Governança
Gregal vol superar el model clàssic de menjador social que estigmatitza a la persona. No es planteja des d’un vessant caritatiu, sinó que es vol fomentar el suport mutu i l’autonomia personal i que la persona s’empoderi durant el procés de recollida d’aliments.
El menjar és el punt de partida per organitzar un dispositiu d’intervenció social, amb una xarxa de suport que permet vincular a les persones entre elles i amb serveis o entitats existents a l’entorn. Una manera d’activar i dignificar a persones vulnerables d’una manera integral, millorant les seves condicions de vida de forma estructural i acompanyada.
Al menjador hi ha quatre treballadores assalariades en jornada completa. Gregal també té una xarxa de persones voluntàries que, en diferents graus de responsabilitat, ajuden a desenvolupar l’activitat (suport al menjador, acompanyament i assessorament legal i mèdic o sortides culturals) i ofereixen un espai de socialització i construcció de comunitat molt important. Actualment, hi ha 6 persones voluntàries estables i un nombre destacat de periòdiques així com l’ajuda puntual de veïns i veïnes i usuaris i usuàries del menjador.
En l’àmbit d’organització, existeixen acords no formals de funcionament basats en la confiança i el lideratge de les persones més implicades en el projecte. Aquests acords es prenen en assemblees periòdiques i es traslladen a les persones usuàries i voluntàries. No existeix un reglament de funcionament formal, sinó que s’adapta a cada situació.
Molts dels serveis actuals del sistema de benestar local provenen de reivindicacions i provisions directes per part de la ciutadania que, temps després, han estat assumides per l’administració. És el cas de L’Escola Gregal, que va passar de ser escola cooperativa a escola pública. En aquest sentit, el Menjador social i solidari és un exemple paradigmàtic d’un servei públic d’iniciativa ciutadana: sorgits des de baix, són projectes que esdevenen serveis d’interès general. Es tracta d’iniciatives comunitàries que responen necessitats detectades des del territori i a les quals l’administració pública no està fent front o no de la manera que la ciutadania creu necessària. Són, en definitiva, serveis comunitaris que no estan en el catàleg de serveis municipals, però que donen clarament un servei públic amb un model comunitari de gestió, arrelats al territori i activant-lo i generant retorn social.
Sostenibilitat
Gregal busca tenir un model econòmic plural, amb un pes predominant d’economies de reciprocitat combinades amb el suport de recursos municipals. Aquest és l’objectiu amb el qual treballa el projecte i també el marc de referència amb el qual han anat operant les institucions públiques que li han donat suport per a la seva viabilitat.
Actualment, l’Ajuntament garanteix el 80% del cost del projecte a partir de convenis i subvencions. El 20% restant surt de recursos propis, com aportacions dels socis de la cooperativa i donacions.
Hi ha un cert dilema o risc en el seu procés de creixement i escalabilitat. Les persones que el tiren endavant tenen com a prioritat crear, sostenir i reivindicar tota mena de serveis per al barri en tots els àmbits de la vida. S’han centrat en els serveis alimentaris, però la seva voluntat no és limitar-se a aquest àmbit. Així i tot, mantenir el volum de responsabilitat i dedicació que comporten els serveis de menjador i rebost en les condicions actuals és un pes massa gran. El procés de reconversió del projecte cooperatiu ha de servir per consolidar un ventall més ampli de serveis estables.
Actualment, estan en procés de reordenar i ajustar la forma jurídica de la seva activitat per a ser cooperativa de treball associat. Volen englobar tota l’activitat alimentària dins d’una cooperativa de nova creació específica i recuperar la cooperativa Escola Gregal per a serveis de formació, assessorament i acompanyament. A partir del menjador poden sortir diversos projectes que generin ocupació i proveeixin part dels serveis complementaris, aconseguint que la gent visqui dignament guanyant-se un sou des del cooperativisme.