L’any 2003, mitjançant la revista Ekintza Zuzena, arribava als Centres Socials Okupats -la nostra primera escola de feminisme i autogestió- un text que tingué un gran impacte: «La tirania de la falta de estructuras». Al document, l’advocada i activista feminista nordamericana Joe Freeman planteja la necessitat de formalitzar les relacions de poder i autoritat en els grups assemblearis, traient-les de la invisibilitat i sotmetent-les a control democràtic. Freeman considera que la invisibilitat és un factor que facilita l’activació de dinàmiques regressives com l’amiguisme o el masclisme, i proposa els següents eixos d’intervenció per a la democratització: distribuir l’autoritat, difondre la informació per facilitar la presa de decisions, capacitar el major nombre de persones i augmentar el grau de coneixement sobre l’organització.

El pla d’actuació que proposa Freeman és molt senzill. Per començar, només cal formular tres preguntes bàsiques:

Quins són els espais de presa de decisió?

Quines són les vies d’accés a la informació, i els canals de transmissió i comunicació?

Amb quins criteris es distribueixen les responsabilitats i tasques?

Entorn a aquests tres àmbits estratègics fonamentals -la informació, la decisió i la distribució-, s’aconsegueixen visibilitzar les relacions de poder dins de les organitzacions, i creuar-les amb factors generadors de desigualtat com poden ser, entre d’altres, el sexe-gènere, la veterania dins l’organització, el rang i les capacitats. La proposta de treball que defensem en aquesta guia vol començar des d’aquest nivell primari: reflexionant sobre el grau de democràcia interna als projectes col·lectius en relació als canals d’informació, els espais de presa decisió i els cirtuïts de distribució de responsabilitats i tasques.