Revaloritzar el plàstic
Holon
http://www.holon.cat/ca/
Forma jurídica: Cooperativa de treball
Sector: Disseny
Àmbit: Tecnologies
Any d'inici del projecte:2019
Nº de treballadores:3
Número d'entitats participants:1

D’on neix el projecte i quines necessitats detecteu?

Gran part dels residus plàstics no s’acaben reciclant i són pocs els millors casos on es recupera l’energia, però de forma majoritària acaben on no han d’acabar: al mar. Cal afegir, a més, que bona part del material que es recicla s’infrarecicla ja que es fa amb qualitats molt baixes; per tant, ens trobem davant de sistemes integrats de gestió que cal millorar per trobar altres formes de valoritzar la matèria.

Davant d’un ús intensiu de plàstic i de les conseqüències d’aquesta sobreproducció d’aquest material des de Holon ens hem plantejat el repte de la revalorització del plàstic, a partir del qual ens hem articulat per tal d’endegar diversos projectes que caminin cap a la resolució d’aquest repte.

Des de la perspectiva del disseny estem activant projectes de prevenció i valorització de plàstics fora d’ús que es basen en els principis de l’economia circular i l’economia social i solidària, per tal de fer de la revalorització del plàstic en el sector del disseny un punt de palanca de producció i consum.

Com es concreta en pràctiques la possibilitat de revaloritzar el plàstic? 

Un dels projectes que duem a terme és el de la fabricació d’ulleres a partir de plàstic revaloritzat. A partir del residu que ara mateix no s’està valoritzant es treballa amb el disseny descentralitzat i de producció local d’ulleres.

La maquinària per dur a terme les ulleres està feta pel taller Esfèrica a Barcelona.

La funda de les ulleres també està fet amb un polièster reciclat i es produeixen en un taller ocupacional, Ecosol.

El producte de les ulleres té dues vies interessants d’intervenció: per una banda, es recupera el plàstic per fer un producte útil i, per altra banda, es treballa per la sensibilització a partir del disseny, creant una nova estètica d’allò sostenible a partir d’aquesta producció mitjana, ja que no és artesana però tampoc no pren una dimensió industrial.

Inicialment era un projecte molt vinculat a la pedagogia i la sensibilització, i l’alumnat que participava dels tallers podia acabar amb unes ulleres fetes. Es varen dur a terme bastantes sessions formatives a escoles i universitats. La situació de la pandèmia, però, va fer baixar aquesta línia d’activitat del projecte.

Quins impactes té el projecte en termes de l’objectiu de revalorització del plàstic?

Al ser un producte molt visual ajuda a la sensibilització; aspira a ser atractiu i accessible tot i que és molt poc escalable perquè es fa molt poca producció -tot i que projectem que al llarg del 2022 es pugui escalar a una dimensió industrial- i, conseqüentment, es revaloritza poc plàstic, però s’està aconseguint la gestió d’un residu que abans s’utilitzava per aplicacions de molt menys valor; el que aconsegueix el projecte és donar-li molt més valor.

I d’on prové el plàstic que revaloritzeu per la fabricació de les ulleres?

Prové principalment dels residus plàstics d’Ecofestes, una empresa que produeix gots per festes. Aquests plàstics estan certificats ja que l’ús que se’n fa és sensible -s’hi ha de beure, dels gots-. És un plàstic de qualitat òptima per les ulleres perquè toquen a la pell i cal garantir-ne una certa qualitat.

Quins canals de comercialització teniu oberts?

Tenim botiga online. La intencionalitat és la de fer arribar el consum sostenible a altres públics en els que no s’acostuma a arribar. Tenim relació amb vàries òptiques i amb botigues de productes ecològics i de comerç just; estem arribant a acords per fer-les arribar també a xarxes comercials.

Quins elements són claus per la sostenibilitat del projecte?

Perquè el projecte sigui sostenible econòmicament necessitem escalar la producció i trobar un balanç que el faci viable; cal fer acció comercial perquè sinó es venen les ulleres no es valoritza el plàstic, per aquest motiu és necessari enfortir els canals de comercialització amb les òptiques i amb les botigues ecològiques.

Es podria replicar el projecte? 

Vam començar a rebre demandes de persones d’altres països, fet que allunyava la proposta de disseny descentralitzat i de producció i consum local, eix central del projecte ja que no té molt sentit fer ulleres a Barcelona i enviar-les al Brasil.

En comptes de resoldre les demandes d’ulleres, doncs, vam dur a terme un altre projecte que és la producció de motlles d’ulleres per tal d’enviar-los a altres països així com un servei de consultoria per poder crear maquinària pròpia per desenvolupar el projecte de valorització del plàstic per produir ulleres i es puguin vendre a nivell local activant així l’economia local d’on vingui la demanda. D’aquesta manera es generen fluxos econòmics a les comunitats a partir de la mà d’obra necessària per produir les ulleres, generant nous llocs de treball.

De fet, una de les coses que farem enguany és un estudi ambiental de l’impacte de l’enviament de les ulleres per valorar quin és el radi màxim que té sentit enviar la ulleres en funció de la petjada ecològica que generi l’enviament.

Ja hi ha cinc o sis llocs del món que s’ha reproduït el model, com per exemple a Colòmbia

Parlàveu de diferents projectes amb aquesta aposta per la revalorització del plàstic. Quins altres projectes esteu duent a terme en aquest sentit?

Derivat del que es comentava anteriorment, que el projecte de les ulleres valoritza poc material, hem estat treballant per dissenyar planells de plàstic reutilitzat que permet augmentar la quantitat de material plàstic valoritzat; al ser un material de menys qualitat i la producció material dels planells requereix de més plàstic permet augmentar el volum de plàstic reutilitzat.

Els planells es poden utilitzar en el sector constructiu i arquitectònic per fer separacions, arquitectures efímeres, mobles…És un producte que permet ser treballat amb eines de fusta, fet que permet fer-ne ús també des de diferents àmbits constructius.

On i qui produeix aquests planells de plàstic reciclat?

La voluntat és començar el projecte a l’eix industrial del Besòs -que es caracteritza per tenir uns índexs de desigualtat social molt alts- per aportar en la proposta de generació d’un pol d’economia circular a nivell local; per a fer-ho treballarem amb associacions locals per fer la provisió de material com també per trobar maneres de fer la producció en aquest eix tot generant ocupació.

Estem col·laborant amb un centre de recerca, per poder estudiar la dimensió industrial més tècnica i fer de la proposta quelcom tecnològicament viable.

També volem activar agents de l’ESS per la captació de material i producció.

Dueu a terme algun altre projecte per assolir el repte detectat que us porta a desenvolupar aquesta línia de treball des de Holon?

Sí, també estem treballant amb Reusabol i la cooperativa Las Mercedes per fer front al repte de residus plàstics que es generen amb el menjar per emportar. Reusabol elabora recipients retornables i las Mercedes han dissenyat un sistema logístic invers perquè quan es demani menjar per emportar amb aquest envàs retornable pugui retornar als restaurants d’on provenen.

Actualment hi ha 10 restaurants que poden fer servir aquest envàs retornable i ĺa voluntat és extendre-ho.

Més enllà de les propostes concretes de replicabilitat dels projectes de què ja heu fet esment, com el de les ulleres, heu treballat en alguna línia vinculada a fer extensiva la proposta a d’altres iniciatives de l’ESS que puguin incorporar aquesta proposta de reutilització de materials?

Fa uns anys vam fer una guia amb les Nacions Unides que donava eines per qualsevol empresa que utilitzi material i vulgui incorporar aquesta visió.

Ara estem treballant amb una empresa local que volen reduir els residus farmacèutics i petites i mitjanes empreses productives que volen apostar per reduir residus.