A Integral porteu moltíssims anys treballant, m’imagino que heu patit moltes transformacions en tot aquest temps. Avui dia quins diríeu que són els elements més transformadors de la vostra cooperativa?
Àurea: Sí que hem passat per molts canvis. Fa molts anys, vam néixer de la cooperativa Gaia que integrava la revista Integral i dues botigues ecològiques. Tot va partir de la revista, al 1978 es va formar el nucli central de qui ara som. La publicació va néixer com una eina de transformació social, un lloc de trobada per a totes les persones que se sentien identificades amb una filosofia de vida més natural. Després es va obrir el centre mèdic a Barcelona amb l’objectiu concret d’oferir una alternativa a la salut tradicional. Amb els anys, el projecte es va separar de l’inicial i hem passat per diferents formes jurídiques.
Esmeralda: Aquest és un centre alternatiu que té cura de les persones i això és transformador. Ara tornem a la forma cooperativa, vam fer aquesta transformació societària perquè pensem que és la forma que més està alineada amb la nostra manera de treballar, va ser una cosa natural, com tornar-se a alinear de nou amb la nostra manera de ser i de funcionar internament. També pensem que és rupturista plantejar el cooperativisme com una alternativa a haver de triar entre la sanitat pública i la privada. Totes les persones tenim dret a tenir uns serveis de salut, però aquí no podem triar quins: en el sector públic només pots anar a una visió al·lopàtica, on el teu cos es divideix en parts i es tracta per parts, no integrat. Llavors les persones que pensem que aquesta part és molt necessària, però no per a tots els casos clínics, no tenim opció d’anar a un altre lloc i només tenen l’opció d’anar a la privada. Aquest centre mèdic pot ser una alternativa, que dona centralitat a la cura de les persones i eleva la qualitat de servei… Una visita és una hora, no deu minuts. Hem pensat que la cooperativa, d’alguna manera, ens permet entrar a la comunitat, és com és la fórmula comuna i és com l’alternativa a allò públic. És a dir, allò el públic hauria de ser així, però mentre no es produeixi aquesta transformació, a través del cooperativisme és com aconseguirem aquest canvi social. Així mateix, al ser una cooperativa sense ànim de lucre podem accedir a recursos de les administracions i que elles siguin copartícips en la salut integral, que contribueixin.
Rosa: Per a mi l’element més transformador a nivell social és mantenir-nos durant aquests anys a contra-cultura, però alhora a favor d’allò natural, de l’essència humana, cosa que ara està ressorgint. En cada acte que nosaltres estem, cada persona que atenem, en cada xerrada que fem, en cada contribució que fem, sempre tinc la sensació que estem fent la proposta que un món més saludable per a totes les persones és possible, i que hem de ser nosaltres mateixes capaces de generar benestar. És obrir aquesta possibilitat fora d’allò tradicional per a anar generant un altre tipus de societat on es pugui pensar que això és possible.
Àurea: I un altre element transformador és en relació al tema de la participació i el poder. Veure com ens configurem amb els nostres diferents rols, els socis, les sòcies, les treballadores, les col·laboradores, com fer perquè totes puguin participar i contribuir. Fem reunions periòdiques, però és un tema a continuar treballant per a impregnar-nos d’aquests canvis. Busquem una forma de treball en grup i en equip, però encara estem en desenvolupament.
I per a vosaltres, què vol dir “cura digna”?
Àurea: Abans d’arribar a parlar de cura digna, nosaltres fèiem moltes trobades on ens anàvem a la muntanya i fèiem programes i planificació, i un dels grans temes sempre acostumava a ser la cura del cuidador o cuidadora, ja no sols com a professionals de la cura externa, sinó com els propis terapeutes manteníem les nostres pròpies cures per a poder cuidar a altres persones. Aquest ha estat un tema al llarg de la nostra història i ara ens trobem en una realitat on les cuidadores tenen aquesta dificultat, de cuidar-nos, no sols en l’àmbit econòmic, sinó de temps i de ritme de vida. Enguany hem aconseguit una beca per a persones cuidadores, gràcies al programa de subvencions Impulsem de l’Ajuntament de Barcelona, estem duent a terme el “Projecte cooperatiu de salut integral per a les persones cuidadores”. Aquesta iniciativa està alineada amb el reconeixement del valor social de les cures i la reducció dels impactes negatius que el treball de cures té sobre la salut física, mental i emocional de les persones que es dediquen.
Reivindiquem la importància de les cures en el sosteniment de la vida, i la necessària democratització de les relacions i el model, i amb els nostres recursos i experiència de trenta-sis anys en salut integrativa volem contribuir en la millora de la salut per a les persones cuidadores.
Com heu entrat a la xarxa “Cura Digna”? Quin sentiu que és la vostra aportació a aquest grup?
Rosa: Bé, a l’entrar a la xarxa vam veure que els perfils que hi havia eren bàsicament de cura a domicili de persones grans o persones dependents o neteja, però faltava la part de salut. Nosaltres en això tenim experiència des de fa molts anys, on els i les professionals van a domicili i aporten i complementen amb els seus serveis de fisioteràpia, acupuntura, infermeria, consells de prevenció, alimentació, etc. Tot això és enriquir el servei que ofereix la xarxa. I a més s’inclouen les perspectives de cuidar a la cuidadora, de professionalitzar els serveis, de fer una comercialització conjunta, treballar de manera col·lectiva el creixement, etc. És molt potent.
Aurea: Nosaltres entrem al grup de cures al març del 2021 i ens vam adonar que moltes cuidadores tenien problemes físics, dolor d’esquena, també problemes emocionals, perquè la majoria són dones migrades i deixen a la seva família allà. Bé, moltes necessitats, que elles no podien cobrir, ni tampoc accedir a un sistema de salut holístic integral que és el que nosaltres proposem. Llavors estem en aquesta xarxa per a proposar aquestes visions i perquè l’àmbit de la salut sigui present.
Esmeralda: Sí, nosaltres estem amb molta il·lusió. Ara continuarem treballant al grup sobre la comercialització conjunta, en com promocionar-nos amb les altres entitats. Hem actualitzat el catàleg de serveis que hi ha a la web, el tema del segell que ja està llest. La idea és que aquests serveis arribin al màxim de persones, que sàpiguen que tenen una alternativa de cures domiciliàries i que ens puguem sostenir entre totes les entitats.
Rosa: També tenim l’experiència des de fa molts anys de la participació en una xarxa de dones professionals de la salut, amb mirada feminista, RedCaps que publiquen la revista Dones i Salut. Ens conformem també per a reivindicar, justament, aquesta visió molt masculinitzada del món de la salut.
I per a finalitzar, si haguéssiu de triar les vostres principals reivindicacions cap a l’administració pública, cap a la societat civil i cap a altres organitzacions del sector de l’Economia Social Solidària, quines serien?
Rosa: Jo crec que és molt important en tots els àmbits, el tema de donar valor social a les cures, el tema de la sostenibilitat. Aquí s’entrecreua amb la visió de l’economia feminista, de proposar que les cures siguin sostenibles, que els projectes de cures siguin sostenibles, que es puguin viure. Per a nosaltres és molt important que el nostre projecte sigui sostenible, però per a això necessitem també la coparticipació de les administracions, perquè soles és difícil aconseguir-ho.