Els plànols d’un urbanisme autogestionari (història)
Can Batlló, un recinte fabril de finals de 1880 situat al barri de la Bordeta, comprèn una superfície de 9 hectàrees. El Pla General Metropolità de 1975 hi preveia remodelacions urbanístiques que comprenien zones verdes, equipaments municipals i habitatges, però davant l’incompliment sistèmatic per part de l’Ajuntament de tots els terminis i calendaris relacionats amb el projecte el 2008 es constituí la plataforma veïnal “Can Batlló és pel barri”, sota la qual s’hi agruparen moviments populars i diverses associacions de veïns com el Centre Social de Sants i l’Assemblea de Veïns i Veïnes de la Bordeta. El 2009 la pressió de la Plataforma va aconseguir que el Districte es comprometés a iniciar les obres i a cedir la gestió de l’espai al moviment veïnal, però preveient la demora en l’execució dels acords del Districte, la Plataforma va iniciar la campanya “Tic-tac”, un ultimàtum que fixava com a data límit per a l’inici de les obres l’11 de juny de 2011 i en el cas de no dur-se a terme, el veïnat entraria de forma unilateral al recinte per a convertir-lo en els equipaments i zones verdes.
El teixit comunitari, en un punt de no retorn, va culminar l’entrada de diverses columnes veïnals l’11 de juny del 2011 a l’antic recinte fabril de Can Batlló, prenent un caràcter de democratització urbanística, política, social i econòmica que fou el que marcà la seva fisonomia actual: un equipament d’ús i gestió col·lectiva, obert i gestionat directament pel veïnat.
L’entrada va suposar una transició de la lluita reivindicativa a una acció constituent: la producció comunal de la ciutat a partir de la col·lectivització del sòl urbà, la transformació dels seus usos autogovernats i un urbanisme autogestionari.
Els materials de construcció comunal: elements claus per al desenvolupament
L’entrada a Can Batlló i la seva gestió va suposar una contrageografia barrial de llocs de vida.
Unes 200 persones, una desena de comissions transversals i més d’una vintena de projectes formen l’actual Espai comunitari i veïnal autogestionat i en constitueixen els pilars del projecte.
Les comissions transversals són aquelles que la seva activitat principal és la de donar resposta a necessitats comunes del projecte com ara secretaria, economia, negociació, estratègia, entre d’altres. Els projectes, en canvi, tenen una activitat principal pròpia que aporta al projecte des del seu retorn social i des de la diversitat i riquesa a la globalitat de Can Batlló: des de la Biblioteca Popular Josep Pons, un auditori, un rocòdrom, una impremta, una fusteria, entre d’altres. Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona -laboratori d’intercooperació i viver de cooperatives- també en forma part.
Cada projecte que forma part de l’espai veïnal comunitari assumeix uns compromisos que consisteixen en la participació dels espais que defineix el model de governança -assemblees generals i de coordinació-, així com l’assumpció de torns de neteja dels espais comunitaris, la participació a grups de treball que neixen per a donar resposta a necessitats puntuals comunes, així com la participació a les jornades de treball comunitari.
La forma d’organització interna es basa amb un reglament de règim intern, un document que recull les conclusions de les diverses jornades de debat dutes a terme durat el 2012 per establir la naturalesa i els criteris de funcionament del projecte del Bloc Onze, una de les primeres naus que es van començar a gestionar col·lectivament.
Les decisions es prenen a les Assemblees Generals, celebrades mensualment on hi participen totes les comissions i projectes i el veïnat que hi vulgui assistir i on es decideix el rumb del projecte en l’ús del sòl i de la seva gestió. Les assemblees de coordinació també són centrals pel model de governança: cada dijous menys la setmana en què es celebra l’Assemblea General, tots els projectes que formen part de Can Batlló es troben per a definir, socialitzar i comentar qüestions quotidianes de la vida del projecte i per preparar l’ordre del dia de les assemblees generals. També s’hi celebren assemblees extraordinàries per debatre i prendre decisions sobre temàtiques que requereixen espais de debat i reflexió.
La rellevància d’aquesta experiència no es deu només al canvi jurídic de la titularitat del seu ús en el procés de gestió urbanística, sinó per l’estratègica de reivindicació
Actualment la Plataforma s’ha constituït com a Associació Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat de Can Batlló, a qui se li ha concedit un conveni de gestió veïnal de 13.000 m2 per un mínim de trenta anys.
El sòl col·lectivitzat (l’estat actual)
La producció comunal de la ciutat passa per concebre-la com un espai de democràcia social on, a partir de la gestió col·lectiva dels espais, es gestiona un bé comú urbà, que s’autogoverna des de l’autonomia, la transparència i l’arrelament, a partir de vincles socials de trobada intergeneracional i intercultural.
La democratització política, a partir del marc normatiu del patrimoni ciutadà, permet que el patrimoni públic pugui ser gestionar per les comunitats locals en benefici col·lectiu, entenent allò públic no només és allò estatal, sinó comú, permetent una altra concepció de la política pública.
La democràcia econòmica també defineix aquest sòl, que promou una economia social i solidària al servei del comú, no lucrativa i amb retorn social: a Can Batlló hi ha recursos compartits basats en l’excedent social mancomunat i s’hi fa activitat econòmica de diversitat d’estils: cooperatives, hort comunitari, grups de criança, entre d’altres.
Referències bibliogràfiques:
https://www.ara.cat/opinio/ivan-miro-can-batllo-ciutat-possible_0_2170583125.html