La #SetmanaEnergiaCoop ha començat amb una taula rodona centrada en la col·laboració público-cooperativa com a eina clau per avançar cap a una transició energètica que sigui justa, participativa i arrelada al territori.
Lorena Torró, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha destacat el projecte europeu RESPONDET, que ha servit per explorar models que combinen la transició energètica i l’economia circular. Aquest projecte va permetre elevar reptes i conclusions directament a la Comissió Europea, ajudant a marcar l’agenda cooperativa i pública al voltant de cinc eixos principals: enfortiment del model, capacitació i recerca, articulació i posicionament, aspectes legislatius, i sostenibilitat i finançament. Torró ha remarcat que aquest pla està en constant actualització per assegurar que segueixi sent útil i que connecti tot el moviment cooperatiu.
Roser Hernández, subdirectora General d’Economia Social i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, ha posat l’èmfasi en la necessitat d’una transició energètica que no deixi ningú enrere i que sigui realment justa. Dins el projecte europeu REVES, es va impulsar un lobby per defensar aquest model a Europa, amb la proposta d’una trobada europea de comunitats energètiques. Hernández també ha subratllat la importància dels ateneus cooperatius i de les comunalitats urbanes com a agents claus per difondre i fer arribar el missatge de la transició energètica justa a tota la ciutadania. Un repte fonamental és transversalitzar l’Economia Social i Solidària en aquest procés, i posar en valor les polítiques públiques que travessen i enriqueixen aquesta feina, especialment a través de projectes Singulars.
La directora de l’Institut Català d’Energia, Anna Camp, ha centrat la seva intervenció en la governança horitzontal i vertical, insistint en la necessitat d’arrelar les accions al territori. Ha posat en valor diverses eines que ja estan a disposició de la ciutadania per facilitar la planificació i l’impuls de la transició, com la nova plataforma comunitatenergetica.cat, que serveix per intercanviar informació i identificar el rol i estat de cada comunitat energètica. Camp també ha assenyalat les dificultats que troben alguns projectes pilot, sovint a causa de barreres municipals, legals o de les distribuïdores, i ha destacat el gran potencial que representa la rehabilitació energètica. Finalment, ha subratllat la necessitat que l’administració faciliti eines i mantingui un diàleg obert amb les Comunitats Energètiques per garantir una governança efectiva i adaptada a les necessitats locals.
Cristina Castells, directora de l’Agència Local de l’Energia de Barcelona, ha estat contundent: “La transició energètica s’ha de fer sí o sí. Tenim el repte d’aconseguir que l’autoconsum sigui una realitat a Barcelona.” Ha destacat que cal empoderar la ciutadania, oferir serveis energètics útils i generar una nova cultura del consum. Segons Castells, les Comunitats Energètiques han de sorgir des de la ciutadania organitzada. L’Ajuntament ja treballa en aquesta línia i, de cara a la tardor, preveu cedir una coberta per districte per ampliar el model.
Ester Vidal, directora d’Economia Social i Solidària (ESS) de l’Ajuntament de Barcelona, ha centrat la seva intervenció en el paper clau que pot jugar l’administració en l’impuls de l’ESS com a motor de la transició energètica. L’#ESSBCN2030 —una estratègia conjunta entre el consistori i l’Associació Economia Social de Catalunya— identifica la transició ecosocial com un dels seus cinc reptes principals. Vidal ha parlat també del Pla d’Impuls de l’ESS 2024-2027, que aposta per escalar projectes, facilitar el coneixement ciutadà i fomentar la transversalitat dins l’Ajuntament. Ha posat en valor recursos com les subvencions “Enfortim”, “Impulsem el que fas” i “Crea Feina”, així com equipaments de referència com el Bloc4BCN, seu del pol cooperatiu per la transició ecosocial Batec.
Gala D’Elia, de Batec, ha recollit diverses idees força del matí:
1. El fet de consumir menys i consumir sostenible, així com de la importància de revisar els nostres consums.
2. Les Comunitats Energètiques són necessàries i punta de llança però no suficients. Cal parlar del paper del cooperativisme en impulsar la transició energètica en altres sectors i diferents ruralitats.
3. La urgència que les administracions no siguin un fre al canvi.
També ha destacat la feminització del sector en aquesta edició, visibilitzant el lideratge de moltes dones tant en la ponència com en l’organització de l’esdeveniment.
Per tancar, la sessió ha comptat amb un torn d’intervencions de la “fila 0” amb veus de la Diputació de Barcelona, AMEP, ARCA, Osona Energia i d’altres actors clau que van reforçar el missatge: la transició energètica no només és necessària, sinó que ha de ser col·lectiva, arrelada al territori i liderada per models transformadors com el cooperatiu.
