Quina necessitat s’ha detectat?
La Xarxa de Sobirania Energètica posa sobre la taula que “la transformació del model energètic actual (que podem qualificar de centralitzat, fòssil, oligopòlic, injust socialment i ambientalment, i patriarcal) vers un model distribuït, renovable, democràtic, just i ecofeminista, demana un canvi radical de la propietat, dels nous models de govern i, en definitiva, de la priorització dels usos reproductius i comunitaris de l’energia”.
En aquest sentit, Emelcat, reafirma la necessitat de caminar cap a una sobirania energètica des de l’economia social i solidària, remarcant la gravetat de l’estat pel que fa a la contaminació local i la necessitat de construir altres models que trenquin amb les desigualtats que genera el control financer en el model energètic de país. Entenen que la gestió energètica ha d’anar lligada a un model societari col·lectiu, des d’allò públic, com a estructura representativa, o comunal, la societat organitzada. Si l’energia és un bé bàsic, no pot estar a mercè de l’interès econòmic.
De quina manera la bona pràctica resol la necessitat detectada?
Emelcat com a cooperativa té com a objectiu l’emmagatzematge, necessari per a la transició energètica. Inicialment es parlava de la necessitat de constituir unitats d’energia urbana, que consistia en l’emmagatzematge i gestió de l’energia local per a compartir-la, una proposta que fou la llavor de les comunitats energètiques locals.
Paral·lelament els esborranys de les directives europees començaven a anomenar “comunitats energètiques” i es va valorar l’encaix amb les unitats d’energia urbana. L’any 2017 es va engegar un projecte amb l’Ajuntament de Barcelona, des de Barcelona Activa, que consistia en consolidar una unitat d’energia urbana a Can Ricart (Poblenou). Es van dur a terme tots els estudis, però es van trobar amb traves burocràtiques i es va parar el desenvolupament de la proposta.
El 2018, en acabar el projecte pendent de ser desenvolupat, van presentar un projecte singular de país a la convocatòria d’aracoop del 2018-2019, per tal de seguir estirant el fil d’aquella llavor inicial. En aquest temps les normatives europees s’han fet realitat i a l’Estat Espanyol ja s’ha començat a treballar amb els autoconsums compartits. Aquesta situació legislativa permet partir d’una base legal reconeguda per a impulsar les comunitats energètiques, i s’està treballant per adaptar la proposta a casos reals, tot fent l’encaix amb la normativa i amb la societat, cercant comunitats disposades a fer-ho possible; actualment una cinquantena d’iniciatives estan en procés d’estudi per a la seva viabilitat.
Què és una comunitat energètica local?
Són instal·lacions col·lectives de generació i emmagatzematge d’energia a escala local, associats a instal·lacions municipals o microxarxes que integren diversos actors de manera que la gestió de l’energia queda en mans de la comunitat, a l’hora que es comunica amb la resta de la xarxa elèctrica.
D’aquesta manera s’assoleix un nivell de gestió de l’energia generada i consumida de forma molt eficient, demostrant un compromís amb la generació distribuïda a través de fonts renovables, alhora que es fa partícips als usuaris de la forma en què es genera i es consumeix l’energia dins la pròpia comunitat.
Pel que fa a la participació social es considera que la fórmula societària més coherent ÉS una cooperativa de consum per poder tenir presents persones físiques (usuàries) i jurídiques (comerços i projectes amb activitats econòmiques associades) i l’administració, perquè des dels ajuntaments puguin desenvolupar instal·lacions que puguin posar a l’ús de la resta de la població. Actualment s’està treballant per fer una proposta d’estatuts d’aquest model cooperatiu que defineixi els rols de cada actor, els seus drets i deures, entre d’altres. En aquest model es camina cap a fer créixer el comú on l’administració hi té uns deures, però la gestió d’aquest és a les mans de la societat.
Quins elements claus s’han de donar per replicar-la?
Cal estudiar les possibilitats de generació d’energia de l’entorn d’aquesta comunitat per a valorar què es pot generar localment a nivell energètic (solar, biogas, hidràulica, etc.) així com els consums locals, per veure si es pot arribar a exportar energia de territoris que poden generar més del que consumeixen, i fer arribar aquest excedent a àmbits urbans, que consumeixen més del que poden generar.
És necessari, també, l’administració o una entitat arrelada al territori que vulgui fer el paper de promotora i de lligam per tenir un referent de sortida per al desenvolupament de la comunitat energètica local.
Una eina clau també és persones físiques i jurídiques que vulguin formar part de la cooperativa de consum, on hi caldrà aportar una quota d’entrada que s’està valorant que vagi lligada al consum.
Cal, també, pensar en un sistema de finançament ja que els sistemes energètics són una infraestuctura que té un cost important, i valorar com es recupera la inversió que vindrà de deixar de consumir l’energia com fins ara.
Així doncs, per començar la comunitat és necessari l’estudi de viabilitat econòmica de la instal·lació on es calcula el volum de consum, el cost d’aquest, l’energia que es podria generar i a quin preu es podria compartir, a més de veure si es pot emmagatzemar, en funció dels preus de l’energia. L’estat de la cinquantena de propostes es troba en aquest moment d’estudi i de proposta d’un primer esborrany de possibles estatuts del model cooperatiu per a la gestió de la comunitat energètica.
Actualment amb l’estat de la crisi climàtica s’hi estan destinant recursos públics a microxarxes i xarxes locals, cal veure si els ajuntaments tenen entrada fàcil a aquest finançament. També hi ha petits inversors que volen apostar per projectes que treballin cap a la transició energètica.
En principi, doncs, ni els diners, ni la tecnologia haurien de ser un problema, i tampoc la legislació, tot i que s’hi haurà d’anar treballant perquè així sigui.
Referències bibliogràfiques: