D’on neix el projecte i quines necessitats detecteu?

El 2018, quan tant sols fa un any que la cooperativa existeix, ens plantegem l’interès i la necessitat de reflexionar profundament a mesura que ens anem construint com a projecte. Aquesta necessitat de reflexió neix de la cerca de la coherència entre els nostres objectius de la incidència de canvi de paradigma des del feminisme i les pràctiques que anem desenvolupant per arribar a aquest objectiu.

D’aquí neix la proposta de relatar la història de tota l’evolució de la cooperativa, també per compartir-ho amb altres i que pugui ajudar a fer incidència. Per a fer-ho més atractiu i coral vam decidir recollir aquests aprenentatges en una guia, on hi recollim les pràctiques que estem posant nosaltres mateixes en funcionament i les d’altres cooperatives feministes que ja porten anys treballant-hi; la necessitat, doncs, es concreta en la d’incorporar la perspectiva feminista a les organitzacions de l’ESS.

Com li dona resposta la guia a la necessitat d’incorporar la perspectiva feminista a l’ESS?

La guia dona orientacions des de les pràctiques d’incorporació feminista a l’ESS a partir d’identificar-les, recollir-les i sistematitzar-les. Aquest recull permet fomentar-ne la replicabilitat en el sector i fer incidència política i social, que és la missió última de la cooperativa.

Com va ser el procés de construcció de la guia?

El 2018 va començar una recerca interna sobre els reptes, oportunitats, estratègies, etc. de la cooperativa que vam sistematitzar en forma de relat dels processos propis d’aquesta.

Al llarg del 2019 vam posar-ho en comú amb altres cooperatives; en total, entre entrevistes i grups de participació, van participar 11 cooperatives feministes que també van aportar pràctiques rellevants i estratègies vinculades a la incorporació de la perspectiva feminista.

Com a resultat de tota aquesta fase va néixer la guia, que manté la idea original del relat, però incorpora també una part d’orientacions i reflexions resumides derivades del relat.

Ara que la guia ja és una realitat, quins reptes us plantegeu?

Al llarg del procés de l’elaboració de la guia es va compartir les diferències respecte a com es regula i es reconeixen aquestes estratègies i com algunes cooperatives detectaven la necessitat de plasmar-ho en un document de regulació intern, el reglament de règim intern.

Com a Almena tenim un reglament de règim intern, però vam decidir apostar per fer-lo més transformador, un document constitutiu. Per a fer-ho vam tornar a la mateixa metodologia de l’elaboració de la guia: vam elaborar un treball intern nostre en paral·lel al relat més coral a partir d’un seminari amb cooperatives expertes feministes, coincidint que moltes de les que havien participat a la primera fase havien apostat per la construcció del reglament de règim intern. Aquest procés ens ha portat a l’actualització del document d’eines per elaborar reglaments de règim intern amb perspectiva feminista que reconeix les pràctiques detectades a la guia.

Del primer procés en l’elaboració de la guia, quins aprenentatges en vau extreure?

La primera fase del projecte era molt fluixa en termes interseccionals. Derivat d’aquesta detecció vam demanar acompanyament en aquest segon procés de Col·lectivaT, assessores expertes en incorporar aquesta mirada interseccional i de les persones migrades i racialitzades; finalment, una de les sessions del seminari va acabar dedicada a la incorporació d’aquesta perspectiva.

Com a resultat d’aquesta fase s’ha elaborat un document complementari a la guia amb eines concretes per la incorporació de la perspectiva feminista i interseccional, que va ser possible a través del finançament de la Generalitat, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Parleu d’incorporar la perspectiva feminista a les organitzacions com a objectiu i com a repte, i també com a procés. Com la definiríeu?

És un canvi de mirada, és el primer pas. És veure qüestions que anteriorment no les veies, ni com a individu ni com a organització. Un cop veus aquestes qüestions invisibles i/o invisibilitzades, és fer-hi alguna cosa amb això que veus i amb el que està passant; apostar perquè realment hi hagi un canvi en la forma de fer. Per tant, la perspectiva feminista no és només veure sinó també fer.

És una mirada difícil de fer perquè posa en qüestionament les arrels, i costa molt perquè el sistema sexe-gènere i l’heteropatriarcat construeix la nostra identitat, què veiem i què ens agrada; què pensem que sabem i què podem fer. La forma de com ens veiem al món i de com ens relacionem amb altres persones, això traslladat a l’organització és tocar els pilars profunds d’aquesta: què es valora més i que menys a nivell de tasques, el tema del treball de cures, quin espai se li dona als conflictes, a la part relacional. És molt profund i remou molt i aquí està la clau. La perspectiva feminista a les organitzacions és una transformació profunda en les pròpies persones que la formen i de la pròpia organització.

Com a sector de l’ESS tenim una responsabilitat; no només és una voluntat sinó que si volem tenir propostes alternatives transformadores hi ha d’haver la perspectiva feminista.

Quines propostes ens fa la guia per incorporar aquesta perspectiva feminista a les cooperatives?

La guia identifica set eixos que són els següents:

• Cuidar i cuidar-nos a la feina: el repte de prendre cura de nosaltres:

Hem identificat alguns elements que les cooperatives han anat treballant, de superar aquesta idea de que som màquines i que aquí venim a treballar i el que passa a fora no té cap mena d’incidència. Som conscients que la cooperativa té un objectiu que es mou en l’àmbit laboral, però que les persones que en formen part ens movem en múltiples espais.

• Desplaçar el treball remunerat (“productiu”) de la centralitat del nostre temps i energies: no volem viure per treballar

Allò productiu té una centralitat brutal a la nostra vida, és a qui li dediquem el 80% de la nostra energia; i deixem les engrunes per tots els altres àmbits de la vida, per aquest motiu pensem que són necessàries estratègies per posar límits a l’àmbit productiu (la jornada que tenim pot ser de menys hores? què fem amb les hores extres, intentem recuperar-les? Tenim mecanismes per compensar-les?)

• Esferes de vida que ens travessen: algunes aportacions des de les cooperatives feministes per ampliar (i qüestionar) el concepte de conciliació

Millorar els drets de conciliació que ja són pocs i escassos, intentar com a cooperativa respectar-los i millorar-los si pot ser. I ampliar el concepte de forma corresponsable.

• Tenir condicions de treball dignes també és cura

Quan parlem de perspectiva feminista les condicions de treball han de ser dignes, més enllà dels temes de conciliació, es poden incloure reflexions sobre els sous(com a sòcies treballadores ens podríem reduir el sou, quina tipologia de contractes són els més adequats, etc.), entre d’altres.

• Visibilitzar i qüestionar les relacions de poder

En aquest eix es recullen pràctiques vinculades amb les formes d’organitzar-nos, reflexionant sobre la visibilitat pública i altres qüestions que interpel·len al poder, com els poders informals.

• Enxarxar-nos i fer incidència política i social

Teixir aliances amb altres cooperatives i espais i fer incidència política també és feminista.

• No perdre la il·lusió pel que fem

Aquest eix és més lúdic. No perdem de vista que fem coses que ens agraden i que també tenim la necessitat d’anar-nos formant i trobar espais per compartir-ho, que també són molt fonamentals.

Quins elements són claus i/o facilitadors per a poder atendre als relats i fer-ne eines que serveixin per a guiar i orientar a les organitzacions en el paradigma feminista? Tant de fons com de forma, a nivell metodològic i de contingut. 

Des del principi del procés hem comptat amb assessores expertes perquè és important tenir un acompanyament. Vam comptar amb dues persones de la Ciutat Invisible, l’Ana Muñoz per la part jurídica i l’Elba Mansilla, per la visió feminista i cooperativista.

El fet d’estar a la incubadora de Coòpolis ha permès la relació amb altres cooperatives com Ardit, que ha maquetat la guia, o Abarka, que va venir al seminari com a convidada per tractar temes d’interseccionalitat; també la relació amb Col·lectivaT, que van ser les assessores en termes d’interculturalitat i antiracisme. Per tant, les xarxes i les aliances amb altres iniciatives és clau.

El fet de partir de la identificació de pràctiques i experiències concretes que ja s’apliquen per després identificar-les i sistematitzar-les perquè altres les puguin aplicar, permet partir d’un coneixement que ja està testejat i saber quines funcionen i quines no. Per tant, a partir de les eines que s’apliquen s’extreu el coneixement i no del revés.

Creiem que és important també, en termes de fons, sabent i sent conscients que tot és necessari, parlar d’organitzacions que no només vulguin que la quantitat d’homes i dones al poder sigui paritària, sinó que parteixin d’una organització profunda de com es construeix la cultura organitzativa.

L’altra qüestió és l’intent d’aquesta mirada interseccional, que a partir d’identificar absències en deriven processos de reflexió profunds per a incorporar-les.

Quins elements claus s’han de donar per replicar guies o documents que ajuden a caminar cap a perspectives transformadores dins de les cooperatives?

Posar la vida al centre és costós; les cooperatives han d’invertir molts diners perquè això sigui possible. Les administracions públiques han d’invertir-hi finançament si volen apostar per la incorporació de la perspectiva feminista ja que cal revertir-ho a pressupostos més alts perquè l’estructura té un cost i “posar la vida al centre” no només és un eslògan. És una aposta a què se li ha dedicar molt de temps i s’ha de prioritzar perquè sinó no succeeix.

També són necessàries les aliances, reconèixer i escoltar el que ja s’ha fet, que no es parteix de zero i que hi ha moltes pràctiques que ja funcionen; cal posar-nos en xarxa i no tenir por de preguntar i posar sobre la taula els dubtes.

De vegades, al ser un procés complex, apareix un cert bloqueig. És important començar per alguna cosa perquè ajuda a aterrar el procés i entrar en la profunditat que implica; després és addictiu i no hi ha fi.