Agroecologia regenerativa, gestió comunitària i custòdia del territori

Can Masdeu es considera una infraestructura d'accés públic de gestió comunitària, des d'on es du a terme una custòdia agroecològica del territori.

Vall de Can Masdeu

El desembre de 2001, un col·lectiu d’activistes va ocupar una Masia ubicada a la Vall de Can Masdeu, al Parc Natural de Collserola. L’objectiu inicial era celebrar una trobada internacional contra el canvi climàtic. L’ocupació tenia una clara vocació política de defensa del parc natural de Collserola, motivada per les accions produïdes per la propietat, la Fundació de Sant Pau, que impulsava canvis en els usos del terreny i obrir la possibilitat d’urbanització de la zona. Alhora, es perseguia fer activitat política de transformació, generant altres maneres de viure, de fer comunitat i de produir economia.

El 2002 hi ha un intent de desallotjament que fracassa gràcies a l’acció no violenta dels ocupants, i des de llavors el col·lectiu ha anat guanyant en nombre de persones, legitimitat i sobretot, en creixement de projectes. Vint-i-un anys més tard, la vall de Can Masdeu s’ha convertit en un dels projectes d’ocupació més longeu de la ciutat de Barcelona.

Web: https://www.canmasdeu.net/

Sector: Agroecologia regenerativa, gestió comunitària i custòdia del territori.

Any d’inici del projecte: 2001

Governança

La Vall de Can Masdeu conforma una xarxa de projectes que mobilitza centenars de persones entorn dels sis projectes de la vall: la comunitat de la casa + el PIC (Punt d’Interacció de Collserola), que n’és el centre social, més el projecte d’educació agroecològica per escoles, més l’Assemblea dels Horts Comunitaris, més l’hort col·lectiu gestionat per Regenerades, més la campanya per instal.lar un centre de justicia climàtica a l’abandonat Hospital de Sant Llàtzer (La Casa del Futurs).

El principal repte del projecte ha sigut obrir-se a la participació més enllà de la comunitat de vida que resideix a Can Masdeu. Això ha estat possible perquè s’ha apostat per ampliar la participació a noves persones de la vall no residents i perquè s’ha promogut l’autonomia del projecte social respecte al d’habitatge (amb major o menor assoliment d’aquesta autonomia en cada un dels 6 projectes). Amb aquest objectiu de fons, així com per respondre als diferents reptes que afronta la vall i millorar la coordinació entre projectes, el model de governança s’ha reinventat diverses vegades i des de la tardor de 2021 ha cristal·litzat en l’Assemblea de la Vall. Aquest espai de governança està format per dos representants rotatius de cada un dels projectes actius a la vall.

Can Masdeu es considera una infraestructura popular de gestió comunitària. I du a terme una custòdia agroecològica del territori que s’estén a la defensa de tot Collserola. El funcionament de tots els projectes està travessat per una lògica de gestió pública de la vall que entén allò públic sobretot com a recuperació dels comuns, és a dir, espais i recursos sostrets a la lògica mercantil i autogestionats per la comunitat.

El model que es posa en pràctica es podria definir com una “masoveria social”. És a dir, una forma de custòdia del territori que combina les aportacions dels habitants amb les aportacions dels participants. Així, l’objectiu és cobrir amb diferents fórmules de gestió i diferents nivells de responsabilitat quatre tasques principals:

  • la gestió agroforestal agroecològica i regenerativa de la vall
  • la restauració i el manteniment del patrimoni amb criteris de bioconstrucció
  • l’autogestió de l’activitat sociocultural i política
  • la construcció d’una economia cooperativa i comunitària

Sostenibilitat

El compromís amb un model d’economia plural defineix el metabolisme econòmic de la Vall de Can Masdeu. Per una banda, l’economia no monetària, basada en el voluntariat i l’intercanvi; una aposta per la desmonetització i la col·lectivització d’alguns recursos. Per l’altra, la part monetària, sostinguda amb activitats socioculturals, juntament amb donacions, ajudes i subvencions puntuals, així com les quotes personals tant de les masoveres com dels membres dels horts comunitaris.

Tot i la inseguretat jurídica que provoca el fet d’estar en situació irregular, fruit de l’ocupació, són molts els factors que expliquen la dilatada trajectòria i resiliència del projecte així com la seva consolidació i fortalesa. Entre d’altres, cal destacar el retorn social i l’arrelament al territori, la voluntat d’obrir la governança i oferir diverses formes de participació, la cura i defensa de l’espai natural o el reconeixement de institucions molt diverses a la tasca duta a terme. Totes aquestes dimensions han conferit un alt nivell de legitimitat que permeten que la seva continuïtat no sigui qüestionada per la manca de formalització d’una cessió. Això ha permès que hi hagi un diàleg obert amb la propietat i els poders públics (tot i que no exempt de tensions) i que sigui acceptat per tothom que Can Masdeu és un espai social on viuen persones de forma comunitària i compromesa amb la cura del projecte i el seu entorn. Una de les possibilitats de cara al futur és concretar maneres de mantenir l’autonomia i alhora implementar models jurídics que permetin reconèixer models de gestió comunitària innovadors sostinguts en tres potes:

  • la gestió comunitària (fora d’una lògica mercantil de contractació de serveis)
  • la custòdia del territori (i no només d’un edifici)
  • la masoveria (com a forma de gestió no-monetaria i no-assalariada)