Visions i experiències de les cuidadores durant la crisi de la Covid-19

23 de juliol de 2020

[CAT]

VISIONS I EXPERIÈNCIES DE LES CUIDADORES DURANT LA CRISI DE LA COVID-19

AQUESTA CRISI LA VÈIEM VENIR…

Les persones que treballem amb gent gran i persones en situació de vulnerabilitat i dependència fa anys que denunciem que el model d’envelliment, residencial i d’atenció a la dependència és precari i deshumanitzat: preval l’afany de lucre de les empreses gestores per sobre d’oferir un servei que proporcioni benestar i qualitat de vida a les usuàries, les treballadores i les famílies. Cal un canvi de paradigma radical, a tots els nivell. Les 4.116 víctimes mortals a les residències geriàtriques de Catalunya han de servir per fer un canvi en profunditat.

Esperem que l’experiència viscuda no caigui en sac foradat. Pensem que, tot i tenir una oportunitat de transformació inigualable en un moment en què les mancances del sistema s’han fet evidents a tota la societat, no hem començat bé. Considerem que la manera de resoldre la situació d’emergència no ha tingut en compte ni la visió ni les necessitats del sector. Les remuneracions i condicions laborals de les treballadores, que en la majoria de casos han posat en risc la pròpia salut i la de les seves famílies, continuen en la mateixa línia precaritzadora, i s’ha desatès el clam del sector de la llar i les cures reclamant una regularització extraordinària per als i les treballadores sense papers.

 

SOM SECTOR ESSENCIAL

El treball de la llar i les cures, juntament amb els comerços d’alimentació i el sector sanitari, s’ha revelat com a activitat fonamental per al sosteniment de la vida humana. I totes aquestes feines -infermeria, neteja, farmàcia i caixeres de supermercat- són activitats altament feminitzades. De les prop de 600.000 treballadores de la llar i les cures de l’Estat espanyol, entorn al 60% són d’origen estranger i prop a 200.000 treballen sense contracte o en situació administrativa irregular.

Això implica que una tercera part del sector no s’ha pogut acollir al subsidi extraordinari de desocupació en el context d’emergència per la COVID-19, quedant completament desprotegides. Les cuidadores som un grup laboral marcat per la precarietat i les desigualtats: per ser dones, per ser migrades i per ser treballadores d’un sector sense reconeixement social.

Malgrat tot, durant el confinament, nosaltres no hem parat de treballar: hem estat al carrer, cuidant de la gent gran i del personal sanitaris, fent atenció terapèutica a les residències i oferint serveis de neteja intensiva a les llars i espai comunitaris. Alhora, hem adequat la nostra activitat per produir mascaretes i hem recorregut a les nostres xarxes per aconseguir i intercanviar equips de protecció per a poder seguir fent la nostra feina amb seguretat. Tot i així, o precisament per aquesta raó, moltes de nosaltres ens hem contagiat, arribant a tenir en molts casos fins al 50% de la plantilla de baixa.

 

SOM L’ALTERNATIVA, PERÒ TENIM ELS PEUS DE FANG

Oferir un servei de qualitat humana i professional tant a les persones usuàries, com a les nostres treballadores, és la raó de ser dels nostres projectes. La manca de reconeixement de la cura com un dret fonamental -equiparable a l’educació i la sanitat-, i l’exigència als nostres projectes de ser rendibles econòmicament ha ubicat el nostre sector en la precarietat crònica. I ara mateix, en context de pandèmia, ens trobem en una situació de màxima fragilitat per poder mantenir els llocs de treball i unes mínimes estructures que ens permetin sostenir-nos.

La crisi ens ha afectat de ple i, davant això, hem hagut de fer veritables esforços i tirar de creativitat resilient: per cobrir les baixes mèdiques hem redistribuït els serveis entre les nostres companyes, o bé les hem derivat a les entitats que formen part de la nostra xarxa intercooperativa i de suport mutu; alguns serveis s’han donat de baixa, per la por de les famílies a contagiar-se; diverses entitats hem obert caixes de resistència i hem emès factures solidàries que s’ha traduït en suport econòmic dels i les nostres clientes i col·laboradores. Altres entitats hem fet ERTOs parcials, que ens han permès acollir-nos a les ajudes previstes per a les Autònomes i el Règim General, però hem hagut de lidiar amb el fet de tenir infants a càrrec que no podem deixar amb ningú, o tenir llocs de treball vinculats a subvencions que després haurem de justificar. Hem fet veritables exercicis d’enginyeria comptable i laboral per fer front als problemes de tresoreria a causa dels endarreriments en el pagament i resolució de subvencions i ajudes públiques.

Aquesta crisi ha estat, i encara és, molt dura, i ens ha servit per prendre encara més consciència de la precarietat laboral, social i vital de les treballadores de la llar i de les cures. L’administració pública ha de reconèixer la nostra tasca i corresponsabilitzar-se amb el sosteniment del sector de manera urgent.

 

PRACTIQUEM LA INTECOOPERACIÓ I EL SUPORT MUTU

Per totes aquestes circumstàncies i raons, des del setembre de 2019 una desena d’entitats de naturalesa democràtica, col·lectiva i comunitària formem part d’un procés per impulsar la intercooperació al sector, de la mà de Barcelona Activa i Coòpolis-Ateneu Cooperatiu de Barcelona. El procés ens està servint per detectar problemàtiques compartides, formar-nos, establir sinèrgies entre entitats, compartir estratègies i informació, desenvolupar pràctiques de consum responsable de cures i construir un espai de trobada i incidència política per dignificar el nostre àmbit.

Una xarxa de relacions i suport mutu que ens ha sostingut durant aquest període tan crític i convuls, i alhora, ens ajuda a lluitar i crear un horitzó de cura digna, cooperativa i comunitària.

Salut i cures!

A Barcelona, 23 de juliol de 2020

 

Participen:
Associació Més Que Cures, Cooperativa Mujeres Palante, Cooperativa Clara Ser Gran, Associació Anem Per Feina, La colla Cuidadora, Cooperativa CoopNet, Cooperativa Ca l’Abril i Associació d’Acompanyament al Dol-Hospice.cat.

 

 

[ES]

VISIONES Y EXPERIENCIAS DE LAS CUIDADORAS DURANTE LA CRISIS DE LA COVID-19

ESTA CRISIS LA VEIAMOS VENIR…

Las personas que trabajamos con personas mayores y en situación de vulnerabilidad y dependencia hace años que denunciamos que el modelo de envejecimiento, residencial y de atención a la dependencia es precario y deshumanizado: prevalece el afán de lucro de las empresas gestoras para encima de ofrecer un servicio que proporcione bienestar y calidad de vida a las usuarias, las trabajadoras y las familias. Es necesario un cambio de paradigma radical, a todos los niveles. Las 4.116 víctimas mortales en las residencias geriátricas de Cataluña deben servir para efectuar un cambio en profundidad.

Esperamos que la experiencia vivida no caiga en saco roto. Pensamos que, pese a tener una oportunidad de transformación inigualable en un momento en que las carencias del sistema se han hecho evidentes a toda la sociedad, no hemos empezado bien. Consideramos que la manera de resolver la situación de emergencia no ha tenido en cuenta ni la visión ni las necesidades del sector. Las remuneraciones y condiciones laborales de las trabajadoras, que en la mayoría de casos han puesto en riesgo su propia salud y la de sus familias, siguen en la misma línea precarizadora, y se ha desatendido el clamor del sector del hogar y las cuidados reclamando una regularización extraordinaria para los y las trabajadoras sin papeles.

 

SOMOS SECTOR ESENCIAL

El trabajo del hogar y los cuidados, junto con los comercios de alimentación y el sector sanitario, se ha revelado como actividad fundamental para el sostenimiento de la vida humana. Y todos estos trabajos -enfermería, limpieza, farmacia y cajeras de supermercado- son actividades altamente feminizadas. De las cerca de 600.000 trabajadoras del hogar y los cuidados de España, en torno al 60% son de origen extranjero y cerca a 200.000 trabajan sin contrato o en situación administrativa irregular.

Esto implica que una tercera parte del sector no se ha podido acoger al subsidio extraordinario de desempleo en el contexto de emergencia por la Covid-19, quedando completamente desprotegidas. Las cuidadoras somos un grupo laboral marcado por la precariedad y las desigualdades: por ser mujeres, por ser migradas y por ser trabajadoras de un sector sin reconocimiento social.

Sin embargo, durante el confinamiento, nosotras no hemos parado de trabajar: hemos estado en la calle, cuidando de los ancianos y del personal sanitario, prestando atención terapéutica en las residencias y ofreciendo servicios de limpieza intensiva en los hogares y espacio comunitarios. Así mismo, hemos adecuado nuestra actividad para producir mascarillas y hemos recurrido a nuestras redes para conseguir e intercambiar equipos de protección para poder seguir haciendo nuestro trabajo con seguridad. Sin embargo, o precisamente por esta razón, muchas de nosotras nos hemos contagiado, llegando a tener en muchos casos hasta el 50% de la plantilla de baja.

 

SOMOS LA ALTERNATIVA, PERO TENEMOS LOS PIES DE BARRO

Ofrecer un servicio de calidad humana y profesional tanto a las personas usuarias, como a nuestras trabajadoras, es la razón de ser de nuestros proyectos. La falta de reconocimiento del cuidado como un derecho fundamental -equiparable a la educación y la sanidad-, y la exigencia a nuestros proyectos de ser rentables económicamente ha ubicado nuestro sector en la precariedad crónica. Y ahora mismo, en contexto de pandemia, nos encontramos en una situación de máxima fragilidad para poder mantener los puestos de trabajo y unas mínimas estructuras que nos permitan sostenernos.

La crisis nos ha afectado de lleno y, para hacerle frente, hemos tenido que hacer verdaderos esfuerzos y tirar de creatividad resiliente: para cubrir las bajas médicas hemos redistribuido los servicios entre nuestras compañeras, o bien las hemos derivado a las entidades que forman parte de nuestra red intercooperativa y de apoyo mutuo; algunos servicios se han dado de baja, por el miedo de las familias a contagiarse; diversas entidades hemos abierto cajas de resistencia y hemos emitido facturas solidarias que se ha traducido en apoyo económico por parte de nuestros y nuestras clientas y colaboradoras. Otras entidades hemos hecho ERTE parciales, que nos han permitido acogernos a las ayudas previstas para las Autónomas y el Régimen General, pero hemos tenido que lidiar con el hecho de tener niños a cargo que no podemos dejar con nadie, o tener puestos de trabajo vinculados a subvenciones que después tendremos que justificar. Hemos hecho verdaderos ejercicios de ingeniería contable y laboral para hacer frente a los problemas de tesorería debido a los retrasos en el pago y resolución de subvenciones y ayudas públicas.

Esta crisis ha sido, y aún es, muy dura, y nos ha servido para tomar aún más conciencia de la precariedad laboral, social y vital de las trabajadoras del hogar y de los cuidados. La administración pública debe reconocer nuestra labor y corresponsabilizarse con el sostenimiento del sector de manera urgente.

 

PRACTICAMOS LA INTECOOPERACIÓ Y EL APOYO MUTUO

Por todas estas circunstancias y razones, desde septiembre de 2019 una decena de entidades de naturaleza democrática, colectiva y comunitaria formamos parte de un proceso para impulsar la intercooperación en el sector, de la mano de Barcelona Activa y Coòpolis-Ateneu Cooperatiuo de Barcelona. El proceso nos está sirviendo para detectar problemáticas compartidas, formarnos, establecer sinergias entre entidades, compartir estrategias e información, desarrollar prácticas de consumo responsable de cuidados y construir un espacio de encuentro e incidencia política para dignificar nuestro ámbito.

Una red de relaciones y apoyo mutuo que nos ha sostenido durante este periodo tan crítico y convulso, y al mismo tiempo, nos ayuda a luchar y crear un horizonte de cuidados digno, cooperativo y comunitario.

Salud y cuidados!

En Barcelona, a 23 de julio de 2020

Participan:
Associació Més Que Cures, Cooperativa Mujeres Palante, Cooperativa Clara Ser Gran, Associació Anem Per Feina, La colla Cuidadora, Cooperativa CoopNet, Cooperativa Ca l’Abril i Associació d’Acompanyament al Dol-Hospice.cat.