DONES I PERSONES NO BINÀRIES EN BICI
Quina necessitat ha portat a impulsar la pràctica?
Catalunya està considerada la segona comunitat de l’Estat que més persones usuàries de bicicleta té en relació a la dimensió del municipi. Però el perfil de ciclistes continua sent majoritàriament masculí (62%) i més jove que la mitjana estatal amb 37 anys, amb més formació i ocupat (65%) (Barómetro de la Bicicleta de Catalunya, 2018)A Barcelona, segons les dadesde l’EMEF, el 2% de les dones de la ciutat es mouen en bicicleta vers el 4,8% dels homes i és de les ciutats amb més persones usuàries de la bicicleta de l’Estat. La majoria de ciclistes són homes (65,5%) i les dones representen el 34,5% de les ciclistes (Lind,2018). En general, la majoria d’estudis sobre l’ús de la bicicleta en elnostre territori no incorpora una perspectiva feminista i interseccional. Per tant, no hi ha estudis que permetin analitzar l’ús diferenciat de la bicicleta depenent de la identitat de gènere, ni saber quines són les necessites específiques de dones, homes i persones no binàries.
La infraestructura ciclista de la ciutat de Barcelona s’ha desenvolupat sense aquesta perspectiva i per tant, respon a un model androcèntric, de masculinitat hegemònica i heteronormativa, sense tenir en compte les diferents esferes de la vida quotidiana, més enllà dels desplaçaments per feina. Per tant, la manca d’una perspectiva de gènere i interseccional en les polítiques ciclistes de la ciutat fa quela mobilitat ciclista de les dones i persones no binàries estiguimarcada per les desigualtats de gènere que es viuen a la ciutat, vinculades als rols de gènere, les càrregues de cures així com l’assetjament sexual i per raó de gènere.
Com la pràctica / iniciativa / experiència dóna resposta a la necessitat detectada?
Durant 2019, Col·lectiu Punt 6 ha realitzat un estudi pilot sobre la mobilitat ciclista de les dones i persones no binàries a Barcelona amb l’objectiu de visibilitzar temes de la mobilitat ciclista que no s’havien posat sobre la taula abans, com per exemple com impacta la cura de persones dependents o la por a l’assetjament en l’ús de la bicicleta perpart de dones i persones no binàries a la ciutat. Al llarg del 2020 s’ha realitzat la segona edició de l’estudi, tot i les restriccions per la COVID-19.
Per tal d’elaborar aquest estudi pilot s’ha realitzat una revisió bibliogràfica de treballs previs realitzats a la ciutat de Barcelona i s’ha recollit dades de dones i persones no binàries a través d’una enquesta en línia i de tres tallers participatius a la ciutat. També destacar com a antecedent a aquest estudi, els resultats del taller “Mapa Annie Londonderry” que Col·lectiu Punt 6 va dinamitzar juntament amb Yenifer Segovia a la IV Trobada de Ciclistes Diverses a l’abril de 2019, organitzada per Cícliques i on van participar al voltant de 25 ciclistes dones, bolleres i trans de tot l’Estat.
Quins són els elements claus a tenir en compte per replicar la pràctica (en altres sectors, en altres àmbits territorials, etc.)?
Més enllà dels resultats recollits en els dos estudis, aquests tenen importància pels processos que engeguen, i en especial, per omplir un buit: la manca d’atenció i observació sobre una qüestió concreta, com és la mobilitat ciclistes de dones i persones no binàries a la ciutat. D’aquesta manera, l’estudi dona visibilitat a un tema que des de l’administració no s’està observant, i per tant, pel que no es plantegen ni problemàtiques ni possibles propostes de millora. D’aquesta manera, es posa sobre l’agenda pública un tema invisibilitzat. I és que, a partir de l’estudi, s’han elaborat recomanacions que, a través també de la recollida de signatures entre les veïnes de la ciutat, ha generat un cert impacte, i l’Ajuntament de Barcelona ha començat a incorporar aquesta perspectiva en alguns dels seus departaments i projectes.
Un aprenentatge clau, és el de visibilitzar els processos i resultats dels projectes en els que treballem, treballant la incidència a través dels mitjans de comunicació i agents directament implicats, que tenen una responsabilitat en el projecte. En aquest cas, el projecte ha sortit a diversos mitjans (Telenotícies i altres programes de BTV i TV3, entre d’altres) fet que a permés visibilitzar temes invisibles que ens afectes a més del 50% de la població. Això ha tingut un impacte positiu també en l’obtenció de recursos per dur a terme nous estudis: a través del premi Bicimpuls i altres cofinançadors, el projecte ha pogut engegar una segona edició, i ja està en vies de la tercera. Tot i això, cal posar de manifest també l’aportació de les entitats, a través de recursos propis, per poder dur a terme aquest tipus de recerca aplicada, poc reconeguda (i finançada) especialment d’entre els cercles de la recerca convencional. I és que l’aposta del Col·lectiu Punt 6 per la investigació – acció participativa feminista és clara, per tal d’enfortir aliances i promoure la cooperació enlloc de la competició. De fet participen del projecte molts col·lectius, que han fet possible la investigació – acció a través de la coordinació del Col·lectiu Punt 6. Entitats com col·lectiu Cícliques Dones de Biciclot.
És per això que, en estudis com aquest, és imprescindible combinar mètodes quantitatius i qualitatius, que permeten trobar respostes més enllà dels números, posant el focus en informació sobre experiències i sensacions, més enllà de les estadístiques.
http://www.punt6.org/wp-content/uploads/2020/07/INFORME-FINAL-BICIS_CATALA.pdf
I el d’aquest any és
http://www.punt6.org/wp-content/uploads/2021/09/INFORME-FINAL-BICIS_CATALA_2021_FINAL.pdf