L’economia social i solidària és un gran laboratori d’innovació social i, per tant, hem de generar noves realitats.
En què consisteix el procés de transició que heu iniciat a la cooperativa?
Tenint present l’emergència no només climàtica, sinó l’emergència global en què vivim, hem pensat una sèrie de mesures a prendre tant per a la cooperativa en conjunt, com individualment, per cadascuna de les persones que en formem part. Mesures, que vagin a un sentit decrexentista i en sentit al consum responsable. Per tant, es tracta, d’anar executant una sèrie de compromisos voluntaris establerts entre nosaltres per reduir el consum, sobretot del consum d’allò que és més insostenible. I, d’altra banda, doncs allò que consumim fer ho d’una manera responsable.
Quins són aquests compromisos voluntaris, i com els heu escollit?
Després de parlar-ne bastant cadascun ha triat una sèrie de compromisos personals o de la seva unitat de convivència pel que fa a alimentació, a la mobilitat, al vestit, als consums energètics, etc… Compromisos de reducció o de responsabilització d’aquell consum. I aleshores, vam intentar donar suport des de l’Apòstrof per la realització d’alguns d’aquests compromisos que eren més generals.
I quin suport ha donat la cooperativa en aquest procés?
D’una banda, hem fet una sèrie de xerrades formatives en què hem convidat una persona experta perquè ens parlés, doncs, com per exemple, reduir el consum energètic.
De l’altra, vam establir una partida pressupostària pel qui volgués fer algun canvi que comportés una despesa important de diners, com per exemple, augmentar l’aïllament tèrmic de la casa. Després, van comprar col·lectivament tota mena productes de neteja naturals a una cooperativa de l’economia social i solidària. D’altra banda, vam començar a posar en marxa un petit hort a la casa d’una companya sòcia de la cooperativa.
I com vau decidir inciar aquest procés, com vau detectar la necessitat de fer-ho?
Nosaltres hem fet sempre el balanç social i cada vegada que revisaven les dimensions ambientals més o menys es complien … Però era una mica en un pilot automàtic. D’alguna manera semblava natural que si volíem fer un pas més, aquest havia d’implicar assumir canvis personalment. Per sobreviure, per dir ho així, hem de crear comunitats i crear xarxes de suport mutu. I, per tant, ens semblava que la cooperativa també havia de començar a tirar endavant amb aquesta línia i crear una comunitat cooperativa en transició, com diem nosaltres, com manera per començar a compartir.
Quin rol creus que han de jugar les cooperatives en la lluita contra l’emergència climàtica?
Jo crec que l’economia social i solidària és un gran laboratori d’innovació social i, per tant, hem de generar noves realitats. Crec que hem d’assumir una doble estratègia: d’una banda hem d’intentar fer una transició ecosocial, és a dir, que totes les persones i tots els habitants del món puguem viure dignament dintre els límits físics del planeta. En conseqüència, hem de pressionar i mobilitzar-nos al màxim per canviar les polítiques econòmiques i les polítiques ambientals. I per altra banda, hem d’intentar preparar-nos per si al final no ho aconseguim, creant comunitats igualitàries, resilients, autogestionades i sostenibles.
I per finalitzar, animaries a altres cooperatives a fer un procés semblant?
És molt enriquidor fer-ho. Fer coses a escala individual costa molt, fer canvis amb altres és molt més fàcil i aprens molt més. Les cooperatives i les entitats d’economia social i solidària, som un bon mitjà perquè som agrupacions de persones que tenim una idea de canvi social, que gestionem i estudiem les coses de manera col·lectiva, per tant, és un gran lloc per poder constituir-nos en comunitat i fer canvis que també afectin la nostra vida quotidiana.