L’Economia Social i Solidària (ESS) ha crescut durant les darreres dècades amb un horitzó compartit: una proposta col·lectiva per construir alternatives reals als models econòmics capitalistes, patriarcals i extractivistes. No es tracta només d’una altra manera de produir o consumir, sinó de repensar com ens organitzem, com ens relacionem i com posem la sostenibilitat de la vida —en totes les seves dimensions— al centre. La transformació que defensem no pot ser només discursiva: ha de ser compartida i qüestionada des de dins. Per fer-ho necessitem eines, però també honestedat. Per això, proposem mirar amb més deteniment una realitat que s’ha anat repetint en els últims anys: la participació dels homes cis en les formacions en Economies Feministes.
Una anàlisi crítica dels darrers anys evidencia una paradoxa que no podem ignorar: malgrat l’aposta declarada per la perspectiva feminista com a eix central del projecte transformador de l’ESS, la participació dels homes cis en els espais de formació i reflexió feminista continua sent escassa, gairebé testimonial. Cal revisar quins imaginaris arrosseguem sobre qui ha de transformar què i preguntar-nos: és coherent que la construcció d’un model econòmic basat en la cura i la corresponsabilitat es faci sense la implicació i l’interès real de la meitat del teixit cooperatiu? Aquesta afirmació no pretén ser una crítica, sinó una invitació. No es tracta només de cobrir una quota simbòlica de participació, sinó de comprendre que sense la implicació activa de tothom no hi ha transformació possible.
Segons dades recollides pel Cercle d’Economies Feministes de Coòpolis entre els anys 2020 i 2024, gran part de les persones assistents a les nostres formacions s’identificaven amb el gènere femení, amb una participació masculina clarament inferior. En concret, l’any 2019 – 20, el 59,46% de les persones participants van ser dones i el 27,38%, homes. De l’equivalent al 13,15%, no tenim dades corresponents al gènere. L’escenari es repeteix en els anys posteriors. El 2020 – 21, la participació femenina va tornar a ser considerablement més elevada que la masculina: un 58,01% en vers un 29,66%. Els períodes del 2021 – 22 i el 2022 – 23 aglutinen un dels percentatges més alts quant a la participació de dones i dissidències: 69,41% i 66,85%, respectivament. El darrer any, corresponent al 2023 – 24, conclou amb una participació femenina del 60,5%, una participació masculina del 28,3% i un total d’11,08% persones que s’identifiquen amb el gènere no binari. Resultats que indiquen un símptoma clar de desequilibri en la corresponsabilitat transformadora i una sobrecàrrega feminitzada que es trasllada a altres aspectes del cooperativisme.
En aquesta línia, Coòpolis ofereix la formació ‘Pràctiques feministes per a homes cooperativistes’ aquest 16 de juliol impartida per l’equip de Fil a l’Agulla. Una primera oportunitat per posar-se les piles en harmonia amb aquesta reflexió col·lectiva.
Des de Coòpolis llancem la crida #FormatPerTransformar: una invitació a deixar enrere les excuses i entendre la formació feminista com una responsabilitat col·lectiva. Companys del cooperativisme, aquest nou curs, pregunteu-vos: esteu preparats per formar-vos… i transformar-vos?
Descarrega aquí la reflexió sencera.