, amb serveis accessibles, recursos estables i condicions laborals dignes. També necessitem permisos retribuïts i mesures que permetin cuidar sense perdre ingressos, drets laborals ni futur.
I, per poder viure amb dignitat, calen salaris i pensions que segueixin el cost real de la vida, així com temps. La jornada de 35 hores setmanals sense reducció salarial i la fi de les hores extraordinàries estructurals ajudarien a repartir millor la feina i a guanyar temps per descansar, cuidar i participar en la vida comunitària. També cal combatre la bretxa salarial i totes les discriminacions que expulsen persones de la feina digna. Alhora, cal reivindicar que els ingressos provinents del treball serveixin per poder viure dignament. La mercantilització i l’especulació sobre els béns de primera necessitat fan que treballar ja no sigui garantia de poder sostenir la vida.
L’ESS és part de la resposta perquè demostra, cada dia, que es pot produir, treballar i organitzar-se d’una altra manera. Cooperatives, associacions i iniciatives comunitàries posen en pràctica la democràcia econòmica, la corresponsabilitat, el suport mutu i la distribució més justa de la riquesa. Perquè aquestes alternatives puguin créixer, calen polítiques públiques que les reconeguin i les sostinguin: accés a finançament i espais, contractació pública responsable i suport als projectes que generen ocupació de qualitat i enforteixen els barris.
La vaga de l’11N és una oportunitat per connectar aquestes reivindicacions i fer visible que l’habitatge, la feina i les cures van de bracet. És una invitació a parlar-ne a les cooperatives, als centres de treball i als barris, i a convertir les preocupacions compartides en acció col·lectiva. També és una oportunitat per mostrar que el sindicalisme i el cooperativisme representen eines complementàries, tant en el camp del treball com de l’habitatge. Les estructures de lluita col·lectiva i de defensa dels drets s’han de poder complementar amb eines i estructures de propietat i gestió col·lectiva que permetin l’accés a un treball, un habitatge o un consum digne i responsable.
Des de Coòpolis, fem una crida a sumar-nos a les mobilitzacions i a donar suport a la vaga. Fem-ho amb la convicció que una economia al servei de les persones és possible, i amb la força de totes les que ja la construïm cada dia. Perquè viure amb dignitat no hauria de ser un privilegi.