Créixer en xarxa amb l’atenció a persones en situació de dependència

Una altra cosa molt transformadora que fem és el treball de dignificació amb les les persones usuàries i cuidadores familiars. En tot el nostre procés de cura, família involucrada està present, des del moment mateix de contractació dels serveis.

Som amb tu

Som amb tu és una cooperativa d’atenció a persones en situació de dependència, creada al 2020 com iniciativa, després d’un curs d’emprenedoria de Barcelona Activa, materialitzat al 2022. El seu treball té dos vessants principals: d’una banda proveir serveis de cures i neteja amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones usuàries i de les seves famílies. I, de l’altra, realitzar incidència per dignificar les cures a través de la contractació en el Règim General de la Seguretat Social. La seva proposta posa el focus en la millora de les condicions laborals, com una condició necessària per a una atenció de qualitat, alhora que ofereixen una atenció centrada en la persona i les seves necessitats perquè pugui desenvolupar-se, guanyar autonomia i millorar la seva integració social. Des del seu naixement han treballat en xarxa i actualment també participen en diferents instàncies dels barris de Nou Barris i Trinitat Nova. Sobre això, conversem amb Luís Ramírez Escalante i Ramona Flores Mota.

692327141

www.somambtu.org

somambtu@gmail.com

Av. de l’Estatut de Catalunya, 1

Barcelona (08035)

Sou una cooperativa bastant nova i que ha nascut amb el suport de Barcelona Activa. Quins creieu que són els principals elements transformadors de Som amb el tu en aquests dos anys de treball? 

Luís: Jo crec que és molt potent crear un projecte que ens auto-ocupi i que generi oportunitats per a persones que estan a l’atur. Inicialment érem un equip de deu persones que es va anar reduint i finalment quedem tres, i just els tres que quedem som persones migrants. Té aquest enfocament transformador: que és un projecte liderat i executat per persones migrants en el sector de les cures. També li donem molta importància al projecte el fet que el personal sigui professional, qualificat per al servei. Actualment som nosaltres tres els que atenem les demandes dels i les usuàries i en la mesura que el projecte vagi requerint contractar més personal, farem la selecció del personal qualificat que atendria les noves necessitats.

Ramona: Una altra cosa molt transformadora que fem és el treball de dignificació amb les les persones usuàries i cuidadores familiars. En tot el nostre procés de cura, família involucrada està present, des del moment mateix de contractació dels serveis. Es fixen les expectatives, i sempre estem en contacte amb les famílies ja que elles coneixen més a fons quines són les necessitats pròpies dels i les usuàries i a partir d’aquí nosaltres elaborem un Pla d’Actuació Individual enfocat en la persona, de manera col·laborativa amb les famílies perquè sigui més operatiu i efectiu. El pla ens permet tenir una actuació eficaç, donar un servei de qualitat al tenir un full de ruta a seguir. Un altre aspecte que destaquem és posar a la persona al centre de l’atenció. Si bé la reivindicació del treball implica exigir un salari digne, volem sembrar consciència en la importància que representa per a nosaltres la persona que tenim al nostre càrrec.

I específicament què vol dir per vosaltres “cura digna”? 

Lluís: Un treball i una atenció centrada en la persona, on es tingui en compte la recuperació de la seva autonomia. Nosaltres treballem des de l’enfocament biopsicosocial, des del qual plantegem que cal tenir en compte aspectes biològics, socials i físics, i així tenir una atenció centrada en les seves necessitats i visibilitzar les dificultats que tenen. Incloure aquests aspectes dignifica les cures.

Ramona: I alhora si ens preguntem per les cures: qui les fa? Les dones, ja sigui la dona de la família -la mare o la filla. I quan es contracta: a qui es contracta? Generalment a dones migrants, els homes contractats per a aquesta mena de treballs són una minoria. La situació d’irregularitat administrativa de les persones del sector, fa que no se’ls garanteixin els seus drets. Per això, una part de la dignificació que volem és que es pagui un salari just i que quan es faci una contractació, sigui tot sota el Règim General de la Seguretat Social, no volem el Règim Especial. Dignificar les cures també significa que les cuidadores puguin tenir els mateixos drets que tenen tots els empleats de qualsevol altre ofici o professió.

I com és la vostra vinculació amb la xarxa “Cura Digna”? Què aporteu vosaltres al grup i que us aporta el grup a vosaltres? 

Ramona: Estar en aquest grup ens ha ajudat molt a créixer. Quan ens van convidar érem una entitat amb una idea que hem anat creixent fins a materialitzar-la en la cooperativa. Nosaltres sempre aportem i rebem. En aquest cas crec que el que més hem rebut és formació perquè, com deia, entrem al grup quan ens estàvem creant, quan estàvem naixent, i havíem de saber què necessitàvem per a seguir amb el projecte, i en aquest grup hem rebut les formacions i el suport necessaris.

Luís: Sí, i també s’ha creat una xarxa de suport quant a informació, per exemple quan estàvem a l’etapa inicial ens generava molts dubtes i inquietuds tot el procés de constitució de la cooperativa, pel qual ja hem passat, i en el grup vam obtenir molta informació. Ara estem en l’etapa de gestió administrativa i les altres cooperatives que ja han passat per això ens donen consells importants. Jo crec que és una xarxa amb tot sentit de la paraula, una xarxa de suport molt important. També ha estat molt interessant veure com cooperatives que ja estan ben constituïdes, amb trajectòria, tenen transformacions i creixements, això és inspirador i ens motiva a seguir. També és un espai en el qual visualitzem l’oportunitat de crear una xarxa que ens proveeixi de major visibilitat, com a equip. I donar-nos suport mutu ja sigui en l’aspecte formatiu, econòmic, la presentació a projectes i subvencions conjuntes.

I si haguéssiu de triar les vostres principals reivindicacions, aquelles coses que li exigiu a l’administració pública, a la societat civil, i al món de l’Economia Social Solidària: quins serien?

Ramona: Entre les nostres reivindicacions, sempre ens sumem a les col·lectives. Per exemple ara estem amb la I’ILP , recollint signatures, o treballant conjuntament en el Fòrum Social de la Cura. Així ens anem sumant a reivindicacions d’altres projectes col·lectius i unim forces.

Lluís: Jo crec que en termes generals reivindiquem els drets i la igualtat d’accés a les oportunitats, perquè ens hem adonat que hi ha molta desigualtat en l’accés a la constitució de cooperatives dins de l’Economia Social Solidària. No tots tenim les mateixes possibilitats de participar i crec que una bona reivindicació és que es facin coses perquè els diferents col·lectius, específicament els migrants, puguin tenir accés a formar projectes dins de la comunitat de l’ESS, superant els obstacles. Una de les principals barreres són els papers, els processos de regularització.

Ramona: Nosaltres vam estar molt temps en el procés de constitució perquè una de les nostres companyes no tenia papers. Llavors ella va trigar tot l’any a tenir documents i aquest és el temps que també triguem nosaltres a constituir-nos. Hi ha molts problemes burocràtics que limiten l’accés al mercat laboral. I també limiten l’accés al mercat formatiu. Crec que una reivindicació clara al sector de la ESS és que prenguin més consciència d’això, que això genera un fenomen social encara major en el qual cada vegada més persones es troben en situació de vulnerabilitat.