Els nostres barris i la nostra genealogia: una realitat que hem de defensar

"El barri també cal agafar-lo dins de la interseccionalitat. El codi postal et delimita molt. No pot ser que una persona que viu a Torre Baró, tingui menys oportunitats que algú que viu a Pedralbes. I quan es fan polítiques públiques, no es fan des d'aquesta mirada, d'agafar el barri i entendre'n les dinàmiques. Fer aquest exercici és molt bèstia i cal dedicar-hi molt de temps, moltes converses i molts debats també i estar preparada per a escoltar".

Acció Perifèrica

Acció Perifèrica és una llibreria transfeminista i LGBTI que va néixer fa un any a partir de la necessitat d’apropar llibres especialitzats en aquesta temàtica al barri de Nou Barris. Amb el pas dels mesos, aquest espai s’ha transformat, més que en una llibreria, en un lloc segur per a les diversitats sexe-genèriques de la zona, donant la possibilitat a joves i adolescents de veure referents positius LGBTI a través de la literatura i, també, a través de la visibilitat de les mateixes veïnes i veïns. De tot això, conversem amb José Antonio Martínez, fundador de la llibreria.



Acció Perifèrica està a punt de complir un any de vida. Quins creus que són els aspectes més transformadors de la llibreria?

Crec que el més transformador d’Acció Perifèrica és que som les pròpies veïnes les que estem tirant cap endavant. Perquè és la primera llibreria LGTBI del barri, molt especialitzada, molt concreta, també és una mica petitona, i s’ha construït amb el suport de moltes veïnes i de les xarxes. També crec que un altre aspecte transformador és que l’espai és molt polititzat, partim de la base que les vides són polítiques. I tenim molt clar d’on venim, saps? Jo crec que això també la gent ho reconeix, s’adonen que no crees una llibreria des d’un discurs de superioritat: “Mira, em faig el guay, ens fem les maques, les divertides, les transgressores”. No. Jo sóc veí de tota la vida, vull aportar el meu granet de sorra i cadascuna vol aportar el seu granet de sorra al barri i, així, anem transformant les realitats, perquè existim, resistim i volem estar. També crec que és molt transformador que aquest lloc s’està transformant en un espai segur, enguany se’ns van acostar a fer denúncies LGBTIfòbiques perquè féssim pont amb l’Observatori Contra l’Homofòbia o la OND (Oficina per la No Discriminació). Hem obert una porteta, que també per a mi és una gran porta, sobretot perquè es plantegen coses que són per al barri i des del barri.

A més, des d’Acció Perifèrica realitzem tallers partint d’entendre les necessitats del barri, perquè vius aquí, perquè et passeges per aquí, perquè observes el que t’envolta i això fa que construir els tallers i els continguts sigui molt més fàcil, ja que, si vols treballar masculinitat, per exemple, pots entendre com es construeix la masculinitat aquí en el barri, i des d’aquí vas baixant la teoria al carrer.

Pel que relates, Acció Perifèrica treballa molt el tema del barri, la classe i la dissidència LGBTI. Com abordeu la interseccionalitat i què enteneu d’aquest concepte des d’Acció Perifèrica?

La interseccionalitat jo l’entenc des del punt de vista que a totes les persones ens travessen diferents eixos d’opressions sense oblidar que, al mateix temps, podem tenir privilegis. Per exemple, una persona blanca, privilegiada a escala racial, pot ser “un marica amb ploma”. Però el que més m’interessa de la interseccionalitat és com la problematitzem i com ens polititzem. Actualment, molts col·lectius fan una categorització de qui està més oprimida i qui ho està menys. Això no és fer un bon exercici interseccional, sobretot i especialment des dels col·lectius blancs.

Una de les coses que jo també reivindico respecte a la interseccionalitat és que es tracta d’una teoria afroamericana, afrodescendent, del sud. Ens serveix per a analitzar algunes realitats que vivim aquí i això és una reivindicació que s’ha de reconèixer, que ve de persones que han lluitat, que durant molts anys no han tingut veu. Sí que és cert que moltes vegades ens centrem només en la part de gènere o en la part racial, però cal no oblidar-se de la qüestió de classe social, així com de religió, de cultures, etc. Un dels exercicis que a mi m’agrada fer és aquí, en la nostra realitat de Barcelona, agafar el barri dins de la interseccionalitat, és a dir, el codi postal delimita molt unes oportunitats o altres. No pot ser que una persona que viu en Torre Baró tingui menys oportunitats que algú que viu a Pedralbes, fins i tot en l’àmbit de salut, és a dir, de qüestions tan rellevants com l’esperança de vida. I, què és el que ocorre quan es fan polítiques públiques? No es fa des d’aquesta mirada, d’agafar al barri i entendre les seves dinàmiques, recollint totes les interseccions, perquè fer aquest exercici és molt bèstia i implica molt temps, moltes converses, molts debats també i estar preparada per a escoltar. Moltes vegades, per a tenir una mirada interseccional, cal prendre distància i aprendre de diferents punts de vista.

I de quina manera es concreta aquesta interseccionalitat en Acció Perifèrica?

Amb pràctiques molt concretes. Per exemple, a la llibreria, tota la part de teoria interseccional afrodescendent, feminisme descolonial o feminisme islàmic té un protagonisme en el “punt calent”, que és una prestatgeria molt visual que està en l’entrada, on tenim els llibres presentats de manera molt més cridanera. També és cert que, per exemple, els llibres d’interseccionalitat d’autores europees no estan en aquesta prestatgeria, perquè entenem que són persones que han nascut aquí, que tenen uns privilegis i que et plantegen una teoria interseccional per a aplicar-la des d’aquí, però per justícia social no poden estar en les prestatgeries visibles. Per tant, aquests llibres els tenim, però en la part de teoria feminista.

D’altra banda, li hem donat visibilitat a tota la part de genealogia trans, reconeixent i visibilitzant a persones no binàries. També en la part de teoria feminista fem un exercici de genealogia i de recuperar sabers de persones que són desconegudes, llavors les visibilitzem i així donem l’oportunitat perquè Nou Barris i la gent que s’acosti a Acció Perifèrica puguin conèixer-les. Des d’una mirada interseccional, ens interessa molt reconèixer la nostra pròpia història: tenim un espai de teoria queer, però també proposem una visió crítica. Creiem que el terme queer és una civilització del capitalisme, el capitalisme s’ho ha apropiat. Si mirem la nostra pròpia història, la nostra pròpia genealogia, aquí estan les travestis, les mariques, els sarases… Com ho traduïm a les nostres teories? Nosaltres no usem el terme queer perquè entenem que les nostres identitats no són anglòfones, sinó que tenen un context i una realitat en un territori, això també és una pràctica interseccional, de reconèixer el lloc que tenim, reconèixer i defensar el nostre context.

Crec que la identitat de cada persona es construeix en el context on està vivint, no en un context global ni universal. Això és un problema de les teories en general, que tot ho universalitzen, però les vides són concretes i, a vegades, no cal reflexionar tant des de la teoria, sinó des de la pràctica diària.

Des d’una perspectiva interseccional com treballeu en xarxa, amb quines organitzacions i quina és la importància d’aquests vincles?

Estem en xarxa amb moltes associacions, de veïnes, d’entitats de Nou Barris, també en la Taula LGBTI de Nou Barris. Amb Nou Barris Feminista també col·laborem molt. Sobre la importància d’això, jo crec que, en ajuntar les idees, es multipliquen. Llavors, si volem transformar les realitats, quan són realitats complexes, evidentment una sola persona, per molts estudis que tingui, no ho podrà fer. Llavors, des d’una perspectiva interseccional, és necessari ajuntar-nos, cadascuna amb els seus coneixements i experiències diverses, unir aquests engranatges i buscar objectius comuns que, a vegades, són objectius petitons. Per exemple, si volem fer una guia de recursos, amb un treball en xarxa ens pot quedar una guia molt més diversa i amb moltes perspectives. El que és complex d’això és que els processos són més llargs, aplicar la interseccionalitat té aquestes complexitats. Quan hi ha un sistema cishetero patriarcal, capitalista, colonial i capacitista que ens afecta a tu i a mi, unirem forces, mirarem on podem encaixar, perquè a més coneixement, més informació, més fàcil és.

Clar. I des de la mateixa interseccionalitat aquí també entra el tema de la classe, el temps i els recursos que pots posar a disposició per a aquest treball en xarxa, o per a l’activisme en general…

Exacte, aquí hi ha un altre problema. Com ho sostens i com et cuides a tu mateixa. Com dius, aquí entra de nou el tema de la classe, tenint en compte que Nou Barris és un barri on molta gent cuida als seus familiars, i les persones que cuiden solen ser dones. També és un barri amb un alt índex de persona migrades i nouvingudes que es troben que les seves vides estan precaritzades. Tindran aquestes persones, espais, temps, per a poder participar? Clar, si parlem de ser antiracistes, interseccionals o transfeministes, hem de parlar des dels punts de vistes de les persones que viuen directament aquestes opressions, i, moltes vegades, no ens estem escoltant, i tampoc ens estem acostant ni generant espais comuns.

Per a acabar, si a Acció Perifèrica haguessis de triar tres reivindicacions clau, una enfocada a l’administració/institucions, una altra enfocada a la societat civil i una altra enfocada a les altres organitzacions amb les quals treballes en xarxa, què li demanaries a cadascuna d’aquestes?

En primer lloc, a l’administració, la regularització de totes les persones que estan en procés d’obtenir els papers, agilitzar-ho al màxim. No pot ser que les persones migrades hagin de passar mesos o anys en situació irregular i, a més, fer un absurd examen de nacionalitat que, per cert, remarco que una persona nascuda aquí no l’aprovaria. Una altra reivindicació a l’administració és que totes les polítiques feministes, com la llei de violència de gènere, la llei de matrimoni igualitari, la llei trans o LGBTI, haurien de ser per Constitució. És a dir, que cap govern la pugui derogar en cap lloc. A la societat civil, més reflexió: moltes vegades nosaltres ens obsessionem tant amb alguns temes i ens quedem amb una sola visió, quan és millor plantejar les coses des de diferents llocs. I a les altres organitzacions: més treball en xarxa. Si sabem que existeix aquesta associació, veurem els recursos que necessiten, què estan treballant i com complementar resultats i objectius.