Quines necessitats s’han detectat?

El projecte neix de la detecció de dues necessitats principals:

Per una banda fer emergir relacions econòmiques informals entre joves del territori i algunes entitats o agents comunitaris per a tasques de suport en actes. Formalitzar i dignificar aquestes relacions per tal de poder oferir una primera experimentació als joves del Districte de Ciutat Vella així cm acompanyament i formació pre-professionalitzadora en l’àmbit.

Paral·lelament a la detecció de relacions informals en la cessió de materials entre entitats de Ciutat Vella, l’Ajuntament identifica que té material guardat que no en fa ús; davant d’aquesta situació l’Ajuntament cedeix al Projecte Itaka de Ciutat Vella el recurs públic perquè passi a ser un recurs comunitari i comença la mancomunació de recursos; aquesta pràctica sorgeix d’aquesta nova forma de gestionar recursos comuns.

Es fa un estudi d’infraestructures i s’arriba a la conclusió que a Ciutat Vella s’hi fan moltes activitats que requereixen d’unes infraestructures que són d’ús puntual i sorgeix la proposta de mancomunar recursos d’ús puntual a nivell territorial que puguin donar resposta al muntatge d’esdeveniments. També es detecta que hi ha molta concentració de serveis en poques empreses, i que aquestes no tenen un component territorial.

Així sorgeix la generació d’un banc de recursos incloent-hi una formació per a mancomunar també serveis.

De quina manera la bona pràctica resol la necessitat detectada?

La necessitat que resol és la de poder accedir a una sèrie de recursos i infraestructures que les entitats no poden assumir per una qüestió econòmica o d’espai perquè tenir totes les infraestructures en locals petits és costós. D’aquesta manera s’estalvien costos i gestions a partir de dinàmiques intercooperatives comunitàries.

D’altra banda, des de l’inici del projecte al 2017 s’han generat més de 40 contractes en el marc de la prestació de serveis.

Quins elements claus s’han de donar per replicar la bona pràctica?

Principalment és imprescindible l’existència de sinergies entre entitats del territori.

El que ho facilita i la possibilita és tenir un espai per a poder centralitzar la infraestructura i les gestions d’aquestes; i l’existència d’un grup motor que tingui ganes d’assumir-ne la coordinació així com un equip propi de coordinació que proposi i vetlli pel desenvolupament de bones pràctiques en la gestió dels recursos.

Sobre la intercooperació

En què es concreta la vostra intercooperació: definiu-la (què i qui)

Els actors són les pròpies entitats del territori que tinguin impacte a Ciutat Vella i que no es lucrin amb aquest impacte.

La implicació de les entitats contempla diferents graus: cessió de materials, ús dels recursos mancomunats, donació de materials en desús, aprofitament de recursos, contractació de serveis, derivació de joves per a ofertes laborals pròpies del Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella… . S’està fent un treball de detecció dels diferents nivells d’implicació de les entitats participants.

Tal com indica el nom del projecte, la pràctica intercooperativa que duen a terme aquestes entitats consisteix en la mancomunació de recursos i serveis que es concreta en la gestió i cessió d’aquests.

Quins avantatges té el fet d’articular-se territorialment/sectorialment?

L’articulació territorial permet continuar construint relacions de confiança; quan joves de Ciutat Vella que han tingut una vinculació prèvia amb entitats del Districte són qui els hi ofereixen el servei es continua caminant cap a una consolidació d’entitat comunitària que empodera les persones i els col·lectius que en formen part.

També comporta un estalvi de recursos de les pròpies entitats; tenir aquesta possibilitat de mancomunar recursos abarateix els costos de les entitats del Districte i es fa també dins d’aquest context de confiança dins la comunitat.

Consolidar aquesta comunitat genera autonomia, tant de les administracions com d’entitats privades, i permet caminar cap a un desenvolupament econòmic local.

Quins objectius i criteris establiu dins l’articulació?

Les entitats que poden fer ús del servei del BRMCV han de ser entitats ubicades a Ciutat Vella i que no tinguin lucre privat perquè s’entén que si el material és de tothom, el banc mancomunat també; per tant, no té molt de sentit que qui en faci ús no siguin iniciatives que la seva activitat no vagi dirigida a allò comú i que tingui un benefici social i al territori amb l’activitat que realitzi.

El servei pot ser utilitzat per entitats que no siguin del Districte, però sempre i quan no tingui un lucre privatiu i repercussió en el territori.

No es fa pagar fiança per l’ús dels recursos ja que si s’entén que el recurs és de totes les entitats, no té sentit pagar per quelcom que és d’un nosaltres.

Es parteix de la base que és un material que es fa servir molt i que, per tant, arrossega un desgast derivat de l’ús que no té perquè ser sinònim de mal ús. Per tant només en el cas d’un mal ús en el retorn en condicions precàries del material cal pagar el seu cost perquè l’equip coordinador el reposi perquè en aquest “nosaltres” s’hi inclouen altres entitats que poden necessitar-ho.