Estudi sobre mobilitat ciclista amb mirada feminista
Col·lectiu Punt 6
http://www.punt6.org
Forma jurídica: Cooperativa de treball
Sector: Urbanisme, Arquitectura, Participació Feminisme
Àmbit: Economies feministes, Mobilitat sostenible
Any d'inici del projecte:2019
Nº de treballadores:8
Número d'entitats participants:1

En Col·lectiu Punt 6 som una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes de procedències diverses, amb més de 10 anys d’experiència local, estatal i internacional.

Vam néixer després de l’aprovació l’any 2004 de l’anomenada llei de Barris. Una normativa pionera que engegava mesures socials i urbanes, i que constava de 8 punts bàsics a desenvolupar, sent el sisè, l’«equitat», el que incloïa la perspectiva de gènere en tots els àmbits. D’aquí el nostre nom.

Des de llavors no hem parat de treballar: posada en marxa de tallers, creació de guies, treballs de docència, desenvolupament de recerques, consultories urbanes, auditories i tot un seguit de projectes, accions i activitats, amb un únic objectiu: aconseguir que les nostres ciutats siguin més inclusives i que les pròpies persones que les habitem ens convertim en les especialistes dels espais que ens envolten.

DONES I PERSONES NO BINÀRIES EN BICI

Quina necessitat ha portat a impulsar la pràctica?

Catalunya  està  considerada  la  segona  comunitat  de  l’Estat  que  més  persones  usuàries  de bicicleta  té  en  relació  a  la  dimensió  del  municipi.  Però  el  perfil  de  ciclistes  continua  sent majoritàriament  masculí  (62%)  i  més  jove  que  la  mitjana  estatal  amb  37  anys,  amb  més formació i ocupat (65%) (Barómetro de la Bicicleta de Catalunya, 2018)A  Barcelona, segons  les  dadesde  l’EMEF,  el  2%  de  les  dones  de  la  ciutat  es  mouen  en bicicleta vers el 4,8% dels homes i és de les ciutats amb més persones usuàries de la bicicleta de l’Estat. La majoria de ciclistes són homes (65,5%) i les dones representen el 34,5% de les ciclistes (Lind,2018). En general, la majoria d’estudis sobre l’ús de la bicicleta en elnostre territori no incorpora una perspectiva feminista i interseccional.  Per  tant, no hi ha  estudis  que  permetin analitzar l’ús  diferenciat  de  la  bicicleta  depenent  de  la  identitat  de  gènere,  ni  saber  quines  són  les necessites específiques de dones, homes i persones no binàries.

La  infraestructura  ciclista  de  la  ciutat  de  Barcelona  s’ha  desenvolupat  sense  aquesta perspectiva  i  per  tant,  respon  a  un  model  androcèntric,  de  masculinitat  hegemònica  i heteronormativa, sense tenir en compte les diferents esferes de la vida quotidiana, més enllà dels desplaçaments per feina. Per tant, la manca d’una perspectiva de gènere i interseccional en les polítiques ciclistes de la ciutat fa quela mobilitat ciclista de les dones i persones no binàries estiguimarcada per les desigualtats de gènere que es viuen a la ciutat, vinculades als rols de gènere, les càrregues de cures així com l’assetjament sexual i per raó de gènere.

Com la pràctica / iniciativa / experiència dóna resposta a la necessitat detectada?

Durant 2019,  Col·lectiu  Punt  6 ha  realitzat  un estudi  pilot  sobre  la  mobilitat  ciclista  de  les dones i persones no binàries a Barcelona amb l’objectiu de visibilitzar temes de la mobilitat ciclista que no s’havien posat sobre la taula abans, com per exemple com impacta la cura de persones  dependents  o  la  por  a  l’assetjament  en  l’ús  de  la  bicicleta  perpart  de  dones  i persones no binàries a la ciutat. Al llarg del 2020 s’ha realitzat la segona edició de l’estudi, tot i les restriccions per la COVID-19.

Per tal d’elaborar aquest estudi pilot s’ha realitzat una revisió bibliogràfica de treballs previs realitzats a la ciutat de Barcelona i s’ha recollit dades de dones i persones no binàries a través d’una  enquesta  en  línia  i  de  tres  tallers  participatius  a la  ciutat.  També  destacar  com  a antecedent a aquest estudi, els resultats del taller “Mapa Annie Londonderry” que Col·lectiu Punt 6 va dinamitzar juntament amb Yenifer Segovia a la IV Trobada de Ciclistes Diverses a l’abril de 2019, organitzada per Cícliques i on van participar al voltant de 25 ciclistes dones, bolleres i trans de tot l’Estat.

Quins són els elements claus a tenir en compte per replicar la pràctica (en altres sectors, en altres àmbits territorials, etc.)?

Més enllà dels resultats recollits en els dos estudis, aquests tenen importància pels processos que engeguen, i en especial, per omplir un buit: la manca d’atenció i observació sobre una qüestió concreta, com és la mobilitat ciclistes de dones i persones no binàries a la ciutat. D’aquesta manera, l’estudi dona visibilitat a un tema que des de l’administració no s’està observant, i per tant, pel que no es plantegen ni problemàtiques ni possibles propostes de millora. D’aquesta manera, es posa sobre l’agenda pública un tema invisibilitzat. I és que, a partir de l’estudi, s’han elaborat recomanacions que, a través també de la recollida de signatures entre les veïnes de la ciutat, ha generat un cert impacte, i l’Ajuntament de Barcelona ha començat a incorporar aquesta perspectiva en alguns dels seus departaments i projectes.

Un aprenentatge clau, és el de visibilitzar els processos i resultats dels projectes en els que treballem, treballant la incidència a través dels mitjans de comunicació i agents directament implicats, que tenen una responsabilitat en el projecte. En aquest cas, el projecte ha sortit a diversos mitjans (Telenotícies i altres programes de BTV i TV3, entre d’altres) fet que a permés visibilitzar temes invisibles que ens afectes a més del 50% de la població. Això ha tingut un impacte positiu també en l’obtenció de recursos per dur a terme nous estudis: a través del premi Bicimpuls i altres cofinançadors, el projecte ha pogut engegar una segona edició, i ja està en vies de la tercera. Tot i això, cal posar de manifest també l’aportació de les entitats, a través de recursos propis, per poder dur a terme aquest tipus de recerca aplicada, poc reconeguda (i finançada) especialment d’entre els cercles de la recerca convencional. I és que l’aposta del Col·lectiu Punt 6 per la investigació – acció participativa feminista és clara, per tal d’enfortir aliances i promoure la cooperació enlloc de la competició. De fet participen del projecte molts col·lectius, que han fet possible la investigació – acció a través de la coordinació del Col·lectiu Punt 6. Entitats com col·lectiu Cícliques  Dones de Biciclot.

És per això que, en estudis com aquest, és imprescindible combinar mètodes quantitatius i qualitatius, que permeten trobar respostes més enllà dels números, posant el focus en informació sobre experiències i sensacions, més enllà de les estadístiques.

http://www.punt6.org/wp-content/uploads/2020/07/INFORME-FINAL-BICIS_CATALA.pdf

I el d’aquest any és

http://www.punt6.org/wp-content/uploads/2021/09/INFORME-FINAL-BICIS_CATALA_2021_FINAL.pdf