La sessió de divendres de la Setmana de l’Energia Cooperativa va reunir representants de la Xarxa per la Sobirania Energètica, IDRA, administracions públiques, cooperatives i comunitats energètiques per debatre sobre els reptes de la transició energètica a Catalunya i el paper que hi poden jugar les aliances cooperatives i comunitàries.

La primera taula va partir de la presentació de l’informe Quina energia necessitarem el 2050 a Catalunya?, impulsat per la Xarxa per la Sobirania Energètica. L’estudi defensa que la transició energètica no és opcional i que cal començar a implementar-la des d’ara amb una mirada a llarg termini. La proposta es basa en tres principis: suficiència, eficiència i energies renovables, i planteja que per garantir unes condicions de vida dignes dins dels límits planetaris caldrà reduir almenys un 45% el consum final d’energia respecte a 2019.

Durant la presentació també es va insistir que el model energètic no és només una qüestió tècnica, sinó profundament política. Aspectes com la localització de les infraestructures, els mecanismes d’emmagatzematge o la distribució territorial formen part d’un debat que requereix participació democràtica i criteris d’equitat territorial.

La segona intervenció, a càrrec de Rubén Martínez (IDRA), va posar el focus en la propietat i el control de les infraestructures energètiques. A partir d’un paral·lelisme amb el mercat de l’habitatge, va alertar que la transició energètica podria reproduir desigualtats si no es garanteix el control social i democràtic dels actius energètics. En aquest sentit, va defensar models público-comunitaris i cooperatius que permetin distribuir la capacitat de decisió i els beneficis derivats de la generació energètica.

El debat posterior, amb la participació d’ARCA, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’AMEP i Aiguasol, va evidenciar la necessitat d’enfortir el paper dels municipis en la planificació energètica, millorar la comunicació pública sobre la transició energètica i reforçar les eines que permetin desplegar projectes energètics amb participació ciutadana.

La segona taula de la jornada va abordar els reptes específics de la transició energètica en entorns rurals. Les intervencions van coincidir a assenyalar que les comunitats energètiques continuen sent una eina amb un gran potencial, però encara poc consolidada. Actualment, moltes iniciatives es troben amb dificultats de governança, manca de recursos tècnics i jurídics, i la necessitat de construir una base social sòlida abans d’impulsar projectes concrets.

També es va posar de manifest la importància de les cooperatives agràries, les administracions locals i les entitats de l’economia social com a agents clau per impulsar una transició energètica arrelada al territori. Les persones participants van coincidir que cal avançar cap a models que no només generin energia renovable, sinó que també garanteixin retorn social, participació democràtica i beneficis compartits per a les comunitats locals. Aliances territorials que busquin els mateixos objectius, que vagin més enllà de les iniciatives d’autoconsum compartit i es reflecteixin en un retorn al territori, entenent les seves complexitats i necessitats.

La jornada va concloure amb una idea compartida: la transició energètica no es pot mesurar només en megawatts instal·lats o velocitat de desplegament. També cal preguntar-se qui decideix, qui controla les infraestructures i qui es beneficia del nou model energètic. Per això, el cooperativisme, les comunitats energètiques i les aliances público-comunitàries apareixen com a eines imprescindibles per construir una transició energètica justa i democràtica.