Impulsant i col·lectivitzant l’habitatge cooperatiu per fer front a l’especulació

"La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de promoure la implantació i rèplica del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a l’habitatge. Per a fer-ho, es despleguen tres línies d’actuació: 1/ Rèplica 2/ Difusió, recerca i formació i 3/ Incidència i consolidació. A Barcelona hi ha 6 projectes en promoció, dos en convivència i 5 grups motrius que podrien arribar a esdevenir cooperatives d’habitatge. La Dinamo ha estat una de les impulsores del conveni Esal, subscrit entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats promotores d’habitatge social i cooperatiu (Habicoop, Cohabitac, XES i el GHS). Amb aquest conveni l’Ajuntament cedeix sòl públic al sector social i cooperatiu perquè sigui aquest qui adjudiqui els solars existents."

La Dinamo Fundació

La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de promoure la  implantació  i rèplica del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals  d’accés  a l’habitatge. Per a fer-ho  es despleguen tres línies d’actuació: 1) Rèplica, 2) Difusió, recerca  i formació; 3) Incidència i consolidació. A Barcelona hi ha 6 projectes en promoció, dos en convivència i 5 grups motrius que podrien arribar a esdevenir  cooperatives d’habitatge.

La Dinamo és una fundació que neix el 2016 amb l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals de tinença i d’accés a l’habitatge. El cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús difereix dels models de propietat i lloguer tradicionals basats en els criteris del mercat i la propietat privada. Es fonamenta en la propietat col·lectiva, la cooperativa ostenta la propietat  i les sòcies-usuàries posseeixen el dret d’ús de forma indefinida, fomentant el valor d’ús i no de canvi d’una necessitat bàsica i fonamental com és l’habitatge. La fórmula permet proporcionar estabilitat residencial als barris i poblacions d’origen i evitar la mercantilització de l’habitatge per fer front a l’especulació immobiliària i la gentrificació residencial. La forma jurídica de cooperativa certifica la propietat col·lectiva i possibilita la gestió democràtica dels béns comuns i els recursos col·lectius, fomentant també noves formes de convivència i la participació comunitària. Aquest model neix amb la vocació de fer que l’habitatge sigui més accessible econòmicament per a garantir l’habitatge a tota la població, però especialment per a les classes populars amb més dificultats per accedir-hi. En definitiva, el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús és un model d’habitatge que prioritza la comunitat, l’estabilitat residencial i l’accessibilitat econòmica

Amb una llarga tradició en països com Uruguay  (FUCVAM) o a Dinamarca (ANDEL), a Catalunya en general i Barcelona en concret el model és molt incipient, i tot just comença amb pocs anys d’existència. Aquesta novetat implica diferents dificultats d’implementació, entre les més genèriques: l’adquisició de sòl, eines jurídiques i legislatives, suport de l’administració, mecanismes de finançament i  avals, gestió comptable i forma jurídica, abaratiment de despeses per garantir l’accessibilitat, gestió de la convivència i un llarg etcètera. 

És en aquesta direcció que l’existència i l’activitat de La Dinamo pren tot el sentit, en múltiples direccions: 

1) Solars cooperatius: adquirint solars o cessions de solars municipals, a Barcelona en convenis com l’ESAL, un acord públic-cooperatiu-comunitari de cessió de solars municipals per la construcció de pisos socials en forma cooperativa; 

2) Cooperatives d’habitatge: acompanyant i assessorant tècnicament la creació de grups d’habitatge cooperatiu. Apostant per fomentar l’accessibilitat de les classes  populars i aquells col·lectius amb més dificultats d’accés (persones migrants, diversitat funcional…), amb una arquitectura respectuosa i sostenible amb el medi ambient i la sostenibilitat energètica i climàtica.

3) Finançament i suport: Cercant eines de finançament i mecanismes d’avals, mobilitzant recursos i patrimoni privat cap a projectes cooperatius;

4) Marc legal i suport institucional Contribuint a la implementació d’un marc legal propi que impulsi  i protegeixi el model: models de cessió, convenis, acords, avals;

5) Formació, creixement i impuls del model: Impulsant estudis i recerques sobre  la inclusivitat de l’habitatge cooperatiu (classe, gènere, ètnia, diversitat intel·lectual); participant en la difusió i en la formació del model a través de conferències i participació en jornades arreu, com la participació en la jornada internacional sobre habitatge cooperatiu o en l’organització del Primer Fòrum per  l’Habitatge  Cooperatiu; també en la creació d’estructures d’intercooperació sectorials o intersectorials, aportant la seva participació en la creació de la Sectorial d’habitatge de la XES. 

L’activitat de la fundació és important. Actualment, hi ha 52 projectes d’habitatge cooperatiu al territori, tot i que la majoria (23) es tracta de grups inicials, n’hi ha 10 en promoció i 4 en fase de convivència; la tendència és de creixement i enfortiment del model. Darrerament, durant el 2022, malgrat els obstacles, han aconseguit incrementar el nombre de projectes i grups que acompanyen, amb 4 nous projectes en promoció (que sumen un total de 10 projectes) i 7 grups motriu de nova creació dels 15 que tenen en total; també han aconseguit expandir el model més enllà de Barcelona (Sants, Nou Barris, Poblenou…) amb promocions a Vic, Granollers, Esparraguera, Santa Maria de Palautordera, Valls, Manresa, Pallars, Lleida, entre d’altres.

Igualment, han començat a treballar en noves formes de convivència com els NIUS, agrupacions d’unitats domèstiques amb espais i serveis mancomunats dins els habitatges cooperatius. I també, en la generació de formes d’accés més fàcils per persones amb pocs recursos, impulsant una campanya per fer possible l’existència de pisos solidaris dins els edificis cooperatius. Una de les dificultats més grans del curs actual ha sigut la repercussió de la inflació i l’alça de preus dels materials  de construcció, que han  fet augmentar les despeses d’una forma desproporcionada. Un altre front de problemes resulta de les dificultats en què les diferents administracions públiques assumeixin el model com a quelcom propi, i ofereixin un suport explícit i concret, més enllà de les conjuntures polítiques. No obstant, la mancomunió de recursos i la col·lectivització resulta una  eina d’articulació de la solidaritat que pot vèncer gairebé qualsevol obstacle.

La Dinamo és una eina de suport i al servei d’aquelles iniciatives que contribueixen a l’extensió dels projectes d’habitatge cooperatiu, una alternativa residencial i de convivència basada en el dret d’ús i en la sobirania de la usuària que aposta per la transformació social i de defensa del dret a l’habitatge, un dret sistemàticament vulnerat dins el sistema capitalista actual.