L’Economia feminista arriba al postgrau d’Economia Social i Solidària
Per @MagMelara
La Lleialtat Santsenca, la seu habitual del postgrau d’Economia Social i Solidària, va introduir a l’alumnat en les idees, conceptes i pràctiques de l’Economia Feminista en la sessió realitzada el passat 12 de novembre. Les ponències van correr a càrrec de l’Elba Mansilla i l’Anna Fernàndez, col·laboradores de Còopolis i la Comissió d’Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidaria (XES) de Catalunya.
La sessió va constar de dos moments. En el primer, i mitjançant una dinàmica participativa, es va realitzar l’exercici de reconèixer el treball reproductiu i els diferents actos generadors d’economia en les activitats personals quotidianes. Això va conduir a la necessitat de reinterpretar la mirada capitalista i hegemònica del model econòmic actual, que no assigna cap valor a les activitats reproductives i de cura.
En aquest context, es va explicar com el model actual es fonamenta en el mercat, el capital, el poder adquisitiu i tots aquests conceptes al voltant dels quals giren les preocupacions d’economistes, però, que, des d’una mirada feminista, es fa necessari restablir. Però, per què fer-ho? Aquesta idea es va reforçar fent servir la metàfora de l’Iceberg de Cristina Carrasco, que il·lustra com l’activitat productiva és únicament la part visible, i el seu fonament més ampli i profund, són els treballs de cura realitzats generalment per les dones. El treball que ara s’entén com a productiu, no és possible de manera indepedent.
A partir d’aquest punt, es va fer una ressenya de la visió i els conceptes bàsics del gènere en l’àmbit econòmic. Això fa referència al sistema sexe-gènere, la divisió sexual del treball, la dicotomia productiu-reproductiu, concloent amb el paradigma de sostenibilitat de la vida. Així, es va explicar com els processos de socialització transmeten una ideologia que instrumentalitza el cos i el temps de les dones. I com, la biologia de la persona és determinant en l’accés a la feina i en les seves oportunitats de vida. En aquest context sorgeix les diferents segregacions dels treballs, i la corresponent devaluació dels treball de cures. Una anàlisi que va detallar com es reprodueixen les desigualtats si es fa prevaler l’àmbit productiu i es margina el reproductiu.
Com resposta a la situació imperant que menysvalora la cura, sorgeix la idea d’una economia fonamentada en les necessitats de cura, l’habitatge, la gestió de la llar, la salut, l’oci, l’educació i tot allò necessari per al desenvolupament i manteniment de la vida. És l’anomenat paradigma de sostenibilitat de la vida que situa la vida humana i els recursos naturals com a eix central. Una proposta que incorpora formes més horitzontals d’organització, potencia l’intercanvi, fomenta l’economia social i solidària, promou la desfeminització de les cures, entre d’altres qüestions. La primera part de la sessió va cloure amb una reflexió sobre els reptes i debats oberts.
La segona part de la sessió del postgrau va ser un espai que va exposar algunes pràctiques ecofeministes transformadores. Si la primera part va estar més centrada en els conceptes teòrics, aquesta segona volia focalitzar en els valors i formes d’incorporar l’equitat als diferents àmbit.
A tall d’exemple, es va descriure la campanya de comunicació anomenada Reunions RoDONES, que consisteix en un suport metodològic per fomentar la democràcia en els moments participatius i de presa de decisió en les organitzacions de l’economia solidària. Es va explicar com s’havia notat que la participació femenina era baixa o es coartava, i com els instruments de seguiment de les reunions es quedaven curts al recollir aquestes situacions. I com en aquest context, va sorgir una plantilla d’observació quantitativa i qualitativa. Aquestes dades produeixen informació valuosa que al·ludeix no només al contingut de la reunió, sinó també, a l’ús de la paraula, les distraccions, la moderació, i les emocions que acompanyen els temes en discussió.
Aquesta eina i línia de treball sobre lideratges i representació a l’entor solidari va permetre subratllar que la participació femenina es limitava a certes activitats d’acompanyament, que no prenien un paper important a la moderació, que cap dona formava part de la junta electa, i com elles eren més sol·lícites per a realitzar activitats com per exemple prendre acta, portar aigua, o recollir la sala. Això va deixar fer molt evidents les relacions i dinàmiques de gènere, i va servir per prendre consciència.
En un primer moment, la Comissió d’Economies Feministes de la XES va voler desenvolupar una eina que pugués ser utilitzable per altres organitzacions per fer un autodiagnòstic de situació. En un segon estadi, mitjançant la campanya Reunions RoDONES, es va voler donar visiblitat a les seves relacions de gènere que es produeixen a les enitat, per tal de prendre consciència i de millorar la participació i la democràcia interna, aconseguint relacions entre homes i dones realment justes.