D’on neix el projecte, què impulsa a dur-lo a terme? 

Vam  constituir la cooperativa en un punt en què ja portàvem una certa experiència com a advocades i teníem coneixement del món cooperatiu, una forma jurídica que li convé molt a l’advocacia com a professió que acostuma a ser individual, però no individualista ja que és necessària la visió genèrica dels casos i el treball cooperatiu dona resposta a aquesta necessitat.

Què permet el model cooperatiu pel que fa a l’atenció del client?

Fem coadvocacia treballant en  equip i amb el propi client perquè l’assumpte és protagonitzat per ell i és necessària la seva posició activa, integrant el client a l’assumpte i no entenent-lo com a objecte de la feina, sinó com a subjecte; l’objecte és el cas i ell, subjecte actiu en l’evolució del cas.

Quan alguna persona arriba al despatx és que té un problema d’unes dimensions i característiques que probablement no s’hi ha trobat prèviament creem un equip de professionals que puguin donar resposta a les seves necessitats, posant el client al centre de l’atenció per tal que pugui sentir-se assessorat per més d’un professional, des de diferents experteses d’aquests que puguin aportar al cas, posant com a objectiu primordial que el client, independentment dels resultats, s’hagi sentit acompanyat, tant des del punt de vista jurídic com emocional. Això no implica descuidar l’objectiu i saber que el client té l’expectativa legítima d’un resultat determinat, però ens aporta molt el “com hi arribem”, al resultat.

Posar la persona al centre també va d’aquesta mirada humana dels casos.

Tenim una mirada humanista, al final tractem al client com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. I al treballar amb aquesta mirada integral, necessitem una visió comuna del cas amb altres professionals especialitzats en altres àmbits. També a nivell intern ens compartim els casos, de manera que si el client fa una trucada de SOS al despatx, tot l’equip n’està ubicat i li pot fer un recolzament situat.

Quines dificultats us trobeu en l’àmbit judicial respecte a aquest model de treball cooperatiu?

En l’àmbit general, en ocasions sentim que hi ha un cert desconeixement del model cooperatiu i ens trobem amb molts prejudicis i informacions parcials derivades d’aquest desconeixement en el propi sector professional, tot i que cada vegada s’avança més en el coneixement del model.

Per altra banda, més enllà del desconeixement del cooperativisme en el context com a forma d’organitzar-se i de treballar del propi sector, també cal que les pròpies advocades i  advocats manifestin les especialitats del cooperativisme en aquelles jurisidiccions en què hi són, al·legant el dret específic cooperatiu amb prioritat a l’aplicació de drets més generals.

Segons les experiències dels clients que ens arriben, sovint passa que quan les cooperatives demanen consultoria a despatxos i gestories que no parteixen d’un coneixement específic cooperatiu, reben com a resposta “millor transformeu-vos en SL”, perquè es necessita d’un coneixement molt específic per a fer un bon assessorament cooperatiu i, si un despatx  assessora poques cooperatives no els compensa. Cal propagar el model.

Com creieu que es podria ampliar aquest coneixement cooperatiu en l’àmbit judicial?

Per una banda, hem participat en accions de divulgació del model cooperatiu als advocats com les jornades que organitza conjuntament el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona amb Aracoop, per tal d’aterrar el cooperativisme a la realitat del sector.

Per altra banda estem intentant participar des d’espais articulats com la comissió jurídica de la FCTC que va ser creada pel nou consell rector amb l’objectiu de tenir un òrgan d’assessorament jurídic amb coneixement específic.

Un altre espai on participem és la secció de dret cooperatiu i de l’economia social i solidària del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona creada fa aproximadament un any. Aquesta secció vol tenir una incidència transversal, treballant amb altres seccions (la de dret laboral, la de dret mercantil, la de dret del consum) ja que la realitat de les cooperatives és regulada per multitud de branques del dret.  La secció té per objectiu visibilitzar el dret propi cooperatiu, ser un fòrum de trobada de professionals especialistes i d’altres que no, per transferir i compartir el coneixement, organitzar i participar en formacions, organitzar esdeveniments de divulgació del model cooperatiu i de la normativa cooperativa i ser un agent en l’estudi i propostes de noves regulacions.

Actualment és una aspiració de la secció intentar fer formació específica i transversal en formacions de l’ICAB que són més genèriques, com podria ser el  màster de dret dels  negocis, per  tal d’incorporar la mirada cooperativa en els professionals que s’estan formant.

La intercooperació apareix com a principi cooperatiu necessari per aquesta divulgació del model i per fer-lo possible. 

La intercooperació és un dels principis que ens ajuden a sobreviure en aquest mercat. La tendència és poder oferir un servei integral i al mateix temps, el client demana un alt grau d’especialitat en cada un dels serveis. Per a poder arribar a això hauriem de tenir un despatx amb molta estructura. Molts ho han fet tradicionalment basant-se en un model de carrera i transferència de coneixement entre les posicions de junior i senior. Nosaltres tenim un model diferent, basat principalment en la intercooperació amb altres. D’altra banda, la nostra feina es basa en la relació de confiança amb el client, I en el nostre cas, aquesta  relació de confiança es construeix  també des de compartir la pràctica intercooperativa fent equip amb altres iniciatives que són expertes en els àmbits necessaris per tal d’assegurar un bon acompanyament al client. La intercooperació també afavoreix el client.

Priori Advocats està especialitzat en la defensa dels interessos de les nostres clientes   tant extrajudicialment com davant dels tribunals. Per a aquesta defensa utilitzem diferents eines com són la mediació, la negociació i el dret col·laboratiu a més de recórrer a l’empara dels tribunals quan hi cal. Una part molt important dels nostres clients són cooperatives i entitats de l’economia social i solidària, o bé els seus socis. Per això acostumem a necessitar de manera constant recolzament en temes econòmics, financers i cooperatius generals des de la vessant més de gestió empresarial. Per això, fa un temps que tenim una aliança amb  Facto Cooperativa. Ells són el nostre partner cooperatiu en les seves branques d’activitat de gestoria, consultoria i formació.

A més d’aquesta intercooperació, treballem amb altres companys que es troben o no en el marc del cooperativisme. En aquest últim cas, es tracta de professionals que no treballen des de formes jurídiques cooperatives però amb qui compartim principis. Tenim una adaptació del nostre reglament de règim intern per col·laboradors per tal de que coneguin  quina aspiració tenim, com volem treballar i des de quina filosofia. En aquest sentit, el coneixement del model a través de les pràctiques de treball quotidianes també l’entenem com una manera de difondre el cooperativisme. El camí de col·laborador extern a soci és també una possibilitat que tenim prevista.

Aquesta és la manera que tenim de crear pràctiques que considerem innovadores i cooperatives: construïm xarxes de cooperatives i col·laboradores amb qui compartim principis i que ens permeten ser millors per als nostres clients, amb qui generem una relació de confiança i busquem oferir-li la qualitat des de la nostra cooperativa però també des de la intercooperació.

La manera de donar un servei el més integrat possible amb aquesta mirada humanista de l’advocacia, es fa possible gràcies a la xarxa intercooperativa, fugint de la por de perdre clients, ja que hem creat xarxa també per redistribuir beneficis.

Quins creus que són els elements claus perquè aquesta experiència funcioni? Quines recomanacions faríeu a despatxos d’advocats que volguessin cooperativitzar-se?

És important tenir clar què és el cooperativisme i entendre que quan parlem dels principis cooperatius -suport mutu, intercooperació, etc.- no són una oda al vent, sinó que són principis i hi hem de combregar, i són lleis, que les hem d’aplicar.

També és necessari triar els companys de viatge amb qui compartir una base comuna que ens porti a entendre què estem fent, i com!

Una de les dificultats que ens hem trobat és formalitzar el projecte i fer-ho bé; som societat professional perquè hi ha una llei que ens obliga a ser-ho, un model amb què costa fer l’encaix des del model jurídic cooperatiu ja que la construcció del model de societat professional no s’ha fet pensant en el format cooperatiu ( un exemple d’això es troba en què, per ser societat professional parla d’una tipologia de redistribució de la propietat pensada des de les societats capitalistes i no en les propietats col·lectives pròpies de la forma cooperativa).

També ens hem trobat dificultat en alguns bancs, que no han volgut obrir-nos un compte; i amb les assegurances, algunes d’elles no acaben de tenir clar el model cooperatiu.

Pel que fa al punt de vista amb els clients, hem rebut sorpreses pel nostre format cooperativa perquè no és una forma comuna, però les pràctiques generen confiança i la confiança una valoració positiva del servei.