• D’on neix el projecte, què impulsa a dur-lo a terme? 

El projecte neix de les sessions formatives i d’acompanyament del procés “Impulsem la intercooperació en el sector de les cures”, un projecte impulsat per Coòpolis mitjançant el conveni amb l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de generar un punt d’intercanvi entre iniciatives de tall cooperatiu, comunitàries i associatives que treballen en l’àmbit de l’atenció a la dependència i a la gent gran perquè combinin estratègiques com a projectes amb un alt arrelament territorial i amb una naturalesa col·lectiva i comunitària.

Les iniciatives que formen part del grup es troben en fases de desenvolupament divers, algunes en estat molt embrionari, i totes en generals amb moltes dificultats per tirar endavant, consolidar i millorar les condicions de les treballadores; aquest espai d’intercooperació té per objectiu veure de quina manera es podia enfortir les iniciatives a nivell socioempresarial i mancomunar diferents àrees de provisió de serveis entre elles.

A banda dels objectius més interns, es va iniciar procés per donar a conèixer les entitats i el treball de grup cap al sector públic, cooperatiu i solidari. Des de setembre de 2019, s’han celebrat vàries trobades, on a poc a poc s’han anat estrènyent els vincles de coneixença i la relació entre els projectes.

• Què neix d’aquest espai d’articulació sectorial?

Després d’abordar l’estratègia comunicativa i comercial de les entitats cooperatives, associatives i comunitàries en l’àmbit de les cures a la ciutat es va elaborar un catàleg de serveis conjunt, distribuït per entitats i territoris, orientat a facilitar-lo en una següent fase de prescripció social en la que ens trobem ara.

I en què consisteix, aquest catàleg i la proposta de Prescrivim cura digna?

En primer lloc, volem visibilitzar el col·lectiu de manera conjunta, per arribar allà on les entitats de manera individual no tenen capacitat. En segon, volem promoure la cultura del consum responsable del treball de la llar i les cures, i convidar a les administracions públiques i a les entitats de l’economia solidària a conèixer i recomanar els projectes cooperatius que aposten per un model de cura digna. Volem aprofitar la feina feta en l’àmbit del consum agroecològic i energètic, per traslladar-lo a aquest altre sector!

Prescrivim cura digna té diversos objectius: facilitar eines que empoderin a les treballadores perquè siguin elles mateixes que dirigeixen el rumb dels seus projectes, obrir un espai de trobada entre projectes de base comunitària i serveis públics al territori per generar aquests espais público-cooperatius-comunitaris per impulsar conjuntament aquest model transformador; i construir una eina per lluitar de forma cooperativa pel reconeixement i l’assoliment de drets d’aquest sector.

El que perseguim és coproduir polítiques de cures público-cooperatives-comunitàries.

Quines iniciatives en formen part?

Del projecte formen part iniciatives diverses: sindicats i espais de reconeixement de drets com sindillar, cooperatives de treball i experiències d’autorganització laboral de forma cooperativa o embrions que estan en fase de cooperativització; projectes comunitaris com l’associació Hospice o La colla cuidadora, però també nodes territorials com el Pla comunitari de Sagrada Família que ha tingut un paper molt protagonista durant tot aquest procés.

Amb quines aliances compteu per a desenvolupar el projecte?

En aquest mesos de campanya hem aconseguit el suport de 31 entitats de diferents dimensions i territoris, amb una presència de la ciutat de Barcelona. I persones a títol individual que tenen una relació activista des del feminisme o l’acadèmia les cures; així com amb persones sensibilitzades amb intentar desenvolupar aquesta pràctica de transformació social.

Com es concreta el model que es vol pot replicar?

Estem a Can Batlló, que és un equipament públic de gestió comunitària, a Coòpolis que també és un equipament públic de gestió cooperativa i pensem que podem començar a traslladar les mateixes lògiques per incorporar les cures en aquest model, reconeixent totes aquestes pràctiques transformadores i també aquest arrelament territorial i comunitari que fa que la cura vagi més enllà del que seria aquest servei de treball de la llar i d’atenció dels cossos per reconèixer la cura comunitària com a generadora de benestar en les famílies i en els territoris.

Busquem, per tant, obrir aquest punt de trobada entre serveis públics i projectes comunitaris; que des d’una consulta mèdica o d’atenció professional es prescrigui un servei que tingui un impacte positiu en la salut de les usuàries, però també en els seus entorns per tota la dimensió més social, humana i comunitària que impulsen aquests projectes, que està lluny de ser una relació mercantil. És una relació que reconeix la cura com un fet col·lectiu i comunitari, reconeix el valor social dels projectes -que durant tot aquest període han fet molta feina per homologar els seus serveis i ser proveïdores acreditades de la Llei de Dependència-; i és pretén que pugui recomanar i derivar les iniciatives de suport mutu que assumeixen la responsabilitat de cura de manera comunitària.

I pot ser replicable a altres territoris?

El que està passant a Barcelona pot ser un desencadenament de rèpliques similars en altres parts del territori; ja comencen a emergir processos de les mateixes característiques de l’Hospitalet de Llobregat, al Maresme i a la Catalunya Central.