Pla de transició ecofeminista amb visió interseccional

"Moltes vegades no li donem importància als processos interns, però realment ajuden a resoldre molts problemes que es poden tenir dintre de l'entitat."

ODG (Observatori del Deute en la Globalització)

Josep Nualart Corpas

Coordinador de cures. Investigador i responsable de projectes. Especialitzat en energia i clima.

D’on va sorgir la necessitat de fer un procés d’aquestes característiques? 

Nosaltres en l’àmbit teòric sí que havíem treballat els àmbits de l’ecologisme, feminismes i ecofeminismes, però clar era un tema que no havíem portat dins de l’entitat.

Això ja era una de les mesures que havíem incorporat al nostre pla estratègic 2019-2021: l’elaboració d’un pla d’igualtat. Ii vam creure més interessant anar més enllà, fer-ho més polític, i fer un pla de transició ecofeminista que incloguis una visió més interseccional.

En què va consistir el procès que heu fet, que us va acompanyar l’Esberla? quins són els trets fonamentals?

Vàrem fer servir una metodologia d’anàlisi inspirada en la teoria del dònut de la Kate Raworth.

En el nucli vàrem posar “el batec”, l’essència de l’ODG, que és l’ODG?, per què existeix?, qui som? D’aquí elaborem una idea comuna, la Missió, Visió i Valors de l’entitat. L’estructura i tasques de cadascú. Després la part de cura de les persones i com ens relacionem. Per seguir amb aquesta consciència de reparació i transformació social, allò que ens aglutina a totes les persones que formem part de l’ODG. I per últim una part més externa, que seria el sostre ecosocial per tenir també en compte aquesta part ecologista, tenint en compte quins són els impactes. Per exemple, una de les primeres mesures va ser reduir les emissions de CO₂ als nostres viatges i començar a pensar fins a quin punt és necessari fer alguns d’ells, etc.

I quins canvis concrets heu incorporat?

Doncs per exemple, en l’últim eix de treball, el del sostre ecosocial, hem decidit promoure projectes regeneratius i d’alternatives de forma inclusiva, donant visibilitat a propostes que estiguin alineades amb el model de societat en el qual nosaltres volem caminar.

Quins recursos ha  posat l’ODG?

Ja en el pla estratègic anterior, vàrem incorporar la figura de coordinació interna i cures que vetlla pel bon funcionament de les relacions interpersonals i dinàmiques que es puguin donar dintre de l’equip.

El gran canvi d’ara ha estat que aquestes tasques estiguin reconegudes dins de la jornada laboral (i, per tant, es redueixen altres responsabilitats). Així la coordinadora de cures ha tingut el temps i la capacitat per poder pensar i elaborar aquest procés de transició ecofeminista.

Si tornéssiu a fer aquest procés, què canviaríeu?

Hi havia un grup motor que estava més en el dia a dia i la resta participava en les sessions únicament, però ens vàrem adonar que era interessat que hi estiguessin totes les companyes de l’equip tècnic i de l’assemblea vinculades cadascuna en el grau que pogués, però que no hi hagués grup motor perquè al final es va diluir una mica.

Un altre punt és el temps, que el procés hagi durat tot un any i les sessions estiguessin molt espaiades en el temps,algunes companyes varen comentar que se sentien desconnectades entre sessió i sessió i que no recordaven el que s’havia treballat a l’anterior…La darrera fase l’hem fet en set mesos, una sessió cada tres setmanes, ha estat més intens, però hem estat més connectades amb el procés.

Més en concret, quin rol creus que han de tenir les entitats en la lluita contra l’emergència climàtica?

El que vam fer a l’ODG des de la línia d’Energia i Clima és total disposició als col·lectius, és a dir, quan són col·lectius comunitaris, sense recursos, des de les entitats podem dir “Ei, nosaltres tenim recursos, si en necessiteu res, digueu-nos”. De fet, fruit d’això es va crear la xarxa per la Justícia Climàtica.

Què recomanaries a altres entitats estan pensant fet un procés semblant?

Que una facilitació externa ajuda moltíssim i hi ha diferents que hi donen accés. La facilitació són gent que ja tenen experiència i expertesa en això té les eines i l’expertesa i facilita molt el procés, tot i això, cal pensar molt bé quin és l’objectiu i quines on les capacitats que té no només la cooperativa, sinó també les persones que en formen part quant a temps també. No d’interès, perquè justament s’ha de promoure… moltes vegades no li donem importància als processos interns, però realment després ajuden a resoldre molts problemes es poden tenir dintre de l’entitat.