Davant d’un model laboral que proposa més control sobre les persones, el cooperativisme planteja una altra pregunta: i si també canviem la manera d’organitzar el treball?

La proposta de Foment del Treball de recuperar l’acomiadament objectiu per baixes mèdiques reiterades torna a posar sobre la taula un debat que va molt més enllà de les baixes laborals. La patronal planteja, entre altres mesures, donar més protagonisme a les mútues en la gestió de les incapacitats temporals, revisar els complements salarials durant les baixes i reduir els costos que assumeixen les empreses.

És legítim parlar de l’impacte de l’absentisme sobre les empreses, l’organització del treball o els recursos públics. Però hi ha una pregunta que sovint queda fora d’aquest debat: com estem organitzant el treball perquè les persones puguem treballar i viure?

Perquè davant d’una baixa mèdica hi pot haver una malaltia, un accident, una situació de salut mental, una sobrecàrrega, unes condicions de treball inadequades o molts altres factors. Convertir l’absència en un problema individual i respondre-hi amb més control o amb la possibilitat d’acomiadar no necessàriament aborda allò que hi ha al darrere. I aquí és on cal obrir una altra conversa.

Treballar no hauria de voler dir només tenir una nòmina. Quan parlem de feina, sovint parlem de salaris, contractes, jornada o estabilitat. Però també parlem de qui decideix, qui assumeix els riscos, com es reparteixen els resultats i quin marge tenim les persones per intervenir en allò que afecta la nostra feina. 

Quan acabem els estudis, canviem de sector, volem emprendre o busquem una alternativa laboral, sovint pensem en dues possibilitats: treballar per a una empresa o muntar-nos pel nostre compte. Però n’hi ha una tercera: crear o incorporar-nos a un projecte col·lectiu.

Una cooperativa de treball parteix d’una premissa diferent: les persones treballadores poden ser també propietàries i prendre decisions sobre l’empresa. No és només una qüestió de forma jurídica. És una manera d’entendre l’empresa. Les cooperatives són empreses de propietat conjunta i gestió democràtica. En una cooperativa de treball, les persones sòcies participen en la presa de decisions i poden intervenir en les polítiques i orientacions de l’organització.

Això significa que decisions que afecten directament la vida laboral —com l’organització del temps, les prioritats, els ritmes de treball, les formes de participació o la distribució dels excedents— no han d’estar necessàriament separades de les persones que fan possible l’activitat.

I potser aquest és el debat que seria especialment interessant recuperar: i si en lloc de preguntar-nos com controlar l’absentisme ens preguntéssim com cuidem el treball? 

No hi ha cap model empresarial exempt de conflictes, tensions o dificultats. Tampoc les cooperatives. Però el cooperativisme incorpora mecanismes perquè les persones treballadores tinguin més capacitat d’incidir sobre l’organització de la qual formen part. La participació, la corresponsabilitat, la cooperació i la democràcia econòmica no són complements decoratius: formen part de la manera d’entendre l’empresa.

Les dades del Baròmetre Cooperatiu 2025 de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya mostren, de fet, que el 87,78% de les cooperatives de treball van mantenir o augmentar la plantilla durant el 2024 i que el 59,85% de les persones treballadores eren sòcies. Són dades que mostren que el cooperativisme de treball és una realitat empresarial consolidada i una opció laboral que mereix ser coneguda i considerada. No cal començar de zero. Catalunya compta amb milers de cooperatives de treball i amb una xarxa d’acompanyament per crear-ne, consolidar-les i fer-les créixer. No cal començar de zero. Si tens una idea, un projecte o ganes d’impulsar una iniciativa col·lectiva, a Coòpolis t’acompanyem per crear-la, consolidar-la i fer-la créixer.