En el marc dels 10 anys de Coòpolis, la taula rodona moderada per la periodista Gemma Garcia (La Directa) va reunir Ivan Miró (Ciutat Invisible), Joana Ariet (Opcions), Gemma Flores (XAC), Jordi Garcia (L’Apòstrof) i Maritza Buitrago (Regularización Ya) per reflexionar sobre el paper de l’economia social i solidària (ESS) davant l’augment de les desigualtats, l’expansió dels discursos d’odi i l’avenç de l’extrema dreta.

La conversa va partir d’un diagnòstic compartit: vivim un context marcat per la crisi ecosocial, la precarització de les condicions de vida, les dificultats d’accés a l’habitatge i l’enfortiment de dinàmiques de racisme estructural. Davant aquest escenari, les participants van coincidir a assenyalar que l’ESS ha demostrat ser una eina de resistència, organització col·lectiva i generació d’opcions reals com a resposta al capitalisme neoliberal, però que encara té reptes importants per ampliar la seva capacitat transformadora i arribar a sectors més amplis de les classes populars.

La importància de la genealogia i els balanços

Diverses intervencions van destacar la necessitat de fer memòria dels processos col·lectius que han fet possible el desenvolupament de l’ESS durant les darreres dècades. Ivan Miró va reivindicar la importància de construir una genealogia que connecti experiències com la crisi del 2008, el 15M, les lluites comunitàries de Can Batlló, el desplegament de la Xarxa d’Economia Solidària o les primeres polítiques públiques de foment del cooperativisme.

En la mateixa línia, Gemma Flores va recordar que eines avui consolidades com els Ateneus Cooperatius o espais com Bloc4BCN són fruit de demandes impulsades pel mateix moviment cooperatiu i dels moviments socials, i que cal reivindicar-les com a conquestes col·lectives.

També Maritza Buitrago va posar en valor les experiències pioneres que han contribuït a incorporar la perspectiva antiracista a l’ESS, com Mujeres Pa’lante, MigrESS, Diomcoop o Top Manta, i va defensar la necessitat de reconèixer els camins recorreguts per poder afrontar els reptes futurs.

Una economia social més arrelada a les classes populars

Un dels principals debats va girar entorn de la capacitat de l’ESS per arribar a les persones i col·lectius que pateixen amb més intensitat les desigualtats socials.

Jordi Garcia va assenyalar que, malgrat els avenços assolits, l’ESS continua sent en molts casos «massa blanca, massa universitària i massa vinculada a determinats sectors professionals», i va defensar la necessitat d’incorporar nous sectors de les classes populars, així com de reduir les barreres administratives, econòmiques i culturals que dificulten l’accés a projectes cooperatius.

En aquest sentit, les participants van coincidir a ampliar la mirada sobre què entenem per economia social i solidària, incorporant-hi pràctiques d’economia popular, iniciatives comunitàries, xarxes de suport mutu i projectes impulsats per persones migrades i racialitzades.

Maritza Buitrago va subratllar que democratitzar els recursos continua sent una assignatura pendent i va alertar de les desigualtats existents en la distribució dels recursos públics i privats dins del mateix ecosistema de l’ESS.

Disputar el relat davant l’extrema dreta

La necessitat de confrontar l’avenç dels discursos d’odi i de l’extrema dreta va ser una altra de les qüestions centrals del debat. Joana Ariet va assenyalar que l’extrema dreta connecta amb les angoixes materials i les incerteses de bona part de la població, especialment en territoris afectats per la precarietat. Davant d’això, va defensar que l’ESS ha de ser capaç d’explicar millor les seves propostes, construir relats comprensibles i connectar amb les necessitats quotidianes de les persones.

Entre les prioritats assenyalades hi havia reforçar les tasques de sensibilització, guanyar presència als territoris, defensar drets bàsics com l’habitatge, construir aliances àmplies amb altres moviments socials i culturals, i deixar de pensar-se únicament com una alternativa per començar a projectar-se com una opció real per a una majoria social.

Els sectors estratègics per sostenir la vida

El debat també va abordar quins són els àmbits estratègics on l’ESS hauria de reforçar la seva presència en els pròxims anys.

Les cures, l’habitatge, l’alimentació, l’energia i l’educació van aparèixer com a sectors clau per garantir drets i sostenir la vida. Es va destacar la importància de continuar impulsant projectes cooperatius en aquests àmbits, però també de dotar-los de més recursos, finançament i capacitat d’escala.
Maritza Buitrago va situar la regularització administrativa de les persones migrades com un dels grans reptes immediats. Va recordar que el procés impulsat des de RegularizaciónYa pot permetre que centenars de milers de persones accedeixin a drets fonamentals, i va plantejar la necessitat que l’ESS sigui capaç d’acompanyar aquesta nova realitat generant ocupació digna, oportunitats econòmiques i mecanismes de suport.

Per la seva banda, Jordi Garcia va plantejar la possibilitat d’ampliar l’ESS a través del relleu cooperatiu de comerços, petits negocis, tallers, explotacions agràries i activitats econòmiques arrelades al territori que actualment es troben en risc de desaparició.

Consolidar les estructures construïdes

La darrera part de la conversa es va centrar en els instruments necessaris per enfortir l’ESS davant els reptes del futur. Les participants van coincidir en la necessitat de consolidar les estructures construïdes durant els darrers anys: els Ateneus Cooperatius, les Comunalitats Urbanes, els espais cooperatius compartits, les finances ètiques i les xarxes d’intercooperació.

També es va destacar la importància de reforçar la col·laboració publicocooperativa, avançar en la contractació pública responsable i consolidar polítiques públiques orientades no només a la creació sinó també a la consolidació dels projectes existents.

En aquest sentit, es va reivindicar el paper de les finances ètiques com a eina estratègica per garantir l’autonomia de l’ESS i la necessitat de generar més recursos col·lectius per afrontar els reptes de capitalització, creixement i consolidació.

Mirant als pròxims deu anys

La taula va concloure amb una idea compartida: els deu anys de Coòpolis són una oportunitat per reconèixer el camí recorregut, però sobretot per imaginar els pròxims passos.

Davant un context d’augment de les desigualtats, de crisi ecosocial i d’avenç de l’extrema dreta, les participants van defensar la necessitat d’enfortir les aliances entre cooperativisme, moviments socials i institucions públiques, ampliar la base social de l’economia social i solidària i consolidar-la com una eina de democratització econòmica, defensa de drets i transformació social.

El repte compartit és que l’ESS continuï creixent sense perdre l’arrelament comunitari ni la voluntat transformadora que n’ha caracteritzat el desenvolupament fins avui.