“A Barcelona i la seva àrea metropolitana, l’economia plural ja és una realitat, tot i que sovint es desplega de manera fragmentada, amb recursos limitats i sense un suport estructural adient.” Així comença l’informe ‘Barcelona Economia Plural’ que ha realitzat l’Observatori de Coòpolis.
Barcelona ha viscut en les últimes dècades una transformació del seu model econòmic basada en l’atracció de capital extern i aliances publicoprivades. Aquesta estratègia, pensada per reforçar la projecció global de la ciutat, ha afavorit el creixement urbanístic i projectes com els Jocs del 92, el Fòrum 2004 o el 22@, però ha reduït l’autonomia municipal per aplicar polítiques redistributives i ha generat tensions entre desenvolupament econòmic i cohesió social.
En un context d’esgotament del model i de cerca d’alternatives sostenibles s’emmarca l’anàlisi i les propostes d’acció d’aquest informe que situa l’economia plural com a model garant d’un model econòmic divers que inclou cooperatives, empreses socials i iniciatives comunitàries.
L’economia plural es presenta com una alternativa al model econòmic actual, massa dependent del capital privat i ambientalment insostenible. L’informe proposa enfortir la sobirania econòmica local mitjançant aliances entre administracions, cooperatives i comunitats, amb mecanismes de democràcia econòmica que permetin decidir col·lectivament sobre l’activitat econòmica. Aquest model aposta per prioritzar drets com l’habitatge, l’alimentació, l’energia i les cures, i utilitza les col·laboracions Públic-Cooperatives-Comunitàries per democratitzar la governança i reduir la dependència del capital global. Amb pràctiques com les energies renovables comunitàries, els circuits curts alimentaris o la mobilitat sostenible, l’economia plural mostra que un nou model per a Barcelona és viable i necessari.
L’informe repassa diverses experiències d’èxit internacionals però també d’altres de nostrades: Le Chantier de l’économie sociale (Quebec, Canadà), Cooperation Jackson (Mississippi, EUA), Community Wealth Building, el cas d’Hernani a Euskal Herria, projectes agroecològics i de distribució, habitatge cooperatiu, projectes comunitaris.
A més de l’anàlisi, l’estudi fa un recull d’eixos estratègics per promoure l’impuls en àrees com l’alimentació, l’energia i l’habitatge que es concreten en diverses accions per consolidar l’economia plural. També trobareu, en aquests vídeos, un petit resum dels temes clau que es van abordar. En aquesta primera part s’expliquen els escenaris que s’han d’articular per aconseguir una economia democràtica i participativa. I en aquest segon vídeo abordem de forma més concreta propostes d’habitatge i energia.
L’estudi complet es pot consultar en línia, i també es pot obtenir en format imprès als espais del Bloc4Bcn.

