Recollida a la «Guia d’autodiagnosi per a organitzacions socials» publicada per LaFede.cat planteja la necessitat de ser conscients de totes les tasques que desenvolupem a l’entitat: quines són, qui les fa, com estan reconegudes i què comporten en termes de malestar o benestar.
Els treballs i les tasques que desenvolupem a les entitats estan organitzades per una jerarquia androcèntrica que atorga un determinat valor i reconeixement a cada tasca: les associades als rols tradicionalment assignats als homes (clarament reconegudes com a productives) són públiques, visibles i ben valorades, mentre que les associades als rols tradicionalment assignats a les dones (aquelles de caire més reproductiu, que possibiliten el benestar i la sostenibilitat de l’entitat) són les més invisibilitzades i pitjor valorades.
Mitjançant aquesta dinàmica es volen reconèixer totes les tasques necessàries per al funcionament d’una entitat, així com la distribució interna que en fem, afecten de manera clara en el benestar o malestar de les persones, la seva autoestima i reconeixement dins l’entitat, així com el seu desenvolupament professional.