Quina necessitat ha portat a impulsar la pràctica?

L’ús compartit de l’energia és una tendència a l’alça i l’energia comunitària comença a consolidar la seva presència en el debat públic. Tot i que les comunitats energètiques i les seves diverses formes no estan encara completament definides, ja no existeixen barreres jurídiques, tècniques ni financeres per a tirar-les endavant. Tanmateix, hi ha un repte pendent sovint infravalorat o no contemplat: la gestió comunitària. El projecte “Renovant Energies” vol donar resposta a aquesta necessitat, promovent l’ocupació de dones (en especial d’aquelles en situació de recerca de feina) a través d’un procés de formació i inserció laboral en empreses que treballen en el sector de la transició energètica, i en particular, en l’impuls de comunitats energètiques.

D’aquesta manera el projecte dona resposta a una necessitat sectorial: la facilitació de comunitats energètiques; però també intenta aportar a un dels grans reptes de la transició energètica: la manca de dones i de feminització del sector.

Com la pràctica / iniciativa / experiència dóna resposta a la necessitat detectada?

La iniciativa liderada per Ecoserveis, Azimut 360 i l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD i cofinançada per l’Ajuntament de Barcelona a través del programa “Impulsem el que fas” 2020 té com a objectiu promoure la inserció laboral de dones en situació de recerca de feina dins del sector de l’energia comunitària. “No només per a reduir les desigualtats socials i de gènere entre les persones a l’atur, sinó també perquè el sector de l’energia està molt masculinitzat“, explica l’equip promotor.     afegeixen.

El projecte té com a objectiu general la creació d’un pla d’inserció laboral innovador i la promoció de l’educació energètica i una nova cultura energètica, especialment adreçats a persones en situació de vulnerabilitat a l’atur (dones fora dels circuits de treball formalment assalariat) a Nou Barris, districte de Barcelona especialment afectat per la pobresa energètica. L’objectiu és la promoció de l’ocupació de qualitat i abordatge de la precarietat laboral, tal i com estableix l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 8: Treball decent i creixement econòmic.

Aquest projecte pretén formar i promoure la inserció laboral de dones en situació de vulnerabilitat en un sector de creixent demanda a la ciutat, per poder fer front a l’oligopoli tant des del punt de vista domèstic com de ciutat. Per tal de promoure les comunitats energètiques (socials i solidàries i no en mans de l’oligopoli energètic) a la ciutat, cal promoure la solidaritat i cooperació entre veïnes, per establir mecanismes d’inversió i gestió energètica comunitària. L’únic repte pendent d’abordar, un cop superats el legal, tècnic i econòmic, roman la facilitació comunitària. Per aquest motiu, es formaran dones capaces d’entendre i defensar el propis drets energètics i els de les comunitats amb les que treballin, per portar la sobirania energètica des de Nou Barris a tots els barris de la ciutat, posant el focus en un col·lectiu, les dones, i un districte, Nou Barris, que es troben entre el més afectats per la pobresa energètica i també per l’actual situació d’emergència climàtica.

Com es treballa l’arrelament territorial des de la pràctica?

La iniciativa es planteja en un marc territorial molt específic (Nou Barris) però dins d’un context, la transició energètica, i en concret les comunitats energètiques, que presenten especificitats pròpies en cada territoris. Poder comptar amb comunitats energètiques al barri, encara que sigui en fase de definició, hagués permès aterrar i consolidar tant el procés d’aprenentatge com les oportunitats d’inserció laboral. En aquest sentit, les mesures sanitàries degudes a la COVID-19 han dificultat el poder enxarxar-se amb el barri i amb les nombroses iniciatives veïnals. Un dels temes pendents per enfortir aquest processos, és el de començar a treballar colze a colze amb gestores de finques, impulsant la creació de comunitats energètiques a través de les associacions de veïns, però també obrint les portes a noves estructures que poden ser més funcionals per avançar cap a la sobirania energètica, com pot ser el format cooperatiu.

Quin potencial replicador té el projecte?

Des del desconeixement d’altres sectors és difícil imaginar-se la seva replicació o adaptació a altres necessitats. Si bé és cert que, dins del sector de la transició energètica, cada cop apareixen noves necessitats, també degut al salt d’escala i a la multiplicació d’instal·lacions de generació però també dels diversos usos energètics. En aquest cas, per exemple, s’obra la porta a cobrir la necessitat d’un bon manteniment de les instal·lacions de fotovoltaica, que ara mateix es troben en un boom pel que fa a la seva instal·lació, però que necessitaran de nous perfils professionals per garantir-ne el manteniment en el temps i un bon ús.