Descripció de la pràctica
La pràctica consisteix a reconèixer un permís retribuït de 15 dies, equivalent al permís de matrimoni, que cadascú pot sol·licitar una vegada al llarg de la seva trajectòria a la cooperativa. No cal justificar la raó ni acreditar cap fet concret: pot ser un aniversari, un canvi vital, un viatge o qualsevol altre moment que la persona visqui com una celebració.
Un cop utilitzat el permís, ja no es pot tornar a gaudir, de manera que cada persona decideix quan i com fer-ne ús. La pràctica està recollida al reglament de règim intern de la cooperativa.
Procés
La idea va sorgir de manera informal, a partir d’un debat entre les persones sòcies en el moment en què, per primera vegada, una persona de la cooperativa es va casar i va poder gaudir del permís de matrimoni. Va ser aleshores quan va aflorar la reflexió: per què aquest dret existeix vinculat a la institució del matrimoni? I per què altres decisions vitals igualment significatives no reben el mateix reconeixement?
El debat va posar sobre la taula que no totes les persones volen casar-se o opten per les mateixes formes de vida. Vincular aquest dret exclusivament al matrimoni generava una certa sensació d’injustícia. Entenent que es tractava d’una celebració personal, la cooperativa va decidir ampliar-ne l’abast. La proposta d’equiparar el permís a qualsevol celebració vital va generar consens ràpidament i, per això, va quedar recollida al règim intern i s’aplica a totes les persones sòcies.
Reptes i recomanacions
Des de Lacol recomanen revisar i qüestionar aquells drets i pràctiques laborals que sovint es donen per descomptats i que no sempre reflecteixen la diversitat de models de família o de vida no-tradicionals. Per això, animen a revisar els convenis, estatuts i reglaments interns, per preguntar-se si responen als valors de l’organització i a la realitat actual, o bé si cal adaptar-los perquè puguin donar cabuda a una major diversitat de formes de vida.
Impacte
El permís té un valor sobretot simbòlic: reconeix que les persones celebren la vida de maneres molt diverses. I en no privilegiar cap forma de viure per sobre d’una altra, recorda que les normes internes també són una oportunitat per fer visibles els valors i la identitat de la cooperativa.