Durant els darrers mesos, el cicle Tramar la Metròpoli ha reunit entitats, projectes cooperatius, investigadors i agents socials de diferents punts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per pensar col·lectivament quins han de ser els grans horitzons de transformació del territori. El procés, impulsat pel Servei de Diagnosi del Bloc4BCN conjuntament amb els ateneus cooperatius Coòpolis, La Col·lectiva, Barcelonès Nord i Baix Llobregat, ha culminat aquest 9 de juliol amb una sessió de síntesi al Bloc4BCN.

Al llarg de cinc trobades celebrades en diversos municipis metropolitans, s’han compartit diagnòstics i experiències per abordar alguns dels principals reptes socials, econòmics i ecològics del territori. Més enllà de la identificació de problemàtiques, el cicle ha servit per posar sobre la taula propostes concretes que situen l’Economia Social i Solidària (ESS) com un actor clau en la construcció d’un nou model metropolità.
Una de les idees compartides al llarg del procés ha estat la necessitat de superar un model econòmic excessivament orientat a l’atracció d’inversions, el turisme i els grans esdeveniments, i avançar cap a una metròpoli capaç de garantir les necessitats bàsiques de la població. En aquest sentit, les diferents sessions han reivindicat el potencial de la intercooperació, la gestió democràtica dels recursos i l’arrelament territorial com a eines per reforçar la resiliència de les comunitats.

Les cures han ocupat un lloc central en el debat. Davant d’un sistema que continua invisibilitzant i precaritzant aquest treball imprescindible per sostenir la vida, les participants han defensat la necessitat de dignificar el sector, redistribuir-ne les responsabilitats i reconèixer-ne el valor social. El model de les 5R —reconeixement, reducció, redistribució, remuneració i reparació— ha emergit com una proposta de referència per avançar cap a un sistema de cures més just.

També s’ha posat el focus en el dret a l’alimentació. L’encariment dels productes bàsics, la concentració del mercat en poques empreses i les desigualtats en l’accés a aliments saludables dibuixen un escenari preocupant. Davant d’això, iniciatives de cooperació logística i distribució de proximitat han estat identificades com a eines estratègiques per reforçar la sobirania alimentària i garantir l’accés a productes frescos i assequibles.

La recuperació de capacitat productiva al territori ha estat un altre dels grans eixos de reflexió. Les dades sobre la pèrdua de pes de la indústria a l’àrea metropolitana han reforçat la necessitat d’impulsar processos de reindustrialització vinculats a l’economia cooperativa i social, capaços de generar ocupació estable i de mantenir la presa de decisions al territori.

En paral·lel, les sessions dedicades a la tecnologia han evidenciat els riscos que comporta la dependència de les grans corporacions digitals. La promoció del programari lliure, les infraestructures compartides i la sobirania sobre les dades s’han assenyalat com a elements indispensables per construir ecosistemes digitals més democràtics i alineats amb l’interès col·lectiu.

L’habitatge i l’energia també han tingut un paper destacat en el debat. Les experiències cooperatives presentades han mostrat alternatives per fer front a l’especulació immobiliària, protegir el dret a l’habitatge i impulsar models constructius més sostenibles. En l’àmbit energètic, s’ha reivindicat el paper de les comunitats energètiques i la necessitat de vincular la transició ecològica a criteris de justícia social, participació democràtica i reducció del consum.

La cloenda del cicle ha servit per començar a teixir una agenda compartida que reculli les aportacions sorgides durant aquests mesos. Un full de ruta que permeti reforçar la incidència de l’Economia Social i Solidària en les polítiques metropolitanes i contribuir a construir respostes col·lectives davant els reptes del present. Perquè pensar la metròpoli des de l’ESS no és només imaginar alternatives: és començar a construir-les des d’avui, amb aliances, cooperació i compromís amb el bé comú.