Entrevistem a Omaima Blal, assessora sociojurídica, participant del moviment Regularització ja! i membre del Cercle de Migracions i ESS Antiracista de Coòpolis.

Ara que el procés de regularització ja no ocupa portades, quin balanç en feu des del moviment de Regularització ja?

Més de mig milió de persones han pogut tramitar la seva sol·licitud en aquest procés de regularització. Hem pogut veure de forma claríssima que tot funciona malament i va lent, però, tot i que faci nosa al feixisme, totes aquestes persones han pogut començar el seu procés i algunes ja tenen resolucions favorables. Hi ha altres persones que encara estan esperant l’admissió a tràmit, però al cap i a la fi, hem saltat el primer obstacle i seguim allà.

S’ha fet tota la feina que s’ha pogut i, tot i això, s’ha deixat gent enrere, però hem lluitat fins al final. Creiem que l’accés als tràmits de mig milió de persones és molt i molt positiu. Tot ha sorgit del moviment i de les companyes aliades. Si hagués sigut només per l’administració pública no s’hauria arribat a on s’ha arribat. Els agradaria que haguéssim mort en l’intent, però encara resistim.

«Si hagués sigut només per l’administració pública no s’hauria arribat a on s’ha arribat».

Quines han sigut les traves i limitacions del procés? Què no s’hauria de tornar a repetir?

Ho hem mencionat moltes vegades i no ens en cansarem: les traves les ha posat la mateixa administració pública en tot el territori. Sovint ha estat qüestió de voluntat, hi ha municipis on hi ha hagut tràmits que s’han resolt una mica més fàcil i han intentat col·laborar, i, en canvi, en altres la mateixa casuística ha sigut impossible de solucionar.

Com per exemple?

Si una persona rep el número de la Seguretat Social, en principi vol dir que han admès a tràmit la seva sol·licitud a l’oficina d’estrangeria i, per tant, aquesta persona pot treballar. Tot i això, les diferents administracions no treballen conjuntament, ni es coordinen, i això genera que hi hagi endarreriments i passa sovint que una persona rep el número de la Seguretat Social abans que la notificació d’admissió a tràmit de la seva sol·licitud.

A més, l’admissió a tràmit en principi hauria d’arribar en 15 dies, però arriba fins i tot tres mesos després. També passa al revés, que reben l’admissió, però no el número de la Seguretat Social. No hi ha comunicació entre les administracions i l’única persona afectada és la que està en el procés.

I aquest és un petit exemple. Hi ha persones que tenen la resolució favorable i no estan podent aconseguir cita per acabar de formalitzar el procés i obtenir el NIE. Aquestes persones estan desemparades. N’hi ha que compren cites per 300 o 400 euros, quan són gratuïtes. Tothom se’n va voler lucrar perquè hi havia molta desinformació durant el procés. S’està jugant amb el dret a poder viure dignament.

Quina creus que ha estat la motivació de l’estat per impulsar aquesta iniciativa? Creus que ve d’una preocupació real per la vida de les persones migrants o que, en canvi, és més aviat una lluita pel relat contra l’extrema dreta?

La iniciativa ha arribat a les administracions perquè hi ha darrere un moviment popular impulsat per persones des del carrer, que a poc a poc s’ha anat fent gran. Fa anys que es recullen moltes signatures i es fa molta feina i ara s’ha portat al govern. Hi ha voluntat política i després pot ser que certs partits ho aprofitin per diferenciar-se de la dreta. Vull pensar que hi ha persones a dins de certs partits polítics que sí que estan preocupades pels drets de les persones d’origen migrant i ho han lluitat també i ens han acompanyat des de dins. Però ha de quedar molt clar que la iniciativa ha estat impulsada pel poble.

«Vull pensar que hi ha persones a dins de certs partits polítics que sí que estan preocupades pels drets de les persones d’origen migrant i ho han lluitat també i ens han acompanyat des de dins. Però ha de quedar molt clar que la iniciativa ha estat impulsada pel poble».

I ara què? Com es pot donar suport al procés de regularització des de l’Economia Social i Solidària i les cooperatives?

Des de l’ESS ens falta molta feina a fer. No hem d’esperar que les persones migrades ens diguin com hem de fer les coses. Hi ha molta voluntat, però s’ha de traduir en fets i accions, que no només es quedi en ‘fem aquesta taula i convidem a aquesta persona perquè quedarà bé’, en una formació o en una xerrada. Perquè després a la foto de l’ESS el 90 per cent és gent blanca i el 10 per cent de gent racialitzada està allà pel projecte ACOL. Ens omplim la boca perquè se suposa que som persones conscienciades, però hauríem de tornar a fer una revisió i posar-ho en pràctica.

«La Fira Migrant és una lliçó per demostrar a l’ESS tot el ventall que hi ha de comerços, iniciatives i talents de persones migrades».

En un context sociopolític que cada vegada ens ho posa més difícil, La Fira Migrant és més important que mai. Cada any celebrem que un any més existeix, i enguany amb més motiu perquè hi ha moltes coses a reivindicar. La Fira és un espai fet perquè et dediquis al que et dediquis puguis venir i compartir el que pots fer, però també és una manera de reivindicar que totes aquestes persones tenen poques oportunitats. I és una lliçó per demostrar a l’ESS tot el ventall que hi ha de comerços, iniciatives i talents de persones migrades en una mateixa plaça. És un espai per teixir ponts i que no siguin les persones de La Fira que vagin a picar portes, sinó que sigui la gent blanca que s’acosti també a escoltar, conèixer, compartir i consumir.