Producció, gestió i ús d’energia neta en una fòrmula comunitària i cooperativa al barri de La Bordeta

"La CELB està constituïda per entitats i veïns i veïnes del barri de La Bordeta. L'objectiu de la creació de la Comunitat Energètica es poden englobar en dos grans eixos: com una eina per caminar en el procés de la transició energètica i d'apoderament energètic, i com a mostra que es poden fer les coses d'una altra manera, on les persones tenen el poder de decisió. Contra el model actual, fòssil, centralitzat i en mans de l'oligopoli, cal construir models resilients i descentralitzats d'energies renovables i de proximitat. Aquesta seria una via per avançar cap a un model de ciutat i comunitats més resilients."

Comunitat Energètica de la Bordeta (CELB)

La Comunitat Energètica de la Bordeta (CELB) és una cooperativa de consumidores i usuàries sense ànim de lucre que vol proveir de serveis energètics al barri de La Bordeta (Sants, Barcelona) i als barris propers. Està impulsada per veïnes individuals i entitats de l’Economia Social i Solidària del barri. La intenció de la comunitat energètica és la de generar, utilitzar i gestionar l’energia localment a través de la cooperació de diferents agents, que contribueix a la creació d’un sistema energètic més sostenible, just, descentralizat, eficient i cooperatiu. La comunitat durà a terme la producció i distribució entre les seves sòcies d’energia renovable, especialment la d’origen solar, farà estudis col·lectius d’eficiència energètica en edificis que permetin aplicar mesures d’estalvi i organitza activitats de promoció, sensibilització i participació amb una mirada feminista i interseccional.

Quin diries que és el potencial transformador de la vostra iniciativa? Definició de l’aportació de l’entitat a l’ESS

La CELB fa una aposta integrativa per promoure de manera comunitària la producció, la distribució i l’ús d’energia neta al barri de la Bordeta. Per dur a terme els nostres objectius volem produir i distribuir energia neta, i poder-la repartir entre els i les sòcies de forma eficient. El benefici es revertirà en rehabilitacions energètiques i millorar els edificis combatent situacions de pobresa energètica. També es promourà la mobilitat elèctrica compartida amb vehicles i punts de recàrrega. A la vegada també vol ser una eina per aconseguir millors ajudes i finançament de forma més senzilla.

El projecte que s’està construint entre les veïnes dona resposta a necessitats concretes de l’entorn, i la comunitat aposta per produir l’energia el màxim de prop d’on es consumeix evitant al màxim les pèrdues en el transport i externalitzar al món rural els consums del món urbà. Els principis en els quals es basa la CELB són l’abandonament dels combustibles fòssils, la reducció del consum energètic, la inversió en la producció distribuïda, local i responsable d’energia neta, combatre la pobresa energètica, la reducció de la dependència de l’oligopoli energètic, el foment de la formació i informació sobre transició energètica i la gestió democràtica, autònoma i l’adhesió voluntària i oberta.

De quina manera apliqueu la perspectiva ambiental?

L’aposta ambiental de la CELB és la de generar serveis energètics de quilòmetre zero, que, per tant, es produeixen i consumeixen localment. Les comunitats energètiques fan una contribució en la reducció de les emissions de C02 i en la reducció de la dependència de fonts contaminants, a través de produir energia verda i renovable, treballant l’eficiència i la reducció de l’ús energètic. A més, s’aposta per abandonar els combustibles fòssils, pels seus efectes sobre la vida de les persones i de l’ecosistema, com també en la reducció del consum d’energia, ja que amb el ritme de creixement i consum energètic actual, no es podrà assolir la descarbonització efectiva, per tant, és obligatori reduir consum per cobrir les necessitats reals.

Quina és la difusió/promoció de l’ESS en els vostres entorns, relacions comunitàries, territorialització?

Els projectes de comunitats energètiques són un mecanisme per democratitzar el model energètic, garantint l’accés universal a l’energia, la sobirania energètica del territori i la lluita contra la pobresa energètica. La CELB s’ha constituït formalment com a cooperativa aquest any perquè el projecte segueix els principis de l’ESS i els quals implica l’organització social i econòmica a través de la participació activa de les membres de la comunitat. Així mateix, les persones que hi participen passen per un procés d’apoderament, sent elles les propietàries de l’energia, participant en la presa de decisions sobre el model energètic i contribuint a millorar les relacions de veïnatge i enfortir la comunitat local. A més, redueixen l’import mensual dels consums energètics i generen riquesa en el territori en el qual opera la comunitat energètica, ja que la inversió es queda al mateix territori impulsant l’economia local.

De quina manera contribueix la iniciativa a la construcció de relacions responsables envers el medi ambient/natura? 

Una part del projecte de la CELB és la de fomentar els espais formatius per a les sòcies i membres de la comunitat, a més de la sensibilització i difusió de les pràctiques que es duen a terme per a treballar per una transició energètica neta i democràtica. Com s’ha dit en punts anteriors, es fa especial èmfasi en la producció d’energia renovable, en el nostre cas, de fonts solars, millorar l’eficiència energètica dels edificis, i es promou que es faci una gestió responsable dels recursos. Aquesta combinació de factors creiem que genera una conscienciació envers la responsabilitat col·lectiva de garantir una transició ecosocial justa i democràtica, per lluitar contra l’emergència climàtica. 

Desenvolupeu estratègies enfocades a la sostenibilitat ecosocial/energètica del projecte?

La CELB articula la seva estratègia d’acció envers la promoció de la sobirania energètica i la reducció de la dependència de l’oligopoli. Les empreses que en formen part han augmentat el seu benefici en detriment de la pèrdua de poder adquisitiu i de drets de la ciutadania, la qual a més ha patit les conseqüències de les successives crisis socioeconòmiques dels darrers anys. Part de la solució rau a apoderar-se en el treball en xarxa, i entre totes, sobretot per a les més vulnerables, perquè sigui una solució sostenible pel col·lectiu. En el cas de la Bordeta, som una cooperativa sense ànim de lucre que reverteix els beneficis en la comunitat, i que implica a totes les persones.

Treballeu en intercooperació amb altres iniciatives de l’ESS?

La creació de la CELB s’impulsa des del treball en xarxa a través de diferents iniciatives i entitats de l’ecosistema cooperatiu. Les entitats directament involucrades en l’impuls a la creació de la comunitat són: l’Economat Social (comerç local), les cooperatives d’habitatge de La Borda i la La Diversa i la CELs (Coordinadora d’Entitats de la Lleialtat Santsenca) amb el suport tècnic de Batec, el pol cooperatiu per la transició energètica; i el suport a la creació i consolidació de Coopolis. L’assemblea de la CELB es reuneix periòdicament a les instal·lacions de Coòpolis, on també s’hi fan part de les formacions i trobades presencials amb les sòcies, i persones interessades. També s’han dut a terme sessions, presentacions i formacions a la Lleialtat Santsenca, un agent amb una alta capacitat aglutinadora que mou un gran flux de persones i projectes.

Es contemplen espais educatius pels/per les membres? De manera contínua? És part del posicionament de la iniciativa? 

Un dels eixos de treball principal de la CELB és el de fomentar la formació i d’accés a la informació sobre transició energètica cap a les sòcies, com també a la ciutadania en general, amb l’objectiu d’acompanyar en un procés d’apoderament sobre l’ús de l’energia a través de formacions internes o externes i assessoraments col·lectius. És des d’aquest mandat que mantenir programes d’educació i sensibilització és crucial per garantir que les membres de la comunitat siguin partícips activament i prenent decisions informades sobre l’ús de l’energia lligat amb la sobirania energètica i la transició ecosocial, com també el d’acostar persones afins a la part de la formació contínua és conèixer de prop el funcionament d’una cooperativa de consum (a través de les formacions de Coopolis), els seus principis així com processos, per poder exercir democràticament els propis drets i deures en el marc d’aquesta nova estructura complexa.

Es reflecteix dins de la vostra entitat un posicionament i/o una praxi feminista i antiracista? Quin tipus de pràctiques interculturals desenvolupeu?

La comunitat autoorganitzada ha de ser el nucli impulsor i propagador d’aquesta transició energètica sobirana que aposta per la vida. Es busca garantir la participació de persones en situació de vulnerabilitat, i de les tradicionalment excloses dels òrgans de decisió, com són els col·lectius oprimits per motius de classe, gènere, origen, o d’altres opressions interseccionals que puguin travessar de totes aquelles persones que vulguin participar. S’aposta per una gestió democràtica, autònoma com també l’adhesió voluntària i oberta.

La cooperativa és sense ànim de lucre i reinverteix els beneficis en la comunitat. Els beneficis de participar en la transició energètica han de revertir en totes les persones, no sols les més adinerades. És per això que un dels principis de la comunitat energètica és la de combatre la pobresa energètica, la qual recau especialment en les dones.

Quins són actualment els reptes de la iniciativa a futur? 

Alguns dels reptes que enfronta la CELB es situen al voltant de la sostenibilitat del projecte i dels factors externs que puguin influir en el seu desenvolupament. Per una banda, uns dels desafiaments van lligats a la base reguladora i legal del model de comunitat energètica, i la transposició a llei del que s’estipula com a comunitat energètica. Aquestes dificultats administratives ja són existents en el dia a dia de la comunitat per a poder operar plenament, però també s’ha de tenir en compte que hi podria haver canvis en la política energètica amb canvis de govern. Pel que fa als obstacles financers, es presenta la dificultat en el finançament sostenible de la proposta per a poder assegurar la inversió inicial necessària, com també la viabilitat financera a llarg termini, especialment per a poder oferir tarifes competitives per a la comunitat. A més de tot això, la participació comunitària continua també pot ser un repte, i per això és important mantenir el compromís i la comunicació amb les sòcies i futures persones interessades.