L’ONG de cooperació per al desenvolupament Mugarik Gabe, que es defineix com assembleària, feminista, ecologista, d’esquerres, internacionalista, solidària i horitzontal, va publicar a principis de 2019 la guia «Viajando por lo invisible» on recull el procés viscut i compartit de cinc organitzacions basques per impulsar la transició organitzativa pro-equitat de gènere als seus projectes.

Del seu procés i relat, ens sembla especialment destacable la voluntat de Mugarik Gabe per definir els àmbits d’intervenció, emfasitzant en la importància de prendre consciència de la necessitat impostergable d’engegar canvis organitzatius interns, però anant molt en compte a no caure en dinàmiques autoreferencials que s’instal·lin el col·lectiu en un processisme paralitzador i autocentrat que descuidin l’acció externa.

Els quadrants que proposen orienten les accions i processos de canvi sobre quatre dimensions:

  •  Incrementar el grau de consciència entorn a les desigualtats de gènere: com es produeixen, quines són les causes, com podem eliminar-les.
  •  Implica una redistribució en l’accés i el control de recursos, tangibles o intangibles, a l’organització: coneixements, formació, responsabilitats, participació, incidència, informació, temps, dedicacions, etc.
  •  Afecta a la cultura organitzacional,mitjançant el qüestionament de les pràctiques vigents i la incorporació de noves propostes relacionades amb els valors, les creences compartides, els símbols, etc.
  • Elevant els processos de canvi a nivell institucional-societari, per garantir l’acompliment del procés de transició: revisar les decisions compartides, modificar procediments, transformar estructures…

 

Del procés recollit a «Viajando por lo invisible» en destaquem una reflexió: l’experiència viscuda revela que els canvis que resulten més fàcils d’implementar -i acceptar- són els de naturalesa més tècnica, relatius a les eines i procediments per fer les coses de manera diferent. Uns canvis que no necessàriament suposen ni una revisió en les prioritats de l’organització, ni un compromís ferm amb la promoció de l’equitat i la diversitat. Alerten que els canvis més profunds, que afecten les creences compartides i els comportaments individuals i grupals, no són automàtics: demanen un treball a mig i llarg termini. En qualsevol cas, les petites modificacions de les rutines del dia a dia fan que, a poc a poc, i de manera col·lectiva, es produeixin transformacions més profundes.